Sumari de l’informe Euroconstruct. Desembre de 2025
1. Situació i previsions a Europa
El sector construcció europeu inaugura en 2026 una fase de “nova normalitat”
L’entorn macroeconòmic a Europa encara és lluny de ser òptim. Encara que els tipus d’interès han retrocedit des dels seus màxims de 2023 i la inflació s’ha moderat, la incertesa segueix condicionant la inversió privada, els costos de construcció continuen alts i la bretxa d’assequibilitat s’eixampla. En conseqüència, el sector construcció europeu ha optat per reduir la seva producció, tenint en compte a més que havia aconseguit xifres rècord en 2022. El parèntesi negatiu s’ha estès de 2023 a 2024, i fins i tot podria incloure també a 2025, any que acabarà amb un balanç pràcticament neutre (0,3%).
El panorama canvia del 2026 endavant i es preveu que el sector entrarà en una nova fase de creixement, a un ritme que pot qualificar-se de “normal” i que oscil·larà des del 2,4% previst per a 2026 al 1,9% de la projecció per a 2028. Aquest canvi de cicle no respon tant a una millora substancial de l’economia europea, sinó a que el propi sector construcció anirà abandonant determinades postures ultradefensives que va adoptar en els últims anys com a estratègia per a suportar el desconcert provocat per l’encariment del crèdit i dels materials.
L’anàlisi per països aporta més detalls esperançadors. Mentre que en el passat informe Euroconstruct de juny de 2025 hi havia tres pesos pesants com Alemanya, França i Itàlia entre els països amb més dificultats per a recuperar-se de la recessió de 2023-24, en l’informe actual l’únic gran mercat que continuarà en el grup de cua és Alemanya. Per altra banda, el Regne Unit, Espanya i Polònia segueixen en l’extrem superior del rànquing, amb possibilitats de treure més profit de la fase expansiva dels propers anys ja que anteriorment s’han vist menys afectats per les turbulències sofertes en la resta de països.
L’edificació residencial de nova planta és el subsector on es manifesta més el canvi de ritme descrit per al conjunt del sector. La fase negativa del cicle ha estat particularment lesiva per a la producció residencial, que va tocar sòl en 2024 després d’experimentar una caiguda acumulada de gairebé un -17% respecte a 2022. Però després d’un 2025 sense massa canvis, l’habitatge de nova planta aspira a acumular un 14,5% de creixement durant 2026-28. A curt termini, aquest rebot respon al fet que molts promotors disposen de projectes en estadis força madurs i que havien posposat durant els últims anys. Més a mitjà termini, haurien de començar a donar fruit les mesures que alguns països estan introduint per a estimular la producció residencial, a la vista que els dèficits d’habitatge estan alimentant el malestar social. Malgrat la contundència de la recuperació, el volum de mercat en la projecció de 2028 encara queda per sota de 2022, i és que encara es percep bastant risc a l’hora d’introduir en el mercat nou habitatge cada vegada menys assequible, malgrat que els marges són més estrets.
L’edificació no residencial de nova planta presenta un perfil més pla que l’habitatge. D’una banda, ha sofert un impacte més suportable durant el trienni 2023-25, ja que la producció només ha acumulat un retrocés del -4,2%. Per al 2026-28, la previsió també és més moderada i es limita a un 5,7%. Aquestes xifres permeten visualitzar que, si es compleix la previsió, la producció en 2028 superarà lleugerament a la del 2022. Però aquesta millora no es materialitzarà a tots els nínxols de mercat, atès que hi haurà notables excepcions: la construcció industrial, logística i comercial, a més de les oficines, encara quedaran en 2028 un 6% per sota de 2022. Evidentment, es tracta d’uns nínxols molt estratègics per al mercat, i la seva feblesa reflecteix com els sectors secundari i terciari a Europa continuaran dosificant amb cura les seves inversions en un moment en el qual l’economia encara està fràgil.
L’enginyeria civil no s’ha vist afectada per la contracció que ha sofert l’edificació, i durant el període 2023-25 ha estat capaç d’acumular un creixement del 11,6%. Aquest bon comportament s’explica sobretot pels projectes a llarg termini que han estat declarats estratègics (polítiques energètiques i de descarbonització) i que com a tals han rebut prioritat en els pressupostos públics i en els programes nacionals de reconstrucció que, depenent del país, s’han reforçat amb fons europeus. A curt i mitjà termini preocupa que la despesa en defensa guanyi prioritat en les polítiques públiques d’inversió, si bé determinats tipus d’infraestructura militar podrien generar demanda d’enginyeria civil. Això contribuirà al fet que les expectatives de creixement per als pròxims anys es moderin progressivament, de manera que la previsió acumulada 2026-28 (7,4%) resulta inferior a la de l’anterior trienni.
2. Situació i previsions a Espanya
L’habitatge amortirà els efectes de la finalització dels estímuls NGEU
A Espanya, el sector construcció ha aconseguit esquivar la contracció que ha afectat el sector europeu durant el trienni 2023-25. L’excepcionalitat espanyola ha estat relacionada amb el millor acompliment de l’economia, però sobretot amb els modestos nivells de producció que, al contrari que en molts països europeus, no ha estat necessari retallar per a sobreviure al xoc combinat d’inflació, encariment del crèdit i replegament de la demanda.
