Estudis de mercat - Sumari informe Euroconstruct

ITeC/Serveis/Estudis de mercat/Sumari informe Euroconstruct

Sumari de l’informe Euroconstruct. Novembre de 2018

1. Situació i previsions a Europa

Seguir creixent en un entorn menys favorable

Europa contempla amb certa preocupació com les previsions econòmiques per als propers anys s’estan revisant cada vegada més a la baixa. Tot i això, aquest refredament de l’economia arriba en un moment en el que el mercat europeu de la construcció gaudeix de molt bona salut, amb l’indicador de confiança a nivells del 2007 i amb xifres de producció per sobre de les de 2007 en nou dels dinou països que aporten dades a Euroconstruct. Si a això li afegim les habituals inèrcies pròpies dels processos de construcció, el creixement no sembla estar amenaçat ni en 2018 (2,8%) ni en 2019 (2,0%). La previsió a mitjà termini contempla una continuació de la tendència positiva en 2020 (1,6%) i 2021 (1,3%) però a ritmes inferiors als de l’economia i amb una reordenació en la manera que cada subsector contribueix al creixement.

En l’anàlisi per països, hi ha molt poques excepcions a aquesta desacceleració del sector construcció. Com acostuma a ser habitual, hi ha diferències de comportament per països, però els casos d’autèntica contracció són més excepcionals que els casos on es mantenen les possibilitats de seguir creixent. Així, en l’horitzó 2019-21 només s’espera que tres països entrin en zona negativa, mentre que altres sis es veuen capaços d’avançar a taxes superiors al 3%. Observant el rànquing ordenat per taxes de creixement pot resultar alarmant trobar a la cua mercats de gran mida com els del Regne Unit, Alemanya o Itàlia. Però tant el cas alemany com el britànic són exemples de països que en els darrers anys han tornat a màxims històrics de producció, de manera que els resulta cada cop més difícil seguir creixent, sense que això els converteixi en mercats problemàtics.

Producció del sector construcció per països
Previsió 2018 i projecció de creixement anual mitjà 2019-2021 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

 

L’edificació residencial de nova planta serà on es faran més manifests els canvis del 2019 en endavant. Si en els últims quatre anys ha estat el mercat que més ha aportat al creixement del sector europeu de la construcció, en els tres següents serà el que menys contribueixi. El final del crèdit barat és un factor rellevant, però per si mateix no explica aquest canvi tan brusc de mercat capdavanter a mercat estancat. L’arrel del problema és que Europa ha estat iniciant habitatge a uns ritmes molt substancials en els darrers anys i ara es trobarà amb el repte d’absorbir els més de 5,5 milions d’habitatges que està previst acabar durant el període 2019-2021, els quals es posaran en oferta en un context poc propici, en el que els preus estan alts i augmenta la incertesa econòmica. Tal com prevèiem en informes anteriors, el sector optarà per replegar-se cap a uns nivells de producció que no tibin tant el mercat; si bé en aquesta última revisió de la previsió la desacceleració és més manifesta i passa del creixement notable del 2018 (5,5%) a l’estancament virtual en 2020 (0,3%) i 2021 (0,1%).

L’edificació no residencial de nova planta es troba en una situació diferent en comparació a l’habitatge. Pel que fa al seu passat immediat, mentre l’habitatge ha experimentat un període d’alta activitat que ara es pretén corregir, el no residencial deixa enrere un episodi de creixement molt més curt i moderat, a causa d’una menor demanda (sobretot la demanda pública) que ha pogut proveir-se en bona part amb estoc ja construït. I pel que fa al seu futur immediat, els promotors ja estan observant amb escepticisme com es comencen a degradar els indicadors de confiança d’alguns sectors com la indústria i el comerç. La previsió parteix de la base que no hi ha excessos d’oferta de superfície de nova planta i que per tant encara queda marge per créixer, però a ritmes modests, per sota dels de l’economia durant tot el període des de 2018 (1,7%) a 2021 (1,4%). Els nínxols de mercat que concentren les millors perspectives són els edificis destinats a sanitat (símptoma que la promoció pública desperta en alguns països) i els destinats a comerç (un possible efecte col·lateral de l’increment generalitzat del turisme). En la línia d’informes anteriors, s’espera estancament en la construcció d’oficines com a conseqüència del mal moment promotor en el Regne Unit.

L’enginyeria civil podria suplir en part el buit creat per l’estancament de l’habitatge de nova planta. La producció provinent de la construcció d’infraestructures ha crescut significativament en 2018 (5,0%) i s’espera un 2019 força similar (4,5%) atès que la recuperació econòmica s’està traslladant (amb un decalatge temporal) als pressupostos públics, i els fons estructurals europeus tornen a estar de nou operatius, sobretot als països de l’Est. Un altre símptoma de que Europa està recobrant la seva predisposició a invertir, és que el Pla Juncker superés a mitjan 2018 el seu objectiu inicial de 315.000 MEUR i que s’estengués fins al 2020 amb un objectiu ampliat a 500.000 MEUR. L’impuls pres per l’enginyeria civil europea continuarà més a mitjà termini, matisat a la baixa pel factor macroeconòmic, però malgrat tot acabarà convertint-se en el mercat més expansiu de tot el sector en 2020 (3,2%) i 2021 (2,5%). La major part d’aquest creixement provindrà de les infraestructures de transport, amb una aportació substancial des del nínxol del ferrocarril. Les companyies elèctriques segueixen sense recuperar el ritme constructor dels darrers anys, encara que la pujada dels preus de l’energia podria contribuir a que es replantegessin les seves estratègies inversores.

