Sumari de l’informe Euroconstruct. Novembre de 2020

1. Situació i previsions a Europa

N’hi haurà prou amb dos anys per a recuperar la producció d’abans de la pandèmia

L’impacte de la primera onada del Covid sobre el sector europeu de la construcció ha estat substancial, però menys extrem del que s’esperava en la previsió Euroconstruct de juny. El sector no ha vacil·lat a recuperar el seu ritme de treball, de manera que la davallada de producció que s’estima per al 2020 es limita al -7,8%. Malgrat això, aquesta rebaixa del pessimisme no sembla traslladar-se al 2021, un any que començarà immers en la segona onada de la pandèmia, amb tensions en els costos i sense garanties que la demanda privada no es retregui. En conseqüència, l’intens rebot que es preveia per a 2021 en l’anterior informe es modera ara fins al 4,1%, amb tendència a anar perdent impuls a mitjà termini (3,4% en 2022, 2,4% en 2023).

Tot i això, el nou escenari europeu dibuixa una “V” força més clara que sis mesos enrere. Gràcies a que les pèrdues en el 2020 han estat menors, el sector pot aspirar a arribar al 2022 pràcticament amb els mateixos nivells de producció del 2019. No cal perdre de vista que tornar a aconseguir el volum de mercat de 2019 és un repte considerable, ja que Europa va registrar un màxim en 2019 que feia 11 anys que no es produïa.

Recuperar dins de dos anys el nivell de 2019 (i fins i tot superar-lo, si es compleix la projecció de 2023) podria qualificar-se d’èxit sense pal·liatius si no fos perquè es complirà només en 9 dels 19 països recollits en l’informe. Alguns mercats clau com Alemanya i el Regne Unit formaran part del grup d’endarrerits, encara que es quedaran a molt poca distància de completar la “V” (al voltant de 1,5%). La distància és major en els casos més negatius (entre el 5% i el 6% per a Espanya, Irlanda, Hongria) però tampoc ho és tant com per a descartar una recuperació en aquests països; simplement serà un procés que requerirà una mica més de temps.

Previsió 2022 per països
Diferència (%) entre la producció prevista en 2022 i la producció registrada en 2019, a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

Abans de la irrupció del coronavirus, l’edificació residencial semblava dirigir-se a tocar sostre, la qual cosa tenia una cara negativa (desacceleració del creixement) i una altra positiva (els alts nivells de producció fan la caiguda més suportable). El risc residia en què aquesta tendència a la desacceleració fos amplificada pel Covid i entorpís la recuperació. De moment, els temors no es materialitzen i, malgrat que la nova previsió confirma un fort impacte en 2020 (-10,6%), l’habitatge europeu es veu capaç d’allargar la bonança de finals de la dècada. El creixement previst no serà intens (+3,4% de mitjana entre 2021 i 2023) però n’hi haurà prou perquè la producció en 2023 fregui els nivells de 2019. Els països de l’Est i els nòrdics (excepte Dinamarca) seran els que més lluny es quedaran del llistó de producció del 2019, en part perquè és un llistó situat especialment a dalt en alguns d’aquests mercats.

L’edificació no residencial sembla reproduir els patrons de mitjan dècada passada, quan la seva recuperació va arribar entre un any i dos més tard que la recuperació de l’habitatge. Així, després d’experimentar en 2020 una caiguda (-10,3%) pràcticament idèntica a la del residencial, la nova previsió apunta a un virtual estancament en 2021 (+1,0%). La construcció industrial continuarà contraient-se en 2021 a causa dels seriosos retrocessos prevists a Alemanya i als països escandinaus. Les oficines i la construcció comercial si que començaran la seva recuperació en 2021, però a uns ritmes molt lents atès que només s’espera creixement en la meitat de països. Si l’economia europea aconsegueix deixar enrere la situació d’excepcionalitat en 2022, la promoció no residencial podria aproximar llavors el seu ritme de creixement al de l’habitatge (+3,2% de mitjana entre 2021 i 2023). En l’horitzó 2023, tan sols els segments de salut i logística aspiren a superar els nivells aconseguits en 2019.

L’enginyeria civil és el subsector que ha aconseguit travessar 2020 amb menys caiguda de producció (-3,8%) gràcies a diversos factors: la cartera de comandes a l’alça abans que aparegués el coronavirus, la inèrcia que li proporcionen els projectes de gran envergadura i les menors disrupcions sofertes a causa del treball en entorns de poc risc sanitari. A més, és el subsector amb majors expectatives de creixement per a 2021 (+5,2%) la qual cosa provocarà que a la fi de l’any que ve la producció no només recuperi el nivell de 2019, sinó que el superi per un marge superior al 2%. No sembla haver-hi motius perquè el creixement s’interrompi a mitjà termini, però sí perquè es desacceleri (+4,1% en 2022, +2,5% en 2023). Aquest bon comportament prové d’una evident voluntat pública, estatal i comunitària, d’intentar suavitzar l’impacte de la crisi mitjançant inversió en infraestructures. Però no s’espera un resultat extraordinari per al mercat de l’enginyeria civil, malgrat que l’esforç econòmic sí que ho serà (s’afegeix als sobrecostos de la despesa social i sanitària de cada país). El “sprint” inversor dels propers anys permetrà aconseguir els objectius de producció als quals s’aspirava abans de l’arribada del Covid, servint-se de les mateixes palanques (ferrocarril, energia) en les quals ja es confiava que aportarien creixement.

