Sumari de l’informe Euroconstruct del segon semestre de 2019

Hi ha disponible una versió més actualitzada de l’informe AQUI

 

1. Situació i previsions a Europa

Alta producció, però poc creixement

L’economia global està afluixant el seu ritme i encara que a Europa no s’espera que el creixement s’interrompi, sí que està aflorant més aversió al risc que pot acabar perjudicant el sector construcció. La combinació d’aquest clima menys propici amb el fet que en els anys precedents la construcció havia registrat creixements substancials (3,6% anual de mitjana en 2017-18) presagiava dificultats per al 2019, que finalment no s’han materialitzat íntegrament, atès que s’estima que l’any tancarà amb un avanç del 2,3%. Serà en els anys següents quan la construcció passarà a anar a remolc de l’economia i es limitarà a créixer entorn a l’1% des del 2020 al 2022.

Amb una taxa de creixement tan minsa, cal suposar que uns quants països haurien d’estar en zona negativa, tot i que en realitat es preveu contracció en molt pocs mercats. El problema és que en la llista de països problemàtics apareix Alemanya durant tot el període de previsió, i també França, encara que només durant 2021. Evidentment, si el creixement es complica en dos països d’aquesta dimensió, es penalitza molt l’agregat europeu. D’altra banda, el contrast entre els mercats en retrocés i els més expansius no és tan extrem com en anys recents, en els quals va ser freqüent veure a Irlanda i als països de l’Est creixent a doble dígit. Per als anys següents, tant sols Irlanda es destaca al rànquing de creixement, però per sota del 6%

Producció del sector construcció per països
Estimació 2019 i projecció de creixement anual mitjana 2020-2022 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

 

El cicle de l’edificació residencial no es manifesta d’una manera sincronitzada en tot el continent: dels 19 països observats per Euroconstruct, en 5 d’ells la producció ja ha tocat sostre clarament i s’està contraient, mentre que en altres 4 es preveu que la inflexió arribi en algun moment entre 2019 i 2021. En els 10 restants, la previsió fins al 2022 encara no contempla que el creixement s’interrompi. França es troba en el primer grup de països on el cicle ha canviat més aviat, mentre que Alemanya i Espanya pertanyen al segon on el canvi és imminent. A causa d’aquest degoteig progressiu, l’agregat europeu s’anirà desaccelerant en 2019 (1,8%), es detindrà en 2020 (0%) i finalment es contraurà en 2021 (-1,4%). La projecció per a 2022 (0,5%) és reflex de com bona part d’Europa no es qüestiona que hi hagi problemes greus en els fonaments de la demanda residencial; només cal un cert ajust pel costat de l’oferta, cosa que tampoc és genys estranya en un sector que ha aconseguit un alt nivell de producció després d’haver crescut de manera ininterrompuda durant sis anys.

En l’edificació no residencial també es percep una atmosfera de més cautela inversora i la previsió contempla que del 2% de creixement en 2019 es passarà al 0,2% en 2020. Un altra cop, és el resultat de l’empitjorament d’uns pocs països, però de gran pes específic. Com en l’habitatge, ens tornem a trobar amb retrocessos de la producció a França i Alemanya, als quals també se suma el Regne Unit. Tot i això, tant França com el Regne Unit confien sofrir tan sols un sotrac temporal, de manera que tornaran a créixer de nou del 2021 endavant, la qual cosa no trigarà a repercutir en l’agregat europeu de 2021 (1%) i 2022 (0,9%). A banda d’aquestes oscil·lacions de la producció, també s’esperen canvis en l’estructura interna del mercat no residencial. Els nínxols amb una major participació de la promoció pública (educació, salut) van ser recessius durant el trienni 2016-2018, però creixeran en els anys següents fins a convertir a la construcció sanitària en el subsector més expansiu gràcies a grans avanços en mercats petits com Holanda, Irlanda, Noruega o Suècia. Del 2020 endavant, els nínxols moguts per la promoció privada no podran arribar al ritme de creixement del PIB, amb dificultats afegides per a la construcció industrial i la comercial.

L’enginyeria civil s’ha incorporat tard a la recuperació (fins al 2018 no ha experimentat un creixement comparable al de l’edificació de nova planta), però serà el mercat menys afectat per la incertesa. Bona part d’aquest mercat són projectes de gran envergadura i durada, finançats majoritàriament des de les institucions públiques, les quals tendeixen a salvaguardar-los, i fins i tot a utilitzar-los com a palanques anticícliques. Malgrat que la construcció d’infraestructures serà la que faci més pel creixement del sector en els propers anys, tampoc aconseguirà escapar de la desacceleració, encara que no arribarà a l’estancament. La previsió contempla un 2019 de creixement potent (5,1%) seguit per un 2020 (2,6%) i 2021 (2,2%) en els quals es deixarà notar l’absència de contribució d’Alemanya, tot i que és l’únic entre els grans mercats on l’enginyeria civil planteja dubtes. La projecció per al 2022 (1,8%) indica una continuació no dramàtica de la desacceleració. El nínxol de mercat on es concentren les millors expectatives de creixement és el ferrocarril; i els més discrets, les carreteres i les infraestructures hidràuliques.