Durant 2025 tant el residencial com l’enginyeria civil estan tirant fort i continuen posant al límit la capacitat productiva del sector, però malgrat tot es confia créixer un 4,0%. La situació comença a complicar-se del 2026 endavant, ja que a meitat d’any s’esgotarà el programa d’estímuls a determinats tipus de rehabilitació i d’enginyeria civil. Combinat amb els colls d’ampolla de producció, el creixement es desaccelerarà en 2026 (3,6%). Les projeccions per a 2027 són del 3,2% i per a 2028, del 2,2%. És per tant un replegament ordenat, gràcies sobretot a que l’impuls de l’habitatge podria haver arribat per a quedar-se. També contribuirà que l’edificació no residencial surti progressivament del refredament que va sofrir després de la pandèmia, i que s’executi l’obra civil relacionada amb les eleccions municipals del 2027.
L’edificació residencial va començar a accelerar els tràmits d’habitatge de nova planta en 2024 i la tendència no s’interromp en 2025, gens estrany a la vista de la facilitat amb què es col·loca el producte. Si bé la construcció es beneficia de la bona salut del mercat immobiliari, preocupa que l’escalada de preus compliqui encara més l’accessibilitat, agreujant el problema social. Les diferents administracions estan reaccionant i, després d’un llarg parèntesi, l’habitatge públic pot acabar convertint-se en un actor rellevant del mercat espanyol. Això sí, caldrà atorgar un marge de temps perquè donin fruits els projectes iniciats per ajuntaments i comunitats. Tot això situa a l’edificació residencial com el mercat amb més impuls del sector, capaç de créixer un 6,9% en 2025 i mantenir creixements entre el 5,5 i el 6% durant 2026-2028.
En 2025, l’edificació no residencial està presenciant com l’apetit inversor també s’està estenent a l’immobiliari per a ús terciari i industrial. Gràcies a l’extra de creixement econòmic dels últims anys, Espanya ha anat guanyant un avantatge competitiu davant altres pols d’inversió, que de moment no es veu especialment amenaçat. En aquest context, agafa sentit anar augmentant el flux de projectes, encara que de manera selectiva. Els nínxols de mercat que es mostraran més expansius són la logística (recuperant el seu característic protagonisme) i el comerç (després d’uns anys de perfil molt baix), mentre que les oficines semblen obstinades a seguir un cicle propi que va més retardat que la resta. La previsió contempla només un mínim creixement en 2025 (0,8%), que se situaria entre un el 2 i el 3% en l’horitzó 2026-2028.
En el segment de la rehabilitació, l’esperada “onada de rehabilitació” que anava a provocar el programa d’estímuls NGEU ha arribat amb retard (2024) i ara els projectes tenen uns terminis molt ajustats per a acabar-se (agost 2026). Això planteja dubtes sobre si es podran superar els colls d’ampolla en una mena d’activitat constructiva que és molt consumidora de mà d’obra. En tot cas, les principals incògnites són respecte a si es trobarà la manera d’aprofitar l’interès creat entorn a la rehabilitació energètica quan les ajudes hagin prescrit. Com a ingredients més estabilitzadors, la rehabilitació no residencial i la rehabilitació residencial més cosmètica compten amb unes expectatives raonablement optimistes. I és que un mercat immobiliari dinàmic acostuma a fomentar el manteniment i les reformes. Contemplem un període 2025-27 amb creixements anuals entre l’1 i el 2%.
L’enginyeria civil també s’ha beneficiat dels fons NGEU per a créixer durant el complicat trienni 2023-25, i ara està pendent de com es resoldrà la fase final del Pla. De moment, no hi ha signes que l’aterratge vagi a ser brusc. A part de tenir en marxa un volum respectable d’obra, durant 2025 s’han estat tramitant projectes gairebé com en 2024, els quals podrien ser en part obres NGEU d’última hora, combinades amb les primeres obres municipals de cara a les eleccions de 2027. Això no dona motius per a preveure que la producció retrocedeixi en 2025 (3,0%) ni en 2026 (2,0%). Del 2027 endavant, la retirada del NGEU afectarà negativament el ferrocarril, amb la qual cosa deixarà a l’energia com a gran nínxol tractor. Les projeccions encara contemplen prou inèrcies en 2027 per a un mínim creixement (1,1%), però s’esgotaran en 2028 (-1,8%). Aquest escenari pot veure’s alterat si hi han canvis profunds de política pressupostària, per exemple, per a acomodar més inversió en defensa.
3. La propera cita per al seguiment del sector
Euroconstruct Hèlsinki, juny de 2026
La següent conferència Euroconstruct se celebrarà a Hèlsinki els propers 4 i 5 de juny, organitzada per Forecon, el membre finlandès del grup.
Como de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2028. El programa definitiu es podrà trobar a www.euroconstruct.org
