Sumari de l’informe Euroconstruct del primer semestre de 2016

Hi ha disponible una versió més actualitzada de l’informe AQUI

 

1. Situació i previsions a Europa

Moment dolç pel sector construcció europeu

L’any 2016 serà el tercer exercici en positiu tant per al PIB com per a la construcció, la qual cosa evidencia la clara correlació entre l’economia i el sector de la construcció a Europa. La particularitat del 2016 és que s’inicia una fase en la que la construcció mostra una major tracció que l’economia: la previsió pel sector és del 2,6%, mentre que només s’espera un 1,8% al PIB de la suma de països de la xarxa Euroconstruct. Les raons que expliquen aquest plus de creixement són variades (baixos tipus d’interès, millora de les rendes familiars, pla europeu d’inversions) i no estan exemptes de risc (pressupostos públics restrictius, alts nivells de deute públic i privat).

Aquest repunt del sector no serà un fenomen passatger i la previsió contempla que la construcció continuï avançant a millor ritme que l’economia durant els propers anys. No obstant, la bretxa entre ambdues no tendeix a augmentar, sinó a reduir-se: mentre que el PIB es manté creixent a l’1,9% tant el 2017 com el 2018, el sector construcció passa del 2,7% el 2017 al 2,4% el 2018. La desacceleració a Alemanya provoca que una cinquena part del sector europeu de la construcció gairebé no esperi creixement a l’horitzó 2018, la qual cosa és impossible de compensar amb el bon comportament de mercats més petits com els de Polònia o Irlanda. La resta de mercats grans es mouen al voltant de la mitjana: Espanya i França quelcom per sobre, Itàlia quelcom per sota.

Producció del sector construcció: previsió per països
Previsió 2016 i projecció de creixement anual mitjà 2017-2018 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

 

L’edificació residencial ha reaccionat més tard i amb major intensitat que la resta de segments, i gaudeix d’un moment de creixement substancial: 5,7% previst per 2016 i 4,2% per 2017. Els països de la zona Euroconstruct esperen produir més d’1,6 milions d’habitatges el 2017, en contrast amb els 1,4 milions l’any que es van registrar el 2013-2014. Juntament amb la recuperació econòmica, l’abaratiment del crèdit ha contribuït decisivament a tornar a despertar interès per la compra i per la promoció d’habitatge. Tal com ja vam apuntar a l’anterior informe, el fenomen de l’acollida de refugiats està pressionant a països com Alemanya o Holanda a construir habitatge amb urgència. A França li ha costat bastant sortir de l’espiral recessiva, però finalment té per davant uns anys de creixement intens, arropat per polítiques públiques d’estímul.

L’edificació no residencial torna a la zona positiva el 2016 (3,2%) després d’un llarg parèntesi de set anys de recessió. Tot i la millora del clima empresarial, la demanda de nova superfície no residencial continua essent només moderada, en un context d’abundant estoc disponible que es percep en indicadors com el baix grau d’ús de capacitat productiva instal·lada. A més, la demanda pública segueix molt condicionada pels equilibris pressupostaris en nombrosos països. Per tot això, la producció seguirà movent-se a nivells discrets, tot i que els increments anuals (3,4% pel 2017 i 2,3% pel 2018) puguin donar la impressió de que els avenços són significatius. Per categories d’ús, les oficines aconsegueixen deixar enrere l’estancament dels darrers anys i concentren les expectatives de creixement més intens; la construcció industrial també segueix una tendència semblant, però menys intensa. L’èmfasi que Alemanya està posant a l’habitatge no es reprodueix per la banda del no residencial, on tendeix a estancar-se.

L’enginyeria civil va repuntar notablement el 2015 (2,9%), però perd impuls el 2016 (1,5%). És l’efecte combinat de diversos factors: al Regne Unit es van acabant projectes viaris de gran envergadura que han propulsat aquest segment els últims 3 anys, a Espanya s’ha esvaït l’efecte catalitzador de les eleccions i als països de l’Est es travessa un cert moment de vacil·lació entre períodes de programació de fons estructurals europeus. La contracció de la inversió pública segueix deixant-se sentir, particularment a les administracions locals que solen assumir la responsabilitat del manteniment de les infraestructures. El Pla d’Inversions de la Comissió Europea hauria d’oferir un cert contrapunt, i fins al moment ha contribuït a arrencar projectes de transport i energia a 10 països. La previsió més a mitjà termini torna a accelerar-se (3% el 2017, 3,8% el 2018) comptant amb que els països de l’Est recuperin el seu ritme habitual, particularment Polònia. A l’Europa occidental, els mercats més actius seran Noruega i Regne Unit; així com Itàlia, on l’estratègia nacional de reactivació de projectes que van quedar paralitzats per la crisi ja està donant fruits.

