Acabar-la o no acabar-la. La voluntat de completar la construcció de la Sagrada Família ha estat sempre molt debatuda tant entre professionals com entre la ciutadania. No entrarem en aquest tema. Potser si ens alliberem del pes d’aquest debat, podrem analitzar fins a quin punt la construcció de la Basílica, que ocupa un llarg període de temps i complexitats derivades de la magnitud de l’obra, ha d’anar incorporant les innovacions tecnològiques que van apareixent amb el pas dels anys per solucionar els reptes que presenta.

Sota quins criteris se seleccionen les innovacions que es poden incorporar a la construcció del temple?

Sota criteris que aportin valor en eficiència, qualitat, productivitat i seguretat. Sense el compliment d’aquests criteris no és possible la incorporació d’innovació al procés constructiu i de disseny del temple; no incorporarem innovacions pel simple fet de ser tecnologia d’avantguarda.

A banda de la incorporació de les tècniques i materials que es van introduint al sector, si ens fixem en les tecnologies emprades al temple, aquestes es podrien interpretar com a motor de recerca o desenvolupament de tècniques innovadores que, potser, seran útils en altres obres.

Fins a quin punt això serà possible?

És obvi que tenim un repte: el 2026. A la Sagrada Família, des de l’època de Gaudí, portem la innovació a l’ADN per facilitar el disseny i la construcció del temple.

En alguns casos es tracta d’agafar tècniques i sistemes ja existents, com el pretesat i posttesat i adaptar i incorporar el mètode al procés constructiu, com és el cas de la pedra tesada que fem servir en la construcció de les sis torres centrals; no sempre es tracta de partir de zero.

En altres casos desenvolupem prototips en funció de les necessitats i, després d’un procés d’assaigs molt exhaustiu, els incorporem al procés de disseny i construcció. També estem molt atents als nous materials i productes del sector de la construcció que surten al mercat, per mirar si els podem aplicar a la construcció del temple.

A banda de la innovació en materials i la incorporació de la tecnologia, és important destacar la incorporació de mètodes de gestió, provinents del món de l’enginyeria, que ens permeten conèixer en cada moment on som, com anem i fer una gestió de riscos adequada per no endarrerir l’obra.

Tot plegat, fa que l’objectiu del 2026 sigui possible.

Podríem destacar algunes d’aquestes innovacions aprofitables en el futur gràcies als treballs desenvolupats actualment al temple?

Per exemple, la RV (realitat virtual), aplicada al procés de desenvolupament del projecte, és una eina de gran importància per a l’equip d’arquitectes pel que fa a la presa de decisions.

El sistema de RV permet enviar un disseny 3D a les ulleres que es fan servir per veure, en menys de 2 minuts, el que l’arquitecte està desenvolupant a l’ordinador, com ara volums, geometries, textures, etc. per així poder prendre decisions de  forma més ràpida i econòmica.

El concepte d’industrialització de la construcció que portem a terme és aplicable a altres tipus de construccions.

La innovació en materials i en tecnologia constructiva cada cop està més acompanyada de la digitalització. El control numèric i les simulacions de diversos aspectes aporten una seguretat important en obres d’aquesta envergadura.

Com ha estat la relació de la construcció de la Sagrada Família amb el món digital?

La relació és molt saludable i necessària; primer, la Sagrada Família es “construeix” digitalment i, posteriorment, la construïm en el món real.

Tot el procés des de l’etapa de projecte fins a l’etapa de construcció i l’inici de l’explotació de qualsevol de les parts del temple es duu a terme amb l’ajuda de la tecnologia, sense la qual seria molt complicat fer el que ara estem fent i a la velocitat a la qual ho fem.

Avui dia ens trobem immersos en un procés de digitalització profunda del sector, sobretot pel que fa els models BIM, en què es duu a terme una preconstrucció virtual i es genera una base de dades de tots els components (elements o objectes paramètrics) que conformen l’edifici.

En quin sentit s’han emprat aquestes tecnologies a la Sagrada Família?

Per exemple, en la fase de projecte, modelatge en 3D amb Rhino i Grasshopper, realitat virtual integrada amb Rhino i impressió 3D.

En la fase d’edificació, sistemes de control numèric per al processament de la pedra i l’acer, sistema de control de qualitat amb escàner per controlar totes les produccions realitzades i sistema de control de tesat amb sensorització.

En les fases de conservació i manteniment, hem utilitzat IoT per controlar l’evolució de la façana del Naixement.

Ara que es veu a prop el final de l’obra, hi ha aspectes en què s’estigui investigant o en els que caldria investigar per dotar la construcció de solucions millors o més durables?

Encara que estem molt a prop del final de l’obra, la investigació a la Sagrada Família és constant, ja que tenim molts reptes des d’un punt de vista constructiu i de projecte que hem de resoldre per concloure la construcció, des de mètodes constructius fins a nous materials que siguin aplicables a l’obra.

Òbviament, qualsevol nou material incorporat ha de passar controls de qualitat molt estrictes i exhaustius, com ara controls de durabilitat, criteri que per nosaltres és fonamental. Intentem que tots els materials que fem servir, sobretot els relacionats amb l’estructura, tinguin una durabilitat de 300 anys o més.