Sumari de l’informe Euroconstruct. Juny de 2019

1. Situació i previsions a Europa

La desacceleració serà esmorteïda per l’enginyeria civil

El període 2016-18 ha estat particularment favorable per al sector construcció europeu, que ha crescut a un ritme anual mitjà del 3,2%. Com és habitual, aquests parèntesis d’intensa activitat tenen un recorregut limitat, i ja fa temps s’esperava que el sector tornés a moderar el seu avanç en el 2019. El que ja no es preveia és que aquest canvi de cicle anés a coincidir amb un refredament de l’economia, augmentant les probabilitats de que tots dos fenòmens acabin realimentant-se mútuament. De moment, durant el semestre transcorregut després de l’anterior informe Euroconstruct d’hivern, aquests riscos a la baixa no s’han traslladat del tot a la nova previsió, que continua esperant creixement per a 2019 (1,9%), 2020 (1,5%) i 2021 (1,4%)

Aquesta previsió tan moderada està molt influenciada per la situació d’estancament de dos països clau com Alemanya i França. Aquests dos mercats, responsables de pràcticament un terç de la producció de la zona Euroconstruct, formen part del grup de 7 països on la previsió per al 2019 no arriba a l’1%. Això rebaixa sensiblement la mitjana europea de creixement, relegant a un segon pla l’existència d’un altre grup de 8 països amb expectatives de superar el 3% d’avanç en 2019. Aquests desequilibris continuaran presents en l’escenari 2020-21: es preveu que 5 països segueixin per sota de l’1%, i altres 9 per sobre del 3%. La bona notícia és que el Regne Unit abandonarà el grup de cua en 2020, amb una previsió entorn al 2,5%.

Producció del sector construcció per països
Previsió 2019 i projecció de creixement anual mitjà 2020-2021 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

 

Els darrers anys han estat d’intensa activitat per a l’edificació residencial de nova planta, on va caldre accelerar la producció per a cobrir els buits d’oferta que havien quedat desatesos durant la crisi. En el moment actual el mercat ha tornat a quedar raonablement proveït, per la qual cosa els promotors europeus d’habitatge s’estan preguntant si ha arribat el moment per a replegar-se de nou. La resposta difereix d’un país a l’altre: s’espera un replegament urgent a França i en la majoria dels països nòrdics; Alemanya i Espanya encara poden esperar una mica més, i finalment hi ha casos on no es planteja interrompre el creixement, com Holanda i Polònia. I és que, encara que l’oferta hagi crescut i s’hagi encarit, encara queden arguments per a allargar el bon moment de la demanda: s’ha posposat l’encariment del crèdit, i malgrat que la demografia europea creix només testimonialment, sí que es reorganitza geogràficament. La previsió contempla un creixement del 1,7% per a 2019, que s’aniria dissipant en 2020 (0,6%) i 2021 (0,3%).

L’edificació no residencial de nova planta travessa un moment ambigu. D’una banda, el deteriorament macroeconòmic és ja una realitat en determinats sectors com la indústria. D’altra banda, el mercat immobiliari no residencial continua molt actiu, atraient inversors domèstics que continuen finançant-se a bon preu i a inversors forans que ni tan sols requereixen finançar-se. No obstant, aquesta demanda sembla haver-se nodrit amb l’estoc existent, a la vista que la nova superfície afegida a l’oferta, més la prevista a curt termini, no és gaire significativa. Com que els nivells de producció són moderats, la previsió aposta per que es puguin mantenir sense massa dificultats (1,2% mitjana per a 2019-21). Com en el cas de l’habitatge, Alemanya es troba entre els països amb més dificultats per a seguir el ritme mitjà europeu; en canvi, França sí que confia continuar creixent entorn al 3% anual. Les tendències per nínxols de mercat assenyalen a oficines i comerç com els més vulnerables, mentre que sanitat i logística se situen com els més expansius.

En el capítol d’enginyeria civil, podria dir-se que Europa ha esperat que s’esvaïssin tots els dubtes sobre la solidesa de la recuperació econòmica per a tornar a invertir de nou en construcció d’infraestructures, de manera que la producció no ha aconseguit rebrotar amb força fins al 2018 (5,6%). Aquest retard té també un vessant positiu: la majoria de plans i projectes que ara s’executen en la majoria de països tot just acaben d’iniciar-se, la qual cosa ofereix unes certes garanties per a que el sector es mantingui actiu durant un temps, independentment de si es materialitzen les incerteses econòmiques. Aquest raonament tranquil·litzador es reforça amb el Fons Europeu per a Inversions Estratègiques (Pla Juncker) o amb els fons estructurals dirigits als països de l’Est. Això converteix a l’enginyeria civil en el subsector amb les previsions més substancials (4,2% per a 2019, 3,1% per a 2020 i 2,9% per a 2021) encara que tampoc aconsegueixi esquivar el biaix cap a la desacceleració que predomina en els capítols d’edificació. En l’anàlisi per països, per a 2020 s’espera creixement en tots els països excepte Alemanya, que no podrà mantenir per més temps el sobresforç dels últims tres anys per a posar-se al dia després d’un període d’austeritat inversora. A diferència del comportament a mitjan de la dècada, quan l’energia era el nínxol on es concentrava el creixement, en aquesta fase el protagonisme recau sobre les carreteres i el ferrocarril.

