Sumari de l’informe Euroconstruct. Juny de 2025
1. Situació i previsions a Europa
El sector construcció europeu deixa enrere un bienni negatiu i s’encamina a una tèbia recuperació
En l’interval entre els informes Euroconstruct de desembre i de juny, l’amenaça aranzelària de Donald Trump ha irromput en escena d’una forma encara més agressiva del que es temia. Tret que els Estats Units acabi imposant les seves condicions maximalistes de sortida, l’economia europea encara seria capaç d’absorbir l’impacte sense patir en excés i el sector construcció podria quedar raonablement resguardat de les pertorbacions.
Si es compleixen aquestes condicions, es podria mantenir una previsió semblant a la del semestre anterior. Aquest escenari contempla que el cicle negatiu del sector construcció europeu quedi contingut en el bienni 2023-24 i que 2025 sigui un any d’estancament (0,3%). L’autèntic creixement no reapareixerà fins al 2026 (2,0%) i el 2027 (2,3%), amb la qual cosa la construcció es comportaria una mica millor que el conjunt de l’economia a Europa.
Un altre aspecte que es manté de l’anterior previsió és la disparitat de comportament per països. Això significa que no tots els països seguiran el perfil d’evolució mitjana d’Europa en el qual la producció ha retrocedit lleugerament en els dos darrers anys i aspira a recuperar les pèrdues en els següents. Hi ha països com Alemanya, França o Itàlia que seran incapaços de seguir el modest ritme mig europeu, ja que venen d’una caiguda més accentuada i la seva recuperació serà, en el millor dels casos, només parcial. Al mateix temps, altres països es comportaran clarament millor que la mitjana: és el cas del Regne Unit, Espanya o Polònia que han superat la fase recessiva amb una mínima afectació, amb la qual cosa la millora dels pròxims anys conduirà als seus sectors a nous màxims.
El subsector de l’edificació residencial de nova planta està reproduint de manera amplificada els moviments del sector construcció europeu, tant els negatius com els positius. Aquest mercat va viure moments d’alarma quan, després de la invasió d’Ucraïna, l’agut encariment dels costos de construir i els costos financers van posar a la defensiva tant a promotors com a compradors. En conseqüència, la producció residencial es va contreure gairebé un 18% en el període 2023-24. Però després d’un 2025 sense canvis significatius, l’habitatge de nova planta aspira a acumular gairebé un 10% de creixement durant 2026-27. Aquesta reacció tan contundent està relacionada amb una demanda substancial després de tres anys de menys sortida de nou producte al mercat i amb la millora de les condicions creditícies.
En el context de l’edificació no residencial de nova planta sí que s’espera un comportament pràcticament idèntic al de l’agregat del sector construcció. Com aquest subsector estava produint a uns ritmes més moderats que l’habitatge, no s’ha vist forçat a recular tant durant el parèntesi 2023-24. La previsió per a 2025 torna a ser d’estancament, mentre que per a 2026-27 s’espera només un avanç merament testimonial, al voltant del 1,5% anual. Aquestes dificultats per a créixer no són noves: tal com ja es va comentar en anteriors informes, la inversió no residencial privada porta un temps sent molt selectiva amb els projectes, condicionada per un clima econòmic no massa pròsper, poc favorable a fer aflorar demanda. L’erràtica política econòmica dels EUA ha afegit un extra de vulnerabilitat en algunes vetes de mercat com els edificis logístics, les oficines i la construcció industrial.
L’enginyeria civil és el subsector amb el patró d’evolució més desacoblat respecte a les mitjanes del sector. Malgrat que no va escapar a l’encariment de costos, l’enginyeria civil europea va ser capaç no només d’evitar la contracció durant el bienni 2023-24, sinó de créixer amb claredat, acumulant un 6,4% durant aquests dos anys. Bona part d’aquesta resiliència prové d’una notable cartera de projectes a llarg termini que han estat declarats estratègics (polítiques energètiques i de descarbonització) i que com a tals han rebut prioritat en els pressupostos públics i en els programes nacionals de reconstrucció que, depenent del país, s’han reforçat amb fons europeus. A curt i mitjà termini preocupa que tota aquesta prioritat es vagi desplaçant cap a la despesa en defensa, malgrat que en alguns casos es destinarà a infraestructures de defensa que generaran demanda d’enginyeria civil. Tot això, sumat al fet que aquest mercat es troba produint a nivells força alts, contribuirà a que es vagin moderant les expectatives de creixement per als propers anys, passant del 2,5% previst per al 2025 a un 1,9% en la projecció per al 2027.
