Sumari de l’informe Euroconstruct. Juny de 2026
1. Situació i previsions a Europa
Si los costos no s’interposen, el sector construcció europeu aspira a créixer un 2% en els propers anys
La producció del sector construcció s’ha estancat a Europa en 2025 (0,2%), la qual cosa és una millora després de dos anys consecutius de contracció. Aquest parèntesi negatiu no ha resultat excessivament dramàtic, tenint en compte que el sector es movia en nivells de producció força alts i que la pèrdua acumulada de producció s’ha limitat al -2,5%. De tota manera, els últims informes Euroconstruct apuntaven a que el sector es retrobaria amb el creixement del 2026, cosa que en el seu moment vàrem qualificar de volta a la normalitat.
La nova crisi provocada a l’Iran arriba en un moment cautelosament positiu per al sector europeu. L’any 2026 ha arrencat amb una nodrida cartera de treball, producte de decisions d’inversió preses amb anterioritat al conflicte d’Orient Mitjà. No hi ha dubte que els riscos han augmentat, però no fins al punt d’invalidar un escenari de creixement a curt termini en la línia de l’informe d’hivern. Comprensiblement, ha calgut revisar la previsió a la baixa fins situar-la en el 2% per a 2026.
El sector ja porta un parell d’anys operant en un entorn de preus alts, amb la qual cosa un altre xoc de costos suposaria una disrupció molt significativa. L’escenari central, subjecte a una alta incertesa, aposta per un episodi inflacionista més curt i lleuger que el viscut en el 2022. Si es donen aquestes circumstàncies, la previsió per al 2027 apunta al 2,2%, i la projecció per al 2028, al 1,9%.
En l’anàlisi per països, en separar els mercats que no tenen possibilitat de créixer entorn al 2% d’aquells en condicions de sobrepassar-lo, s’obté un repartiment 60-40% en termes de quota de mercat. Això indica que les excepcions positives són abundants, però encara queden superades per les negatives. I és que en el grup dels països amb dificultats encara continuen tres pesos pesants com Itàlia, França i Alemanya. Espanya es troba entre els mercats que aspiren a créixer lleugerament per sobre de la mitjana, situació que comparteix amb el Regne Unit i amb la majoria dels països nòrdics.
L’edificació residencial de nova planta és el subsector que ha sofert més contracció en els darrers tres anys: al tancament de 2025, la producció estava un 17% per sota de la de 2022. Aquest fre en la producció ha repercutit en l’oferta d’habitatge a Europa, revelant dèficits preocupants en diversos països on els preus estan penalitzant l’accessibilitat tant en el mercat de compra com en el de lloguer. Els promotors han esperat fins a 2026 a començar a recuperar el terreny perdut, i es preveu un trienni 2026-28 de clar creixement, entorn al 4,5% anual. Malgrat que aquesta és la major xifra d’avanç prevista entre els diferents subsectors, no serà prou per a recuperar els nivells de 2022. I és que, encara que el mercat europeu comença a deixar enrere la postura d’extrema cautela dels últims anys, encara no es donen les condicions adequades per a iniciar un nou cicle veritablement expansiu.
L’edificació no residencial també ha experimentat dificultats en el passat recent, encara que de diferent naturalesa que l’habitatge. Tots dos subsectors van retrocedir durant la pandèmia, però mentre que l’habitatge es va recuperar amb força i va tornar a contreure’s, el no residencial es va instal·lar en una fase que ha oscil·lat entre l’estancament i un creixement molt modest. Curiosament, la demanda no desapareix, sinó que evoluciona cap a un altre patró en el qual les empreses prefereixen sacrificar superfície abans de renunciar a qualitat o ubicació. El client final no tan sols es torna més exigent, sinó que també es desplaça des d’alguns nínxols clàssics que travessen turbulències (indústria, oficines) cap a uns altres que es mostren més expansius (salut, defensa). La previsió contempla més creixement que en els darrers anys, però el llistó no és massa ambiciós: 1,9% anual de mitjana per al trienni 2026-28.
L’enginyeria civil està immersa en un cicle propi, força més plàcid que el de l’edificació. Aquesta fase de creixement es va iniciar a mitjan dècada passada, quan la majoria dels països van prendre consciència que l’austeritat en el capítol de les infraestructures estava penalitzant la seva pròpia competitivitat. Amb matisos, la consigna ha continuat vigent fins ara i s’ha traslladat a la producció en enginyeria civil, que ha registrat un 12% de creixement acumulat entre 2022 i 2025. Per als propers anys, no s’esperen canvis de rumb en les polítiques públiques d’inversió, però sí una erosió en la capacitat inversora dels estats, conseqüència d’un creixement econòmic més aviat modest. La previsió mostra un escenari de desacceleració, en el qual es passa de créixer al 3,3% en 2026 a només un 1,5% en 2028. La infraestructura de transport serà la que més reajustaments patirà. En canvi, les infraestructures de l’aigua i de l’energia mantindran el to expansiu, atès que els països intenten corregir les seves vulnerabilitats estratègiques.
2. Situació i previsions a Espanya
El sector encara té recorregut a l’alça, però costarà més seguir creixent
El sector construcció espanyol porta des de 2023 comportant-se clarament per sobre de les mitjanes europees. La producció va avançar a Espanya un 4,3% en 2025, amb la qual cosa el creixement acumulat des de l’any 2022 ha estat del 9,8% a preus constants. En el mateix interval de tres anys, la producció de l’agregat Euroconstruct ha retrocedit un -2,3%. La pregunta òbvia és: fins quan durarà aquesta excepcionalitat?