 

Evolució per subsectors en el mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2015=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

2. Situació i previsions a Espanya

Continuar creixent es torna més difícil

Durant 2019 s’ha anat extenent la sensació de vulnerabilitat de l’economia espanyola, una sensació amplificada pel bloqueig polític i per l’exposició a la “desacceleració sincronitzada” de la qual ha alertat l’FMI. Malgrat tot, s’espera que Espanya sigui capaç de treure profit dels nous estímuls monetaris del BCE i es limiti a desaccelerar-se de manera progressiva sense que s’enfonsi ni el consum privat ni la inversió. El creixement anirà reduint-se fins a quedar-se en el 1,6% al 2021, amb expectatives que la desacceleració no s’estengui al 2022.

La construcció ha estat un dels sectors productius on els indicis d’esgotament han trigat més a aparèixer, cosa gens estranya en un mercat amb moltes inèrcies i que en el seu moment també es va sumar més tard a la recuperació. Com acostuma a passar en els moments de canvi, els signes que anuncien complicacions (xifra d’ocupats, índex de confiança) conviuen amb uns altres en clau continuista (consum de ciment, inversió immobiliària majorista). La previsió contempla creixements superiors al PIB, particularment en 2019 (4,6%) i 2020 (3,1%). Però al contrari del PIB, que segons la majoria d’analistes tendirà a accelerar-se del 2020 endavant, la previsió per a la construcció contempla que la desacceleració continuarà en 2021 (2,0%) i 2022 (0,7%). Si la construcció ha entrat amb retard en la fase de refredament, la seva sortida també podria produir-se més tard.

Evolució per subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2015=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

En el mercat de l’habitatge, la nova llei hipotecària ha tancat un episodi d’incertesa normativa. Com a sobre s’ha posposat la pujada dels tipus d’interès, s’aplana el terreny perquè la demanda continuï tan sòlida com en 2018. Tot i això, és una demanda que es concentra en aquelles ciutats que generen ocupació, de manera que la major part de les noves promocions arrenquen en unes zones molt concretes. Aquesta activitat tan focalitzada estressa les cadenes de producció en aquests punts i provoca dèficits de sòl, colls d’ampolla administratius i augment de costos. Mentrestant, una part significativa del país continua aliena a aquest rebrot, la qual cosa permet pensar que el mercat encara no ha arribat encara a la seva velocitat de creuer i podrà allargar el seu cicle de creixement dos anys més, entorn al 9,5% en 2019 i entorn al 6% en 2020. La projecció 2021 (0,5%) reflecteix els dubtes que ens planteja donar per descomptat que la demanda s’estendrà a la totalitat del país, o que el refredament econòmic no acabi passant factura més a mitjà termini.

L’edificació no residencial també emet senyals de diferent signe: els promotors de nova superfície demostren una cautela aparentment superior a la dels inversors immobiliaris, entre els quals encara no s’ha dissipat l’eufòria dels anys anteriors malgrat que els retorns s’hagin tornat més modestos. Com en el cas de l’habitatge, no veiem motius per a un replegament ni intens ni immediat, tenint en compte que en aquests anys s’ha construït poc i molt dirigit als nínxols de mercat de demanda més contrastada. Hi ha una combinació de liquiditat i de cartera de projectes suficient per a no témer pel creixement ni en 2019 (5%) ni en 2020 (3%). A partir d’aquí, el rumb més prudent seria limitar-se als mercats més manifestament desabastits (les oficines és l’exemple més clar) o a la rehabilitació (espais comercials o turístics ‘prime’ en els que és clau la ubicació) amb la qual cosa es reduirien les expectatives per a 2021 (1,5%) i 2022 (0%)

L’enginyeria civil continua patint els problemes de governabilitat que han posat traves als pressupostos de l’estat, han mantingut inoperatius als ministeris i els òrgans que gestionen les infraestructures i han retardat decisions de gran incidència en aquest sector (polítiques energètiques, de manteniment viari, estratègia de l’aigua, col·laboració públic-privada). En anteriors informes Euroconstruct fèiem èmfasi fins a quin punt l’obra local estava tenint un efecte balsàmic per a compensar el mal moment de l’obra estatal, sense el qual el 2019 hagués tingut un desenllaç més negatiu que el creixement testimonial (1,0%) que s’espera. Per al 2020 comptem amb una normalització administrativa, però no creiem que l’obra pública acabi tenint massa prioritat en els plans inversors del nou govern. La previsió (2,5% per a 2020 i 5,4% per a 2021) situa a l’enginyeria civil com el subsector més expansiu a mitjà termini, però tenint en compte que parteix d’uns nivells mínims, en 2022 simplement es retornaria a les cotes de producció del passat 2015, encara insuficients per a evitar la degradació de l’estoc de capital en infraestructures.

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct Estocolm, juny de 2020

La següent reunió de l’Euroconstruct se celebrarà els propers dies 11 y 12 de juny a Estocolm, organitzada per Prognoscentret, el membre suec del grup.

Com de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les previsions fins l’any 2022. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org