2. Situació i previsions a Espanya
L’habitatge amortirà els efectes de la retirada dels estímuls NGEU
En l’anterior informe assenyalàvem com el sector construcció espanyol entrava l’any 2025 amb prou arguments per a assistir a una acceleració de la producció. I és que en el tram final del 2024 va haver-hi un repunt en la cartera de projectes, impulsat per la baixada dels tipus d’interès, l’estabilització dels costos i l’imminent tancament de la finestra d’oportunitat dels fons Next Generation. Sobre el paper, la deterioració econòmica causada per la guerra comercial instigada pels EUA no hauria d’interferir en tot aquest flux d’obra, amb la qual cosa esperem un creixement del 4,2% del sector construcció en 2025. En principi, 2026 serà l’últim any de vigència dels estímuls a la rehabilitació i les infraestructures, la qual cosa pot alimentar un cert clima d’urgència de darrera hora que contribuirà a que el sector continuï la seva tendència positiva (3,5%). Malgrat tot aquest creixement, el sector construcció espanyol encara mantindrà un nivell modest de producció respecte a les mitjanes europees. Com tampoc hi ha riscos d’estoc excessius, veiem versemblant una projecció 2027 en clau continuista (2,5%).
L’edificació residencial és el mercat que contribuirà més a aquest augment de ritme productiu en el sector. Ha trencat amb la tendència dels anys anteriors i ha abandonat el que semblava la seva zona de confort (entorn als 110.000 habitatges iniciades per any) i podria aconseguir els 150.000 habitatges en 2026. La llista de condicions perquè això es materialitzi és una mica llarga, però en general semblen raonablement realistes: que continuï l’abaratiment del crèdit, que el sector aconsegueixi mobilitzar un extra de capacitat productiva, que els preus no sobreescalfin en excés el mercat immobiliari i que la promoció pública finalment s’afegeixi a la creació d’oferta, tal com s’han compromès des de diferents administracions. La previsió se situa en la franja del 6 al 7,5% en 2025-2026, i entorn al 4% en 2027.
De moment, en el segment de l’edificació no residencial encara no hi ha una alarma generalitzada davant el risc que la inversió immobiliària reculi davant la major incertesa global. Gràcies a l’extra de creixement econòmic dels últims anys, Espanya ha anat guanyant un cert avantatge competitiu davant altres pols d’inversió, que de moment no es veu especialment amenaçat. Tot i això, bona part d’aquesta demanda inversora sembla nodrir-se de l’estoc no residencial ja construït, de manera que la cartera de nous projectes porta uns anys bastant estabilitzada, amb segments en retrocés (indústria, oficines, sector primari) convivint amb uns altres avançant moderadament (comercial, logística, salut, educació). Contemplem un període 2025-27 amb creixement testimonial, entre l’1 i el 2,5%.
Durant els darrers anys, el mercat de la rehabilitació ha estat esperant amb impaciència que es materialitzessin les grans expectatives generades pel programa d’ajudes sufragat pels fons Next Generation. En la fase d’arrencada del programa, els efectes van ser força discrets i es va estendre el temor que Espanya seria incapaç de treure tot el partit a aquesta oportunitat. Conforme s’acosta el final de les ajudes, estem assistint a un repunt de sol·licituds que conviden a pensar que ara el repte serà executar tots aquests nous projectes en els terminis requerits per la UE. Aquest ‘sprint’ en la tramitació ens porta a revisar a l’alça la previsió 2025 fins al 3,8%, si bé el creixement tendirà cap al 1,5% en 2027 a causa de la retirada de les subvencions.
En enginyeria civil, els vents de cua proporcionats pels fons NGEU semblen més forts que els que bufen en sentit contrari. Últimament, el principal problema han estat els costos de construcció, ja que la regulació de la contractació pública fa que Espanya sigui un mercat molt vulnerable en aquesta mena de situacions. No està clar si els costos tornaran a ressentir-se si s’alenteix la desinflació o si el comerç mundial es ressent a causa dels aranzels. També caldrà veure com es comporta la inversió en infraestructures després de la finalització del NGEU i amb uns pressupostos més escrupolosos amb el dèficit i més compromesos amb la defensa. Per tot això, la previsió contempla una clara desacceleració, passant del 2,8% de creixement en el 2025 a només un 1,6% en el 2027, que encara podria ser més contundent si no es comptés amb el repunt de l’obra local causat per les eleccions municipals del 2027.
3. La propera cita per al seguiment del sector
Euroconstruct París, novembre de 2025
La següent conferència Euroconstruct serà la número 100 i es celebrarà a Paris el proper 25 de novembre, organitzada per BDO Advisory, el membre francès del grup.
Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, juntament amb les perspectives fins a l’any 2028. El programa definitiu es donarà a conèixer en www.euroconstruct.org