De moment, aquest impuls extra podria mantenir-se durant 2026, encara que el diferencial amb la mitjana europea serà menys acusat. La previsió contempla un creixement del 3,2%, perdent intensitat respecte a 2025 perquè en el tercer quadrimestre ja s’hauria de notar que acaben els projectes finançats amb els fons Next Generation EU (NGEU), malgrat que l’Addenda de Simplificació ha afegit més flexibilitat al calendari inicialment pactat amb la UE. Conforme avanci 2026 també s’anirà fent més manifest l’impacte del conflicte amb l’Iran. Preocupa sobretot l’encariment d’alguns productes de construcció que ja ha començat a notar-se.
Per als anys següents, disminueixen les possibilitats de que el sector construcció espanyol continuï a ritmes superiors als europeus. Plantegem un escenari de desacceleració de la producció en 2027 (2,4%) i 2028 (1,8%), de manera que les taxes de creixement tornarien a ser comparables a les de la majoria dels mercats del continent. Aquest replegament estarà força esmorteït per l’habitatge de nova planta (que intenta corregir l’important dèficit acumulat) i per l’obra civil relacionada amb les eleccions municipals del 2027 (que proporcionarà només un alleujament temporal).
L’edificació residencial té al seu favor que el mercat absorbeix sense dificultat tot el producte que es posa en oferta en les zones de forta demanda i, cada cop més, també en les àrees veïnes. La deterioració del clima econòmic podria dissuadir a part dels promotors privats, que estan atents a si els preus de venda toquen sostre, la qual cosa els deixaria sense marge per a absorbir un altre repunt de costos a curt termini. El contrapunt el podria posar la promoció pública que, després d’haver creat abundants expectatives, no pot permetre’s tirar-se enrere sense pagar un preu polític. El nou Pla Estatal d’Habitatge (PEV) 2026-2030 ha estat ben rebut pels actors del sector, que valoren que prioritzi l’assignació de fons a ajudes directes per a la construcció d’habitatge protegit. Igual que a Europa, les previsions més expansives corresponen a l’edificació residencial: 5% de creixement tant per a 2026 com 2027, 4,5% per a la projecció 2028.
A l’edificació no residencial també li arriben senyals positius des del mercat immobiliari. Malgrat això, el flux de projectes de nova planta continua molt estàtic. El més habitual és que els nous desenvolupaments es construeixin fora de les zones centrals, la qual cosa afegeix un risc extra que no tots els promotors estan disposats a assumir. En les oficines és on més es percep aquesta atmosfera d’extrema prudència a l’hora de promoure superfície de nova planta. La predisposició és major en els nínxols de la logística, del comerç i els relacionats amb l’oci. La nova previsió gira entorn la idea que, malgrat la major incertesa econòmica, el subsector no residencial espanyol no entrarà en recessió, tenint en compte que la discreta producció dels últims anys no ha generat excessos d’estoc. La previsió per al 2026 es limita al 1,5%, amb possibilitats d’arribar al 2% en 2027-28, en part degut a que el mercat està apostant per promoure producte d’altes prestacions.
Per la part de la rehabilitació, el sector està expectant per veure la quantitat (i qualitat) de demanda que queda després del final del programa d’estímuls NGEU. Tenen esperances que l’aterratge serà suau per a la rehabilitació residencial, d’una banda perquè es confia que el PEV agafi el relleu, i per una altra, perquè la potent revaloració de l’habitatge continua proporcionant arguments per a invertir en rehabilitació. En el context no residencial, la demanda de rehabilitació també gaudeix de bona salut. És un símptoma que el mercat immobiliari s’està proveint d’edificis existents que té sentit rehabilitar perquè després d’un canvi d’ús, o després de reposicionar l’actiu en un segment de més qualitat, és possible accedir a un client més ‘premium’ disposat a pagar rendes superiors. Malgrat tot, la rehabilitació no podrà esquivar la desacceleració general, passant del 2,9% previst per a 2026, al 1,3% en l’horitzó 2027-28.
El subsector de l’enginyeria civil estava comprensiblement preocupat per la fi de la finestra d’oportunitat dels fons NGEU, però ara la guerra a Orient Mitjà afegeix pressió per l’augment dels costos de construcció. En aquesta mena de situacions, Espanya és un mercat vulnerable perquè la gran majoria de l’obra pública es contracta a preu fix sense mecanismes de revisió. El sector adverteix que, tret que s’apliquin mesures excepcionals com durant la crisi inflacionista de 2021‑22, tornaran a paralitzar-se les obres. Afortunadament, 2026 ha començat amb una cartera de treball en la línia dels anys anteriors, i que en els últims mesos s’ha beneficiat del flux extra de projectes municipals que s’han adjudicat amb la vista posada en les eleccions de primavera del 2027. Això encara permet preveure un 2026 moderadament expansiu (2,0%). Del 2027 d’ara endavant, amb els fons NGEU esgotats en el capítol de ferrocarril i amb l’habitual retracció de l’obra civil després de les eleccions, la desacceleració tindrà un matís més sever del que hem plantejat per a l’edificació. No esperem creixement en 2027 (0%) i en 2028 podria contreure’s la producció (-1,9%).
3. La propera cita per al seguiment del sector
Euroconstruct Viena, novembre de 2026
La següent conferència Euroconstruct se celebrarà a Viena els propers 19 i 20 de novembre, organitzada per Wifo, el membre austríac del grup.
Como de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les perspectives fins l’any 2029. El programa definitiu es donarà a conèixer en www.euroconstruct.org
