Ambientalització, docència i professió

Ambientalització, docència i professió

En el moment de redactar aquesta proposta, els programes formatius dels oficis de la construcció no feien cap referència a la sostenibilitat ambiental. Per a cobrir aquesta mancança, l’ITeC va revisar els programes de 12 cursos diferents (de paleta, enrajolador, pintor, encofrador, etc.) per introduir els principis bàsics de sostenibilitat en l’obra i com afecten en la pràctica a cadascun dels oficis les qüestions del bon aprofitament dels materials, de l’energia i de l’aigua, més la gestió dels residus i l’execució respectuosa en termes de soroll i emissions.

2002 - 2003|Client públic
Avaluació de l’aptitud professional dels operaris que instal·len xarxes de telecomunicacions per cable

Avaluació de l’aptitud professional dels operaris que instal·len xarxes de telecomunicacions per cable

En un moment en el qual la instal·lació de fibra òptica no era gaire freqüent, una empresa de telecomunicacions volia assegurar-se que el personal al qual se li confiava el desplegament de la xarxa tenia les competències necessàries i va encarregar a l’ITeC una operativa d’avaluació i acreditació dels operaris. Després de fer uns mapes d’activitat, identificant els punts crítics de cada activitat a peu d’obra, es varen dissenyar els exàmens, els mètodes de puntuació i els llindars mínims per a validar als candidats.

1999 - 2000|Client privat
Guia d’implantació de l’ISO 9001 en petites constructores

Guia d’implantació de l’ISO 9001 en petites constructores

A mitjans dels noranta només els grans grups empresarials del sector construcció es van involucrar en la implantació de les normes ISO 9000. A l’any 2000, quan la ISO 9001 es sotmet a la seva segona revisió, la bretxa entre constructores grans i petites es feia preocupant. Per tal de redreçar la situació es va redactar una guia que descrivia els passos a seguir i els beneficis que se’n deriven d’implantar un sistema de qualitat certificable en empreses constructores de mida mitjana, petita i micro.

2000|Client públic
Aplicacions domòtiques dins l’habitatge

Aplicacions domòtiques dins l’habitatge

Estat de l'oferta de sistemes domòtics amb aplicabilitat a les promocions públiques d'habitatge.

2000|Client públic
Vulnerabilitat sísmica dels edificis de la ciutat de Barcelona

Vulnerabilitat sísmica dels edificis de la ciutat de Barcelona

Contribució als treballs de caracterització sísmica de la ciutat de Barcelona, en forma d’identificació de tipologies constructives dins del parc construït i avaluació teòrica del seu risc sísmic per barris.

1997|Client públic
L'habitatge contemporani: programa i tecnologia

L'habitatge contemporani: programa i tecnologia

A mitjans dels anys noranta es detectaven ja disfuncions entre l'oferta d'habitatge i la creixent diversitat d'estils de vida de la demanda. Les solucions requereixen flexibilitzar els espais, contenir el cost, facilitar el manteniment i introduir millores de confort, seguretat, equipament i accessibilitat. Això també implica replantejar-se les tècniques constructives, adaptant solucions pròpies dels edificis d'oficines que simplifiquen la reconfiguració dels espais interiors.

1996|Client públic
La inversió econòmica en R+D en el sector de la construcció

La inversió econòmica en R+D en el sector de la construcció

A mitjans dels 90 resultava impossible quantificar d'una manera fiable la inversió econòmica que el sector construcció dedicava a recerca i desenvolupament. Les dades existents es limitaven a l'esforç global en R+D de la indústria en el seu conjunt, amb alguna enquesta puntual que afegia una mica de detall per sectors. L'informe recopilava aquestes estimacions que, malgrat les seves mancances, van ser les úniques referències fins que l'INE finalment va ampliar en 1999 la seva estadística de despesa en R+D.

1995|Client públic
Un shock de futur en el sector construcció

Un shock de futur en el sector construcció

A començament dels noranta, el esquema clàssic d’organització del procés constructiu evidenciava problemes per l’excessiva distància entre promotor, projectista, contractista i executor. En comparació, en altres països avançats hi havia més predisposició a involucrar a contractistes i executors en el desenvolupament del projecte, i afegien al procés figures noves que llavors encara eren desconegudes al nostre mercat, com el “quantity surveyor” o el “construction manager”

1993|Client privat
La indústria de materials de la construcció en el mercat únic europeu

La indústria de materials de la construcció en el mercat únic europeu

Estat de l’art de la indústria nacional de materials de la construcció previ a l’establiment de la Unió Europea en 1992 i previsió dels efectes que comportarà el mercat únic: canvis en l’oferta i distribució, pressió competitiva, pressió innovadora, harmonització de normes i exigències de qualitat.

1991|Client públic
Fustes per a la construcció

Fustes per a la construcció

Fitxes de les 41 varietats de fustes més utilitzades a la construcció. Cada fitxa inclou el nom científic, el nom català i castellà, descripció, característiques, utilització, seccions tangencial, transversal i radial, microfotografia, diagrames de variació de pes i volumetria, valors de la densitat aparent, humitat natural, absorció i relació entre microestructura i paràmetres.

1989|Client privat
Go to Top