És encara freqüent en el mercat sentir que l’informe de reacció o de resistència al foc d’un determinat producte de construcció ha caducat, sense parar esment a si aquest producte es beneficia o no d’una certificació de producte.

L’asseveració anterior només és correcta en productes que manquen d’una certificació, i en aquest cas els informes d’assaig efectivament han de repetir-se després de 5 anys (reacció al foc) i després de 10 anys (resistència al foc), però no ho és si el producte en qüestió es beneficia d’un marcatge CE, la qual cosa implica l’existència d’un control de producció en fàbrica destinat a assegurar la constància de les prestacions del producte.

Aquesta qüestió està clarament explicada en el DB-SI (apartat VI de la Introducció), així com en el document DA DB-SI/1 “Justificació de la posada en obra de productes de construcció pel que fa a les seves característiques de comportament davant el foc”, accessible en aquest enllaç.

Malgrat que tots dos són documents vigents des de ja fa molts anys, es detecta que existeix encara un gran desconeixement dins el sector al voltant d’aquesta qüestió, motiu pel qual es considera oportú insistir en aquest tema en el present article.

Com sigui que sota una certificació de producte la fabricació del mateix està controlada de manera contínua per part del fabricador i per tant les prestacions del producte es mantenen constants, si a més el mètode d’assaig de referència (ja sigui de reacció al foc o de resistència al foc) no canvia, no hi ha motiu perquè els informes d’assaig per a aquest producte deixin de ser vàlids amb el pas del temps.

Per tant, mentre que cap de les dues condicions anteriors canviï (no canvia el producte, no canvia la/es norma/es de referència), els informes d’assaig de reacció o resistència al foc del producte continuaran sent vàlids, sent en aquestes condicions irrellevant que l’informe d’assaig tingui més de 5 anys o més de 10 anys, respectivament.

Contràriament, i pels mateixos motius a dalt indicats, si el producte o la norma d’assaig de referència exigida en la reglamentació canviessin, la classificació (de reacció o resistència al foc) haurà d’actualitzar-se en el moment en què el producte canviï o en el moment en què la reglamentació l’exigeixi, en el cas de canvis en la norma d’assaig. En qualsevol cas, és responsabilitat del fabricador dur a terme aquesta actualització.

El Marcatge CE constitueix doncs un marc de treball que permet assegurar la constància de les prestacions del producte i, en conseqüència, el manteniment en el temps de la validesa de l’avaluació inicial del producte, tant per a les seves prestacions relacionades amb el foc com també per a prestacions de qualsevol altra índole. Així mateix, aquest mateix marc de treball també fa possible la identificació dels possibles canvis en el producte o en els mètodes d’assaig de referència, així com l’avaluació de la transcendència d’aquests canvis i la corresponent necessitat d’actualitzar les prestacions del producte.

Altres certificacions de producte que tinguin un mateix nivell de certificació que el considerat sota el marcatge CE (verificació de la constància de prestacions del producte a través d’auditories de la seva fabricació) poden així mateix entendre’s que donen lloc a un marc de vigilància equivalent sobre les prestacions de foc.

En resum, en el present article s’ha recordat que els productes que es beneficien d’un marcatge CE estan subjectes a un control de fabricació continu de les seves prestacions, que els eximeix de la necessitat automàtica de repetir els assajos de reacció al foc cada 5 anys, o els assajos de resistència al foc cada 10 anys. Aquest és un criteri que es va originar en un context pretèrit mancat de marcs de referència reglamentaris per a la certificació de productes i que ja fa força temps que és obsolet en els casos de productes sota marcatge CE que incloguin la prestació de foc en qüestió.