Evolució per subsectors al mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2016=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

2. Situació i previsions a Espanya

El sector construcció espanyol ja està recuperant terreny, però li costarà més tornar al nivell de 2019

El sector construcció espanyol no ha estat una excepció i, tal com ha passat a la majoria d’Europa, aviat ha deixat enrere el parèntesi de limitacions provocat per la primera onada de la pandèmia. El sector ha pogut lliurar força producte en 2020 la qual cosa permetrà tancar l’exercici amb una caiguda (-12,5%) menys extrema de la que es va estimar en l’informe d’estiu. Aquesta bona reacció en 2020 és esperançadora, però posa en dubte la hipòtesi que en 2021 encara s’hauria d’executar bastant obra inicialment programada per al 2020, de manera que s’ha optat per rebaixar la previsió per a 2021 (+4,5%). Més a mitjà termini, preocupa que l’economia espanyola pateixi seqüeles duradores, però d’altra banda hi ha grans expectatives entorn als fons europeus de recuperació. De moment encara no es coneixen prou detalls que permetin estimar l’impacte del Pla de Recuperació sobre el sector construcció. Aquesta falta de concreció suggereix que 2021 encara serà massa aviat per a percebre els seus efectes, que hem computat en les projeccions per a 2022 (3,5%) i 2023 (3,0%).

Evolució per subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2016=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

En edificació residencial el shock de producció del 2020 (-13,5%) és lleugerament superior a la mitjana del sector construcció, malgrat que es continua esperant una reacció més potent en 2021 (+6%). De moment no es percep massa alarma: tots els projectes d’obra nova tenen un alt nivell de prevendes i els promotors es veuen capaços de suportar un alentiment del ritme de vendes perquè hi ha prou menys estoc i el sector està menys endeutat que en la crisi anterior. Per altra banda, és possible que la demanda es concentri encara més a les ciutats amb més capacitat de crear ocupació, mentre que en la resta es cronificaria l’estancament. Per tant, si a mitjà termini només podem comptar amb l’impuls que proporcionin uns quants nínxols selectes del mercat, és poc raonable esperar creixements per sobre del 3,5% per a 2022 i 2023. De tota manera, seria suficient perquè la producció s’aproximés de nou als nivells previs a la pandèmia.

Bona part dels símptomes descrits en l’habitatge són traslladables a l’edificació no residencial. Aquí tampoc s’espera un col·lapse, encara que els senyals que arriben des del mercat immobiliari es tornen més pessimistes conforme la crisi provoca el tancament de més empreses. Afortunadament, el mercat no residencial està bastant compartimentat, de manera que una hipotètica recessió en els nínxols de l’oci i del turisme no necessàriament hauria d’interferir en la normalització de la resta de segments. En termes de producció, 2020 (-16,5%) serà més negatiu que la mitjana del sector, i la posterior recuperació, més lenta (+2,5% anual mitjana per a 2021-23) entenent que la promoció residencial comporta l’assumpció de més riscos en tractar-se de projectes voluminosos i, en un entorn econòmic deteriorat, els promotors tenen motius per a la prudència.

En l’anterior informe Euroconstruct qualificàvem a l’enginyeria civil de mercat amenaçat per la severa pèrdua de capacitat d’inversió pública a Espanya, si bé en el moment de redactar-lo encara no s’havia aprovat el fons de reconstrucció europeu. Els escassos detalls continguts en l’esborrany del Pla de Recuperació donen peu a millorar la previsió del 2021 d’ara endavant. Si ens fixem en la seqüència de la producció en 2020 (-7%) i 2021 (+6%) ens trobem amb allò més semblant a una recuperació en “V” que es pot trobar dins del sector construcció espanyol. Com que els nivells de producció són objectivament baixos, les eleccions municipals tenen capacitat d’influir positivament sobre el mercat i les de 2023 no seran una excepció, sobretot ara que s’ha suspès temporalment la regla de despesa. La previsió a mitjà termini (6,8% per a 2022, 4,7% per a 2023) situa a l’enginyeria civil com el subsector amb millors expectatives, encara que cal posar-les en context: aquest episodi expansiu amb prou feines aconseguirà reproduir els nivells de producció de 2015.

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct Viena, juny de 2021

La següent reunió del fòrum Euroconstruct se celebrarà els propers dies 10 i 11 de juny a Viena, organitzada per WIFO, el membre austríac del grup.

Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2023. El programa definitiu es farà públic a www.euroconstruct.org