 

Evolució per subsectors en el mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2014=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

2. Situació i previsions a Espanya

L’excés de dependència de l’habitatge de nova planta pot passar factura al sector

L’economia espanyola també es ressent de l’alentiment econòmic global i entra en una fase de menor creixement. Amb el consum i les exportacions perdent tracció, i amb els famosos “vents de cua” extingint-se (preus del petroli) o en vies de fer-ho (finalització del QE), ja no es pot seguir mantenint el vigorós ritme de creixement del trienni 2015-17. La previsió contempla una desacceleració suau del PIB des del 2,6% del 2018 al 2,0% del 2021.

Després d’observar indicis de fatiga en bastants indicadors econòmics, cal preguntar-se si el sector construcció pot veure’s arrossegat. Òbviament, la construcció no és immune al refredament econòmic, però fins ara costa percebre alguna mena de reacció: l’ocupació en construcció continua creixent més que la resta de sectors, i mentre els índexs de confiança del comerç i la indústria es degraden en el que portem de 2018, els de la construcció encara resisteixen. El creixement a curt termini sembla no estar amenaçat i hi ha prou cartera de projectes per a esperar avanços de producció del 5,7% en 2018 i el 4,5% en 2019. El panorama a mitjà termini és més incert, atès que per 2020-2021 ja no es comptarà amb l’efecte tractor de les eleccions municipals del 2019 i podrien haver quedat ja coberts els buits d’oferta d’habitatge que tant han contribuït a treure al sector de la seva letargia. En absència d’altres nínxols de mercat que prenguin el relleu, el conjunt del sector s’alentiria al 3% (2020) i al 1% (2021).

Evolució per subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2014=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

Si el sector construcció espanyol porta quatre anys en positiu és conseqüència principalment de la recuperació de l’edificació residencial. De moment, la demanda d’habitatge no presenta símptomes de tocar sostre i s’espera que tant 2018 com 2019 siguin anys de creixement robust (11% i 8,5%, respectivament). Malgrat això, hi ha raons per desconfiar que el mercat continuï creixent a aquest ritme, ignorant factors com l’escalada de preus a les zones de més demanda, i riscos com l’encariment del crèdit i el progressiu esgotament del cicle d’oportunitat inversora. Després del precedent de la dècada passada, en el qual el sector va reaccionar molt tard davant el canvi de signe de l’entorn, és complicat preveure en quin moment pot arribar la inflexió, però si més no podem anticipar que el replegament no hauria de ser traumàtic, ja que en aquest episodi promotor les quantitats absolutes de nou habitatge han estat extremadament modestes. Com a primer tempteig, plantegem un escenari en el qual 2020 encara resta en zona positiva (3,5%) però 2021 ja no (-3%).

El mercat no residencial també té motius per a seguir creixent (la seva recuperació no s’ha iniciat tan aviat com en l’habitatge) però també per a sentir-se amenaçat (és més sensible a la deterioració econòmica i menys procliu al risc). La previsió intenta conciliar tots dos extrems, i planteja un escenari de creixement cada vegada menor (del 4% de 2018 al 2,5% de 2021) però sense que arribar al descens com l’habitatge, tenint en compte que hi ha nínxols de mercat el potencial dels quals encara no s’ha esgotat, com les oficines i la logística. No està clar si els recents anuncis d’increment de la fiscalitat a les empreses es materialitzaran i, en cas que ho facin, si tindran un efecte dissuasiu sobre la inversió.

L’any 2019 marca un abans i un després per a l’enginyeria civil. Les eleccions municipals i autonòmiques de la propera primavera han proporcionat un alleujament temporal a aquest subsector, evitant que el 2017 fos un any perdut i afavorint que en 2018 es recuperés una mica de producció. El problema dels propers anys no és només la recaiguda de l’obra municipal, sinó que l’obra depenent del govern central es veu compromesa per diversos flancs. D’una banda, el precari equilibri del pressupost públic podria ser l’avantsala de nous sacrificis d’inversió en obra pública per poder quadrar els comptes. A més, segueix sense estar clar què farà l’Estat amb les autopistes fallides i amb les autopistes on els contractes de concessió expiraran en breu; però si acaba assumint la seva gestió, això minvarà la seva capacitat d’inversió. Hi ha també incertesa sobre el desenllaç del programa públic-privat de construcció de carreteres (PIC), però apostem perquè s’acabin notant els seus efectes en 2020 (3,5%) i 2021 (4,5%). Això sí, abans caldrà superar un 2019 en clau d’estancament (1,5%).

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct Roma, juny de 2019

La següent conferència Euroconstruct està programada pels propers 12 i 13 de juny a Roma, organitzada per Cresme, el membre italià del grup.

Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2021. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org