Sumari de l’informe Euroconstruct. Desembre de 2024
1. Situació i previsions a Europa
La meitat del mercat europeu retorna al creixement mentre l’altra meitat continua en dificultats
Els senyals provinents del sector construcció europeu poden resultar ambigus. D’una banda, entre el 2023 i el 2024 ha acumulat una baixada de producció del -3,7%. Malgrat aquest retrocés, la producció del 2024 és comparable al del 2019, que en el seu moment va ser el millor any després de la crisi del 2008. Vist així, el diagnòstic no és excessivament dramàtic: en un moment d’alça de costos, encariment del finançament i inquietud en els mercats immobiliaris, és comprensible que el sector no pugui mantenir-se produint a nivells tan alts, aliè a tots aquests vents de cara.
Ara que ja no s’esperen sorpreses dramàtiques d’inflació o de política monetària, el sector entra en una fase amb menys obstacles per al creixement. Però la millora serà lenta: la nova previsió per al 2025 (0,6%) es pot qualificar d’estancament, i les projeccions per al 2026 (1,8%) i 2027 (1,7%) no contemplen avenços excepcionals, tant sols semblants a les expectatives per al conjunt de l’economia europea.
Les taxes de creixement se’n ressenten perquè a la llista de països que necessitaran més temps per recuperar-se trobem tres dels mercats més grans d’Europa: Itàlia, França i Alemanya. Aquests països són responsables pràcticament de la meitat de la producció de tot el sector europeu, amb la qual cosa les seves dificultats repercuteixen de manera molt contundent sobre les mitjanes europees de creixement. L’altra meitat del mercat, entre la qual es troba Espanya, avançarà a ritmes entorn del 3% anual al llarg del període 2025-2027.
A hores d’ara, ja no és cap sorpresa que la major part dels problemes de creixement del sector europeu provenen de l‘edificació residencial. La majoria de països han hagut de rebaixar el ritme de producció per no omplir els seus mercats amb uns habitatges que han suportat uns costos de construcció excepcionalment alts, en un moment molt complicat per a repercutir-los en el preu final. Els promotors europeus no han dubtat a adoptar posicions defensives, tal com reflecteixen les significatives davallades del 2023 (-10,0%) i del 2024 (-9,1%). La previsió per al 2025 presenta un perfil pla (0,2%) però que en realitat és producte de cinc països en els quals la contracció continua (entre els quals hi ha França, Itàlia i Alemanya) mentre que en altres catorze s’espera ja una clara recuperació capaç de propulsar-los a més del 5%. Per al 2026-2027, les excepcions negatives es reduiran a Itàlia i Alemanya, per la qual cosa la mitjana europea de creixement millorarà sensiblement (3% al 3,5%), però encara continuarà amagant un bon nombre de països que aspiren a mantenir ritmes a la banda del 4 al 5%.
Per a l’edificació no residencial, el bienni 2023-2024 també ha estat un parèntesi negatiu, malgrat que no tant sever com en el cas de l’habitatge. No es tracta que aquest mercat s’hagi mostrat menys sensible als moviments dels interessos i dels costos de construcció, sinó que venia d’un moment de producció força menys intens que el de l’habitatge, amb la qual cosa n’hi ha hagut prou amb els ajustaments del 2023 (-2,4%) i del 2024 (-2,5%) per a reconduir el nivell de risc a una posició més assumible. Malgrat que no tots els països arrencaran al mateix temps, es preveu que l’agregat europeu ja creixi mínimament el 2025 (1,1%) i continuï millorant gradualment el 2026-2027 (1,5 al 2,5%). Si ens fixem en els tres nínxols de mercat de més volum, el creixement més potent s’espera en la construcció comercial, tot i que només servirà per a recuperar el terreny perdut en els anys de contracció. La construcció industrial serà el cas contrari: no s’espera massa creixement, però repercutirà sobre un mercat que ha patit menys retrocessos. Finalment, les oficines no es retrobaran amb el creixement fins al 2025, amb la qual cosa hauran patit una recessió de quatre anys de duració.
En enginyeria civil, l’any 2024 (1,1%) ha resultat una mica decebedor si ho comparem amb les expectatives de l’informe Euroconstruct de juny (2,2%) o amb el ferm creixement del 2023 (4,4%). Els epicentres de l’empitjorament han estat els països de l’Est i el nínxol de les infraestructures viàries. D’altra banda, no sembla que aquesta desacceleració sigui l’avantsala d’un canvi de cicle, amb la qual cosa la previsió del 2025 (2,5%) torna a apostar per una enginyeria civil creixent a més velocitat que el PIB. En la projecció 2026-2027 comença a instal·lar-se la idea d’una progressiva erosió de la capacitat pública d’inversió, que limitaria el creixement a una forquilla entre l’1,5% i el 2%. Tal com venim observant en els darrers anys, el segment de l’energia és el que concentra les previsions més expansives. Amb l’energia nuclear recuperant protagonisme, s’estima que la construcció dirigida al mercat de l’energia pot acumular un creixement del 14% entre el 2024 i el 2027. A més, el 2024 ja ha aconseguit superar el ferrocarril, que fins ara era el segon nínxol en mida després de la infraestructura viària.
