12 de gener de 2010. Un terratrèmol de magnitud 7, amb epicentre entre Legoane i Carrefour, un barri de faveles de Port-au-Prince, hi deixa entre 200.000 i 300.000 morts, infinitat d’edificis malmesos i el desafortunat país, trencat de nou pel bell mig.

Primavera del 2012. A Catalunya, els efectes de la crisi del 2008 arriben a la seva màxima expressió dins el sector de la construcció, tot i els dos plans Zapatero del 2009 i 2010. A Cots i Claret, estem executant la segona fase de les obres d’ampliació de l’Hospital Sant Joan de Déu a Manresa en UTE amb Abantia, entre d’altres. La llavors important empresa instal·ladora ens proposa licitar conjuntament un Hospital a Haití per a l’ONU. Ens expliquen les dificultats que tenen a l’Amèrica Central amb altres socis, normalment constructores locals. La col·laboració està essent fàcil i fluida a Manresa, per què no hauria de funcionar també a l’exterior?

En aquell moment, per aquí no paraven de sentir-se concursos de creditors de constructores de molt renom. La licitació pública a Catalunya havia baixat de més de 8.000 MM€ l’any 2008 a poc més de 1.000 MM€ el 2011. L’any 2012 no va arribar als 800 MM€. La penosa situació ens exigia sortir de la zona de confort (Cots i Claret no havia sortit mai a construir més enllà de Morella, a Castelló), a tot arreu només senties a parlar de la necessitat i les bonances d’internacionalitzar l’empresa, i la licitació de l’ONU semblava un bon projecte per aprendre a fer licitacions internacionals.

Quan vam decidir fer el pas endavant, no sabíem l’esforç que suposaria afrontar una licitació internacional: no érem conscients de la quantitat de passos automatitzats i documents preestablerts que tenim a l’hora d’afrontar una licitació local, sigui en català o en castellà. Vam necessitar traduccions jurades al francès de totes les escriptures de constitució i de poders, reescriure els CVs de personal que podria ser destinat al projecte, descobrir els costos directes locals i de països de l’entorn, l’anàlisi dels costos indirectes que hauríem de suportar i establir uns marges que fossin raonables per afrontar el projecte, però també que no disparessin massa l’import. Però fins a quin punt has de tenir previstes contingències econòmiques i “coixins” al pressupost en un entorn amb tantes incerteses i tantes complicacions?.

A les 12h del 23 de juliol de 2012 presentàvem l’oferta a la seu de l’UNOPS a Haití. Ja només quedava que la deessa fortuna decidís quina era la millor proposta. Només ens vam presentar 3 empreses: dues érem catalanes i l’altra canadenca. Sobre un pressupost de 15 MM USD, nosaltres érem 100.000 USD més barats que l’altra empresa catalana. La canadenca valorava l’obra en 25 MM USD, 10 més que nosaltres. Passats força anys i vist amb la corresponent perspectiva, ara sabem que quan afrontes projectes i licitacions en països així, qualsevol previsió racional que puguis fer, probablement es quedarà curta.