Mitjançant la tecnologia d’escaneig posada a disposició dels tècnics de camp, estem duent la realitat als nostres PCs, per tal de visualitzar-la des de diferents punts de vista, ubicacions o escenes de conjunt, en diferents capes; núvols de punts, fotogrametria, termografia i la resta de paràmetres que poden ser captats pel feix de llum, aportant informació valuosa a la presa de decisions tècniques o empresarials.

Aquests núvols de punts importats a softwares de dibuix o modelat eren i són utilitzats com a plantilles, amb la finalitat de plasmar la realitat gràfica que defineix els nostres projectes i, en alguns casos, depenent de l’escala i de la densitat del núvol, ni tan sols era necessari.

Un altre ús poc comú era utilitzar el núvol de punts i els seus complements fotogramètrics com a visualitzador de la realitat, en brut, sense més, estalviant esforços en simplificar una realitat que per si mateixa és prou complexa com per reduir-la a punts, línies i planells.

Potser l’ús més desconegut és el de poder assignar a cada punt que estimem important una etiqueta georeferenciada o GeoTag. El poder d’aquesta etiqueta és que pot contenir vincles a fonts d’informació externes, no contingudes al propi núvol, com fitxers (text, imatge o àudio) o a base de dades. I heus aquí el seu potencial; no necessito modelat arquitectònic per establir gràficament la realitat reduint la seva complexitat i assignant a elements georeferenciats dades contingudes en bases externes, podent visualitzar-ho mitjançant un software local o amb una integració en els sistemes d’informació de l’empresa a cloud.

És per això que per a les operacions d’inventari lligades a manteniment, no només en l’àmbit industrial o patrimonial sinó també en el cultural, s’adopten formes de treball que, no sent innovadores, aporten valor en la presa de decisions tècniques, patrimonials o de conservació.