2. Situació i previsions a Espanya
L’habitatge aportarà un impuls extra al sector
El comportament recent de l’economia espanyola ha estat qualificat de “sorprenent” per la manera com ha resistit en un entorn clarament desfavorable. En canvi, el sector construcció no ha estat capaç d’avançar al ritme del PIB, degut principalment a l’encariment dels costos de construcció i els costos financers després de la invasió d’Ucraïna. Aquest és el patró que contemplem per al tancament del 2024: la construcció creixent al 2% mentre que l’economia s’acosta al 3%.
Malgrat això, per al 2025 preveiem un canvi en la pauta. L’alleujament proporcionat pels tipus d’interès i per l’estabilització dels costos, més l’imminent tancament de la finestra d’oportunitat dels fons Next Generation han contribuït a que durant 2024 es produís un repunt de la cartera de projectes. Tot això crea les condicions perquè la producció el 2025 creixi un 3,5% i finalment mostri més empenta que el PIB. No està del tot clar si el sector tindrà prou capacitat productiva per atendre l’extra de demanda, però si aquesta amenaça no es materialitza, veiem factible que el sector mantingui aquests ritmes de creixement també el 2026 (4%) i 2027 (3,5%)
La major part de responsabilitat en aquest repunt recau en l’edificació residencial. Tant els promotors privats com els públics semblen haver interpretat que ara és un moment oportú per incrementar l’escassa oferta d’habitatge de nova planta. La iniciativa privada ha estat la primera a prendre la iniciativa, en comprovar com la demanda ha reaccionat positivament davant les baixades de tipus. La promoció pública opera amb menys agilitat, però a la vista de com l’habitatge s’ha convertit en un altre camp de batalla polític, s’arrisca a patir les conseqüències d’un incompliment manifest de les substancials promeses fetes entorn de l’habitatge assequible. L’estimació per al 2024 és d’un 2,8% de creixement, assumint que l’autèntic canvi de ritme es notarà del 2025 en endavant. Per al període 2025-2027 preveiem creixements anuals en una banda del 5 al 6%.
El comportament del mercat no residencial presenta diferències substancials respecte al residencial. Certament, la inflexió dels tipus d’interès ha contribuït a estabilitzar les rendes i aturar la depreciació en alguns nínxols clau com les oficines, els centres comercials o la logística. Però abans de llançar-se a arrencar nous projectes, els promotors semblen voler assegurar-se de quanta demanda hi haurà en aquest nou escenari, i en quins nínxols es concentrarà. Malgrat que la normalització de l’economia, la salut financera de les empreses i els reduïts estocs de superfície suggereixen que la producció hauria de repuntar amb certa intensitat, hem mantingut essencialment la mateixa previsió en clau “esperar i veure” que publiquem en l’anterior informe Euroconstruct. Contemplem un 2024 lleugerament recessiu (-1%), amb només modestes millores per al període 2025-2027, entre l’1 i el 2,5%.
En el mercat de la rehabilitació es reben amb optimisme les notícies sobre la revalorització dels actius immobiliaris i la solidesa de la demanda, ja que creen unes bones condicions per invertir en edificis existents. Però el factor que hauria d’estar transformant aquest mercat és el programa d’ajuts sufragat pels fons Next Generation, que fins ara està produint uns resultats modestos. Prova d’això és que ha calgut esperar fins al 2024 perquè les estadístiques de visat reflectissin avenços mínimament proporcionals a les expectatives creades. La previsió se situa en la franja del 2 al 2,5% el 2024-2025, i entorn de l’1,5% el 2026-2027 a causa de l’esgotament del calendari de les subvencions.
Sobre l’enginyeria civil planejaven un parell de riscos: que els promotors públics acabessin renunciant a executar tota l’obra que havia quedat deserta pels conflictes amb els augments de costos, i que s’esgotessin els projectes subvencionables a través del Next Generation. L’evolució de les licitacions i de la contractació suggereix que les administracions continuen apostant per extreure tant potencial com sigui possible del Pla de Recuperació abans que expirin els seus terminis. Per tant, la demanda encara no esgota la inèrcia i sembla factible acabar el 2024 amb un creixement del 3,1%, i mantenir una velocitat semblant el 2025 (2,7%). Les projeccions per al 2026-2027 tenen un extra d’incertesa en sobreposar-se diversos factors: la finalització del Next Generation, les eleccions municipals i la contenció del dèficit en els pressupostos públics. De moment, no veiem motius per preveure una reacció brusca el 2026 (2,4%) però creiem prudent anar introduint la idea que serà difícil mantenir aquests ritmes de creixement el 2027 (1,4%).
3. La propera cita per al seguiment del sector
Euroconstruct Varsòvia, juny de 2025
La següent conferència Euroconstruct se celebrarà a Varsòvia el proper 6 de juny, organitzada per PAB, el membre polonès del grup.
Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, juntament amb les perspectives fins a l’any 2027. El programa definitiu es donarà a conèixer en www.euroconstruct.org
