Sumari de l’informe Euroconstruct del segon semestre de 2016

Hi ha disponible una versió més actualitzada de l’informe AQUI

 

1. Situació i previsions a Europa

Més dubtes i menys velocitat, però el sector construcció europeu continuarà creixent

L’anterior informe Euroconstruct es va publicar dies abans del referèndum en el Regne Unit, per la qual cosa aquesta és la primera oportunitat per a avaluar les repercussions sobre el sector construcció europeu. L’anunci del Brexit no ha desencadenat encara cap desastre directe sobre l’economia, però sí que ha contribuït a rebaixar les expectatives a mitjà termini, afegint encara més incertesa a la que causen altres factors com la desacceleració de Xina, la pròpia desacceleració d’Alemanya, els problemes que persisteixen a la banca europea o la probable pujada de tipus d’interès. Atès que la construcció requereix per naturalesa unes certes garanties sobre el mitjà termini, no és d’estranyar que el nou conjunt de projeccions sigui menys optimista que el del semestre anterior.

La nova estimació per a la producció europea de construcció per 2016 és del 2%, sis dècimes menys que en la previsió publicada al començament de l’estiu. Però l’autèntic problema no és només el creixement que s’esperava i que no s’ha materialitzat, sinó que després d’aquesta mitjana europea aparentment robusta s’amaguen massa excepcions: sis països que experimenten caigudes (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Portugal i, per un petit marge, també el Regne Unit) més el segment de l’enginyeria civil que sofreix una recaiguda.

Producció del sector construcció: previsió per països
Estimació 2016 i projecció de creixement anual mitjà 2017-2019 a preus constants
Estimació per països de la producció del sector construcció

 

L’any 2017 no començarà amb els millors auguris des del punt de vista de la previsió econòmica, ja que es pronostica només un avanç del PIB de l’1,4%. Per al sector construcció es preveu un creixement del 2,1%, tenint en compte que una part del mercat podria estar aprofitant la finestra d’oportunitat que genera la combinació de crèdit assequible i una millor predisposició a invertir en edificació com a opció refugi. Però aquestes condicions poden ser efímeres i difícilment es podran mantenir més a llarg termini. El factor que serviria per acabar d’assentar al sector és la demanda pública, la qual es confia que millori, encara que parcialment i depenent dels països.

Amb aquestes bases tan dubtoses, l’avanç que s’espera per 2018-2019 oscil·la entre el 2,1% i el 2,2%. En tot cas, si la previsió s’acaba complint el sector construcció europeu arribarà a 2019 després d’haver encadenat sis anys consecutius de creixement, la qual cosa situaria al nivell de producció només un 3% per sota de les mitjanes del període 1995-2015.

 

Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2012=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

 

L’edificació residencial no només no s’ha vist afectada negativament per l’augment de la incertesa, sinó que fins i tot ha reafirmat la seva condició de segment amb millors expectatives a curt termini: 7,2% estimat per 2016 i 4,8% per 2017. Si ens fixem solament en els mercats de major mida, tant Espanya com Itàlia continuaran produint habitatge a nivells allunyats de les seves mitjanes, però mentrestant França, Alemanya i fins i tot el Regne Unit estan tornant a les seves zones de confort. Entre els països més petits també trobem casos en els quals la producció s’anima, sovint perquè la demanda ha despertat i ha trobat el mercat sense estoc com a resultat de la baixa activitat promotora dels darrers anys. L’oportú abaratiment del crèdit està sent un factor estimulant, però es tem que tingui un abast limitat. L’horitzó 2018-2019 es torna més prudent i la projecció és només del 2,8%.

L’edificació no residencial es troba encara en una fase extremadament incipient del seu procés de recuperació. 2016 serà el seu primer any de creixement (1,5%) després d’un llarg parèntesi de set anys de recessió. Per tant, la rebaixa d’expectatives econòmiques arriba en un moment molt inoportú, refredant la feble demanda de superfície industrial i terciària. Descartem que la situació vagi a experimentar una millora massa intensa: preveiem 1,5% per 2017 i 2,1% tant per 2018 com per 2019. La construcció d’oficines creixerà quelcom per sobre d’aquestes mitjanes, ja que surt d’uns anys de gran contracció. No obstant, preocupa com la construcció industrial i logística no aspira arribar ni a la mitjana, la qual cosa és un símptoma de baixes expectatives per a la demanda (domèstica, europea, global). El Regne Unit sí que es veu afectat en el capítol no residencial, i s’esvaeixen les perspectives de creixement que es van pronosticar abans del referèndum. La construcció no residencial a Alemanya confirma la seva tendència a la desacceleració, en un context de no massa demanda i molta cautela en les inversions. El mal moment a Alemanya i Regne Unit no pot ser compensat íntegrament per la millora en mercats com Holanda, Bèlgica i Dinamarca.

