En els últims anys, existeix en l’àmbit de la seguretat contra incendis una creixent preocupació pels incendis ocorreguts en edificis que han tingut, com a factor principal de desenvolupament, el fenomen de propagació del foc per façana. Es tracta d’un fenomen sorgit en les últimes dècades, principalment per l’evolució tecnològica dels sistemes constructius i els materials emprats en les solucions de façana amb l’objectiu d’afrontar les necessitats d’estalvi energètic. Aquests nous dissenys per a les envolupants dels edificis poden comportar, com s’està observant en els últims temps, riscos afegits pel que fa a la seguretat contra incendis, especialment en edificis de gran altura. El cas més conegut i dramàtic és el de la torre Grenfell de Londres l’any 2017, encara que ja es produeixen incendis d’aquesta tipologia des dels anys 90. La propagació del foc per façana presenta certes particularitats que convé considerar: trenca la sectorització per l’exterior de l’edifici, saltant d’una planta a una altra i, a més, a una enorme velocitat.

En aquest context, l’ITeC va participar en el congrés que es va celebrar a París del 25 al 27 de setembre, el 3er Simposi Internacional Fire Safety of Façades, on van participar 160 assistents procedents de 27 països diferents. És un congrés triennal de caràcter marcadament científic, en el qual molts dels treballs presentats són fruit de recerca en l’àmbit universitari, amb la participació de les institucions més destacades en aquest àmbit. També, d’entitats com Efectis, NFPA o RISE, o representants de la indústria, entre altres: en total es van exposar 24 presentacions i 14 pòsters, a més de la realització d’una taula rodona i dos workshops per al debat obert.

Les temàtiques principals es van ordenar en 6 blocs: Comportament davant el foc de materials i sistemes de façana, Assajos a escala real i propagació del foc, Assajos de façana i mètodes d’avaluació, Modelatge i simulació numèrica i casos d’estudi, i Gestió del risc i reglamentació. Cal destacar els estudis realitzats sobre sistemes constructius de fusta o amb productes de base biològica, així com els efectes i limitacions dels retardants al foc. Es tracta de solucions que estan guanyant una important presència al parc de l’edificació.

També van tenir un pes notable tots els treballs de simulació computacional, àmbit en el qual s’està realitzant un gran esforç. Efectis va presentar la reconstrucció de l’incendi de Grenfell. Havia costat més d’un any i múltiples assajos parcials a petita escala aconseguir un model numèric que s’ajustés a l’esdevingut en la realitat. Sembla llunyà encara el dia en què la simulació pugui preveure el desenvolupament d’un incendi i el comportament global d’una construcció. És una eina complexa per a una ciència amb tal multiplicitat de factors interrelacionats, alguns de difícil parametrització i amb la dificultat afegida que suposa la resolució de problemes en tan diferents escales (des de la reacció química, fins al comportament estructural d’un edifici). No obstant això, tots aquests estudis de recerca sí que llancen certa llum i amplien el coneixement necessari per a un ús modest de la simulació en situacions fitades, com per exemple l’avaluació d’un paràmetre aïllat en un entorn amb els límits definits (en altres paraules, per exemple, l’anàlisi de l’efecte d’un increment en el gruix d’aïllament combustible, a partir dels resultats d’un assaig).

L’avaluació, sigui mitjançant simulació o altres mitjans, cobra gran rellevància en l’àmbit de la seguretat contra incendis en façana ja que els assajos a escala real són molt costosos i complexos, per la qual cosa, fins i tot en el cas que un sistema s’hagi assajat satisfactòriament, què succeeix amb tot el ventall de variants de disseny i instal·lació. És inimaginable pretendre assajar-ho tot. La definició del camp d’aplicació dels resultats d’assaig (això és, variacions permeses sobre la mostra assajada per a les quals es manté el resultat obtingut) és doncs vital, però no està desenvolupat a nivell normatiu. I trigarà a estar-ho. De fet, encara no existeix un mètode europeu harmonitzat d’assaig a escala real. La setmana anterior al congrés a París, la Comissió Europea havia llançat la convocatòria d’un concurs per a formar el consorci que elabori la metodologia d’assaig.

Finalment, dels temes tractats, també molt interessants des de la perspectiva de l’avaluació van ser els estudis que aprofundien en les correlacions entre assajos a petita escala (o assajos indirectes) i el comportament en els assajos a escala real, la qual cosa pot ser de gran utilitat en l’avaluació i definició del camp d’aplicació.

A l’ITeC estem treballant per a oferir eines d’avaluació als fabricants que permetin extreure la màxima informació sobre el comportament dels sistemes de façana assajats a escala real, és a dir, adquirir les evidències necessàries per a la determinació del camp d’aplicació dels resultats.

Queda molt camí per recórrer i coneixement per ampliar, seran necessaris uns quants congressos més per a aprendre el necessari a fi d’afrontar amb garanties un fenomen tan particular i virulent com pot ser la propagació d’un incendi per façana. Però ja s’ha generat una sèrie de consensos. Com per exemple que la característica de reacció al foc serveix per a reglamentar en l’àmbit de façana, però només fins a cert punt (s’explica en aquest article anterior). Per a entendre realment el comportament de les façanes, així com per a constatar si les mesures de protecció són efectives, és necessària l’avaluació del sistema en el seu conjunt i els assajos a escala real. També, que es tracta d’una problemàtica inevitablement lligada a la tipologia constructiva instal·lada (no és el mateix fenomen si es desenvolupa en un mur cortina, una façana ventilada o un SATE), per la qual cosa les reglamentacions, o guies de disseny, han d’establir els requisits de material, disseny i protecció en funció dels sistemes constructius i amb un alt grau de detall. Tot això, sense entrar a parlar de la crucial importància de la qualitat en l’execució d’obra.

Alberto Diego Cortès
ITeC
Avaluació tècnica de productes i sistemes no estandarditzats de protecció contra el foc