Estudis de mercat - Sumari informe Euroconstruct

ITeC/Serveis/Estudis de mercat/Sumari informe Euroconstruct

Sumari de l’informe Euroconstruct. Juny de 2018

1. Situació i previsions a Europa

Arriben canvis per al sector europeu

Europa deixa enrere un 2017 envejable per al sector de la construcció, on el creixement ha estat encara superior al que es va estimar en l’anterior informe i finalment ha arribat al 3,9%. Cal remuntar-se al 2006 per trobar un registre comparable. Reproduir aquests resultats és difícil, com mostra la nova previsió per al 2018 que es limita al 2,7%. Malgrat la pèrdua d’impuls, 2018 pot entendre’s com una continuació de 2017 en la mesura que el sector segueix propulsat per la mateixa llista de factors: creixement econòmic, baixos interessos, redistribució de la població i posada al dia després d’anys de posposar inversions.

Tot indica que els components d’aquesta llista aniran perdent poder de tracció d’una manera progressiva. El sector construcció no trigarà a ressentir-se i creixerà a ritmes més moderats en 2019 (1,9%) i 2020 (1,4%). Per tant, malgrat que el creixement no perilla, sí que hi ha motius per anticipar una nova fase en la qual aquest creixement provindrà d’altres fonts, diferents a les que han estat habituals aquests últims anys.

Mentre aquest canvi arriba, encara podem reconfortar-nos contemplant l’inusual panorama de tots els 19 països de la xarxa Euroconstruct en situació de creixement, tal com va passar ja al 2017 i que s’espera es pugui mantenir en 2018. El país amb més risc de convertir-se en l’excepció negativa és el Regne Unit, que tan sols aspira a l’estancament en 2018, llastrat pel seu mercat no residencial. Tal com ja s’ha vingut anunciant en els darrers informes, del 2019 en endavant s’espera que Alemanya es quedi sense arguments per perllongar més la seva actual fase expansiva i comenci a contreure la seva producció.

Producció del sector construcció: previsió per països
Estimació 2018 i projecció de creixement anual mitjà 2019-2020 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

Tornant a la qüestió de quina mena de mercat trobarem del 2019 en endavant, sembla que assistirem a un relleu: l’edificació de nova planta que fins al moment havia estat al capdavant del creixement, cedeix aquest paper a l’enginyeria civil. Per la seva banda, la rehabilitació continuaria exercint la seva habitual funció d’estabilitzador del sector, gràcies a la seva gran dimensió de mercat combinat amb la seva poca propensió a veure’s afectat pels cicles.

Si les previsions es compleixen, l’edificació residencial de nova planta tancarà un cicle molt fructífer de quatre anys de durada (2015-2018) al llarg dels quals ha crescut a un ritme mitjà anual una mica per sobre del 7%. Durant aquest període, la demanda s’ha enfortit gràcies a les millores en el crèdit i a haver redescobert la inversió immobiliària com a refugi en un moment de baixes rendibilitats d’altres alternatives tradicionals. Aquest repunt de la demanda s’ha trobat amb un mercat relativament poc proveït després de llargs anys de mínima producció, i el sector no ha pogut reaccionar promovent amb prou velocitat, d’aquí les pujades de preus registrades en la majoria de països. Aquesta dinàmica està fent que el risc augmenti i es converteixi en excessiu per a una part del sector. Si a això li afegim que les llacunes de demanda més urgents ja comencen a estar cobertes, la previsió aposta per que el creixement es refredi amb una certa rapidesa en 2019 (1,4%) i 2020 (0,6%).

Les circumstàncies que expliquen el bon comportament de l’habitatge de nova planta dels últims anys haurien de ser força traslladables a l’edificació no residencial. Malgrat això, aquest subsector ha reaccionat d’una manera molt més continguda: al seu moment àlgid en 2017 el creixement només ha estat del 4,3%. A més, la desacceleració arribarà amb un any d’antelació respecte l’habitatge, amb la qual cosa la previsió es contreu a l’1,5% en el 2018 i segueix desaccelerant-se fins a l’1,0% en el 2020. Diversos factors poden explicar el comportament més discret del no residencial: disponibilitat de majors estocs, promocions més difícils d’arrencar, units al mal moment de la demanda i la promoció pública, tot i que aquestes tendeixen a normalitzar-se. Per nínxols de mercat, és obvi que el mercat d’oficines continua descol·locat com a conseqüència del Brexit; en el seu lloc, serà la construcció dedicada a indústria i logística la que lideri el creixement en els propers anys.

L’enginyeria civil no ha participat del repunt experimentat per l’edificació; de fet, la producció destinada a infraestructures va tancar l’exercici 2017 al mateix nivell que el 2015. Tot i això, aquest mercat està en condicions de recuperar terreny perdut en els propers anys, de complir-se la previsió de créixer a ritmes del 4,5% anual durant el bienni 2018-2019, després del qual podria arribar un 2020 més moderat (2,5%). Això ho converteix en el subsector amb majors expectatives, fonamentades en la millora que s’espera en les finances públiques que hauria de permetre que les administracions reprenguin les inversions i el manteniment que han posposat durant els últims anys. També contribuirà de manera rellevant que els països de l’Est tornin a estar en condicions d’executar obra civil a bon ritme gràcies a que la nova tanda de fons estructurals es troba ja plenament operativa. Aquest episodi de bonança per a l’enginyeria civil es nodrirà fonamentalment de projectes de transport, tant carreteres com ferrocarril, relegant a un segon pla al mercat de l’energia, que uns anys enrere era el que s’havia mostrat més dinàmic.

Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2013=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2013=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

2. Situació i previsions a Espanya

Malgrat el creixement, la situació del sector encara no es òptima

El període expansiu de l’economia espanyola es perllonga i 2018 serà un altre any de creixement notable, amb la demanda interna i el sector exterior funcionant a bon règim. En un context polític encara agitat, aquesta solidesa econòmica afegeix un marge de seguretat molt oportú. De tota manera, és un marge que tendeix a reduir-se conforme el creixement es vagi moderant en els propers anys, com a conseqüència de l’encariment del crèdit i de l’alentiment de l’economia global.

Des del punt de vista de la construcció, en 2018 s’espera no només una millora quantitativa dels ritmes de producció (4,8%) sinó també una millora qualitativa, finalment amb contribució positiva de tots els subsectors, tancant una etapa en la qual han conviscut subsectors en recuperació amb d’altres que continuaven en recessió. Cal evitar caure en la complaença: el darrer subsector a abandonar la zona negativa ha estat l’enginyeria civil, i no precisament perquè s’hagi recuperat del tot la capacitat inversora del país, sinó per efecte del calendari electoral. En conseqüència, l’impuls extra proporcionat per l’enginyeria civil serà efímer, amb la qual cosa el sector construcció anirà perdent impuls en 2019 (4,3%) i en 2020 (3,4%)

A diferència de l’enginyeria civil, l’edificació té per davant un panorama força més plàcid, aprofitant el bon moment del crèdit i l’alt nivell d’activitat immobiliària. El mercat sembla estar còmode amb els nivells actuals de producció i encara queda marge de millora tal com demostra la demanda de sòl, tant per a ús residencial com para no residencial.

En el context específic del residencial els temes de debat són dos. Un és el de si les fortes pujades dels preus de venda i lloguer a les zones més dinàmiques pot interpretar-se com un símptoma de bombolla. El consens general és que mentre sigui un fenomen confinat en unes zones molt concretes, és prematur donar l’alarma. I l’altre tema és el de fins a on creixerà la producció d’habitatge de nova planta. Diferents fonts aposten pels 150.000 habitatges a l’any, però la previsió Euroconstruct opta per un escenari més proper als 100.000, precisament pel mateix argument amb el qual es desestima a la bombolla: la promoció no ha despertat encara en tot el país. Si a les zones més actives ja s’entreveu que el mercat toca sostre, mentre que en altres parts la demanda s’ha quedat estancada en els nivells de la crisi, el creixement queda en mans de les zones intermèdies on encara hi ha potencial latent. Amb això hi hauria prou per fer avançar la producció un 8% en 2018, 7% en 2019 i 5% en 2020.

La demanda d’inversió en no residencial porta en recuperació des de 2013, però la promoció de nova planta no ha tocat fons fins al 2016. Per tant, es troba en una fase molt inicial d’expansió, per la qual cosa no hauria de tenir problemes per créixer a bon ritme. Vist així, i en comparació de les expectatives de l’habitatge, la previsió que plantegem (entre el 4% i el 5% anual durant 2018-2020) pot semblar massa modesta. Malgrat l’abundant liquiditat i la rendibilitat que ofereixen els actius terciaris, fins al moment els promotors s’han estat mostrant molt prudents, i cal esperar que continuïn en aquesta línia. Per nínxols de mercat, no és cap sorpresa que les millors expectatives recaiguin sobre les oficines, però sí que ho és que la construcció industrial surti de l’atonia dels últims anys.

En enginyeria civil la incògnita és què succeirà quan s’acabi l’obra promoguda amb motiu de les eleccions. Una raó de pes per ser escèptics és que el gir expansiu dels pressupostos 2018 afegeix més dificultats a complir els objectius de dèficit públic. Per altra banda, tampoc sembla haver-hi motius incontestables per emprendre a curt termini grans inversions aeroportuàries, portuàries ni en noves carreteres d’alta capacitat, més enllà de cobrir els dèficits de tractament d’aigües i d’acabar els trams de tren d’alta velocitat a mig executar. La forta competència al programa públic-privat de construcció de carreteres (PIC) és símptoma que el sector ha pres consciència de l’escassetat d’oportunitats. En la previsió, el creixement es concentra en 2018 (4,8%) quan l’obra local es trobi al punt àlgid. Es descarta una recaiguda a posteriori, però l’avanç serà modest en 2019 (2,5%) i 2020 (2%).

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct París, novembre de 2018

La següent conferència Euroconstruct està programada pels propers 22 i 23 de novembre a París, organitzada per BIPE, el membre francès del grup.

Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2021. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org