L’enginyeria civil és el segment de mercat on la previsió ha empitjorat més, fins a tornar-se negativa en 2016 (-1%). En identificar als països més afectats es fa evident que les causes són bastant diferents. En el grup de Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria ja es comptava amb que el relleu entre programes de fons estructurals de la UE constituïa un risc, però no fins al punt de frenar de forma tan contundent el ritme d’obres durant 2016. Després tenim a Portugal i Espanya, dos països amb problemes coneguts de desequilibri fiscal, però que han empitjorat en els darrers mesos. Finalment, el Regne Unit torna a patir una davallada d’expectatives i la seva enginyeria civil ha passat d’estar exempta d’amenaces a entrar en un parèntesi de baixa activitat que podria durar tres anys, encara que dependrà de si s’engega o no un programa específic d’estímul de les infraestructures com a mesura antirecesiva. En tot cas, tan aviat com es restableixin els fluxos de fons estructurals cap als països de l’Est, l’enginyeria civil europea tornaria a estar de nou en condicions de créixer ja en 2017 (1,8%), la qual cosa convertiria la recaiguda de 2016 en un episodi puntual. S’espera que la millora no s’interrompi en 2018 (2,9%) i 2019 (3,2%).

2. Situació i previsions a Espanya

El reequilibri fiscal passa factura a la recuperació de la construcció

En el sector construcció augmenta la bretxa entre l’estat de la promoció pública i la privada. La situació d’interinitat governamental ha perjudicat l’enginyeria civil, mentre que l’edificació residencial ha aconseguit mantenir el seu ritme de recuperació. L’edificació no residencial està en un punt mitjà: millora moderadament, però planeja la sospita es podria haver comportat millor en un escenari polític menys incert. Tot això es tradueix en una estimació global de 2,1% per 2016, inferior a la publicada en l’anterior informi Euroconstruct.

En la previsió per 2017 el contrast entre promoció pública i privada continua. Tenir finalment un govern operatiu no desembussarà per si sol a la inversió, perquè l’autèntic problema de fons és el pressupostari. Per contenir el dèficit es tornarà a sacrificar més construcció d’infraestructures, amb la qual cosa en 2017 només es pot esperar creixement de l’edificació, limitant la previsió al 3,2%. Pot semblar una xifra raonable, però està per sota del potencial teòric del país, que considerant com de deprimida està la producció de construcció no hauria de tenir dificultats per créixer a més velocitat. Per a l’horitzó 2018-2019 s’espera un progressiu reequilibri: l’edificació es desaccelerarà, però l’enginyeria civil si més no contindrà la seva caiguda, prou perquè el creixement passi del 3,4% en 2018 al 3,6% en 2019.

 

Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2012=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

 

El segment de l’edificació residencial es recupera, però encara es troba lluny de la seva zona de confort, amb actors diferents als habituals i amb nivells de producció molt reduïts. Al llarg de 2015 ja es va produir un repunt de producció (3,8%) però sobretot va començar una millora sostinguda en els fluxos de nous projectes que permeten preveure creixement tant per 2016 (14%) com 2017 (10%). No hi ha unanimitat sobre en quin punt tocarà sostre la recuperació, perquè la demanda podria estar distorsionada per una presència important de compradors-inversors en detriment del tradicional comprador finalista. En aquestes condicions el mercat queda més exposat a canvis sobtats que redirigeixin l’interès dels inversors cap a altres alternatives, amb el que la previsió es torna més conservadora: 6% en 2018, 5% en 2019.

L’edificació no residencial es recupera amb més dificultats que l’habitatge. En 2015 encara s’estaven registrant caigudes (-2,6%) i ha calgut esperar fins a 2016 per presenciar un canvi de signe (1,5%). Continua la intensa activitat al mercat immobiliari no residencial, però la demanda està propulsada bàsicament per fons d’inversió que semblen limitar-se a operar amb l’estoc disponible, i malgrat que ja hi ha signes d’escassetat en els estrats amb més potencial, encara no es percep un repunt clar de les promocions de nova planta. Això es pot explicar només parcialment per la incertesa política, ja que probablement als promotors els estiguin dissuadint més les dificultats per trobar finançament, o els dubtes sobre quanta demanda finalista aflorarà en el futur immediat si l’economia es desaccelera. En aquesta atmosfera ambigua, les previsions són positives, però passant del 4% de 2017 al 3% de 2019.

La volta al creixement de l’enginyeria civil durant 2014 i 2015 va ser tan sol un episodi efímer provocat per l’intens calendari d’eleccions. En 2016 ja es pot parlar obertament de recaiguda. El llarg parèntesi de govern en funcions ha estat molt condicionant, però l’autèntic factor crític per a la inversió espanyola en infraestructures són els nous límits de dèficit recentment pactats amb Brussel·les. Abans fins i tot de tenir constituït el nou govern, l’executiu en funcions ja ha pres severes mesures de contenció, reduint la cartera de nous projectes i baixant el ritme de les obres en execució. L’impacte sobre l’activitat constructiva és molt contundent ja en 2016 (-11%) i probablement s’estengui a 2017 (-6%). En un entorn d’economia en desacceleració i amb l’amenaça de sancions per sobrepassar els llindars del procediment de dèficit excessiu, no esperem massa reacció positiva ni en 2018 (1,2%) ni en 2019 (3,5%).