 

Evolució per subsectors en el mercat europeuÍndexs de producció a preus constants, base 2014=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

2. Situació i previsions a Espanya

Sense indicis que facin patir per un aterratge brusc

L’economia espanyola també es ressent de l’alentiment econòmic global i entra en una fase de menor creixement. Amb el consum i les exportacions perdent tracció, i amb els famosos “vents de cua” extingint-se (preus del petroli) o en vies de fer-ho (finalització del QE), ja no es pot seguir mantenint el vigorós ritme de creixement del trienni 2015-17. La previsió contempla una desacceleració suau del PIB des del 2,6% del 2018 al 2,0% del 2021.

Si en l’economia encara conviuen els símptomes de continuïtat amb els símptomes de refredament, en el sector construcció els que predominen són els de continuïtat. Així, les primeres dades de 2019 continuen recollint una mica d’avanç en ocupació en construcció, augments en la cartera de comandes i estabilitat en els índexs de confiança. Malgrat aquesta calma aparent, el sector no ha perdut de vista el precedent de l’estrepitosa caiguda després del 2007. Ningú pot garantir que no torni a repetir-se, però si més no en els últims anys no hi ha hagut excessos de producció que calgui corregir. Al contrari, queda marge per a continuar creixent mentre no es detingui del tot l’avanç de l’economia i de l’ocupació. En tot cas, és un marge limitat que, combinat amb una economia menys dinàmica, fan que la previsió vagi contraient-se progressivament des del 5% del 2019 al 2,5% del 2021.

Evolució per subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2014=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

En el mercat de l’habitatge, la nova llei hipotecària ha tancat un episodi d’incertesa normativa. Com a sobre s’ha posposat la pujada dels tipus d’interès, s’aplana el terreny perquè la demanda continuï tan sòlida com en 2018. Tot i això, és una demanda que es concentra en aquelles ciutats que generen ocupació, de manera que la major part de les noves promocions arrenquen en unes zones molt concretes. Aquesta activitat tan focalitzada estressa les cadenes de producció en aquests punts i provoca dèficits de sòl, colls d’ampolla administratius i augment de costos. Mentrestant, una part significativa del país continua aliena a aquest rebrot, la qual cosa permet pensar que el mercat encara no ha arribat encara a la seva velocitat de creuer i podrà allargar el seu cicle de creixement dos anys més, entorn al 9,5% en 2019 i entorn al 6% en 2020. La projecció 2021 (0,5%) reflecteix els dubtes que ens planteja donar per descomptat que la demanda s’estendrà a la totalitat del país, o que el refredament econòmic no acabi passant factura més a mitjà termini.

En edificació no residencial tampoc es percep que l’empitjorament de les expectatives econòmiques estigui dissuadint a inversors i promotors. Hi ha unanimitat en què 2019 tornarà a ser un altre any d’intensa activitat immobiliària, malgrat que ja fa temps que es van esgotar les grans ofertes que van incitar als inversors a donar-li una segona oportunitat a Espanya. L’estoc no residencial de gamma alta escasseja, la qual cosa explica l’acceleració en la posada en marxa de nous projectes que s’ha vingut produint en els dos últims anys i que a més afecta, amb major o menor intensitat, a tots els nínxols d’aquest mercat. Aquesta cartera de projectes, que de moment encara continua augmentant, posa les bases per a no témer pel futur a curt termini de la producció, per a la qual es preveuen avanços del 6% en 2019, i entorn al 4% en 2020 i 2021.

L’enginyeria civil continua sent el component més feble del sector a Espanya. Respecte a l’anterior previsió, han canviat diverses peces clau de l’escenari: s’han avançat un any les eleccions generals, s’han prorrogat els pressupostos 2018, i ja no és realista comptar amb el programa públic-privat de carreteres (PIC). En els municipis encara s’ha estat executant obra a bon ritme durant el primer quadrimestre, però després de les eleccions locals hi haurà una caiguda que coincidirà en el temps amb la formació del nou govern central i l’habitual parèntesi en la presa de decisions. En aquestes circumstàncies, plantegem un 2019 bàsicament pla (0,5%). La previsió per als anys següents (2,5% per a 2020 i 5,5% per a 2021) pot interpretar-se com la volta a la normalitat després de recuperar el ritme administratiu i legislatiu, però en termes de valor de producció amb prou feines suposa retornar als nivells del 2015. Aquest horitzó tan modest és producte del previsible impacte en el dèficit de les polítiques socials anunciades pel nou govern que, tal com ha succeït en el passat recent, s’intentarà reequilibrar a costa de continuar contenint la inversió en infraestructures.

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct Varsòvia, novembre de 2019

La següent conferència Euroconstruct està programada pels propers 28 i 29 de novembre a Varsòvia, organitzada per PAB-PCR&F Institute, el membre polonès del grup.

Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2022. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org