 

Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2011=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu

 

2. Situació i previsions a Espanya

L’enginyeria civil es desenganxa del tren de la recuperació

Al sector construcció es va percebre un canvi de tendència a la segona meitat de 2014 que va propiciar que el 2015 comencés amb un moderat optimisme: l’enginyeria civil creixia amb la imminència de les eleccions, augmentaven els projectes per a nous habitatges i es recuperava la rehabilitació. Aquesta atmosfera positiva s’ha degradat l’any 2016 arrel de la repetició de les eleccions, que està alentint la presa de decisions i ha provocat una nova recaiguda de l’enginyeria civil. Afortunadament, podria poder-se compensar gràcies al bon comportament de la resta de segments, sobretot l’habitatge, amb la qual cosa continuaria la recuperació al 2016 (3,7%). El 2017 i 2018 el sector podria anar reequilibrant-se: l’edificació tendiria a moderar el seu avanç mentre que l’enginyeria civil ja no es contrauria més. Com a resultat, la producció seguiria creixent (4% el 2017 i 3,5% el 2018) a ritmes quelcom superiors als de l’economia.

 

Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2011=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

 

El segment de l’edificació residencial és el que concentra les millors expectatives per als propers anys, malgrat pugui resultar paradoxal, donat que l’habitatge es sol identificar com el principal factor desencadenant de la ciris. Influeix sens dubte la millora del sector immobiliari, on l’inici de la recuperació de preus i les millors condicions de les hipoteques abonen la idea de que es un moment oportú per comprar. Tot i que persisteixen les dificultats, promoure habitatge nou a aquelles zones i estrats de demanda més actius ja no es percep com a quelcom insensat. És encara prematur concloure que el mercat està normalitzat, però la millora ha estat suficient com per a propiciar els primers increments de producció el 2015 (3,8%) i apunta a un 2016 bastant actiu (12%). La millora en els fluxos de nous projectes i en el mercat de sòl permet albergar esperances de seguir creixent el 2017 (6%) i el 2018 (4,5%).

En comparació amb l’habitatge, l’edificació no residencial ha estat més reticent a mostrar signes d’inflexió i la producció va continuar contraient-se el 2015 (-2,6%). En circumstàncies normals, això seria símptoma d’un mercat amb baixa demanda, però en el cas espanyol no és així, ja que la demanda d’inversió està a nivells objectivament alts. Fins ara tota aquesta demanda s’ha anat nodrint de l’estoc ja construït i que s’ha ofert a preus atractius. Poc a poc apareixen els primers símptomes d’avanç de preus i de disminució d’estoc, que haurien de ser el preludi d’un repunt de la producció de nova planta el 2016 (3,8%). Per als propers anys continua preveient-se un sector produint per sota de la seva capacitat i que només es dedica a atendre els buits de l’oferta més urgents. Però en un context de molt baixa activitat, és suficient per a generar taxes anuals de creixement com les previstes (5,2% pel 2017, 4% pel 2018).

De la mateixa manera que la producció en enginyeria civil s’ha beneficiat del calendari electoral del 2015, s’està veient negativament afectada el 2016 pel llarg període d’interinitat degut a la repetició de les eleccions generals. És poc probable que el nou govern que es voti al juny pugui recuperar el temps perdut i sigui capaç de reactivar la cartera de treball durant el que queda de 2016. La reducció del dèficit sens dubte pesarà sobre les decisions d’inversió pública durant els propers anys, i particularment sobre la construcció d’infraestructures. La previsió 2016 planteja un retrocés (-6,9%) que reverteix la producció a nivells quelcom per sota del 2014, que entenem podrien ser versemblants de mantenir a l’horitzó 2017 (0,1%). La projecció 2018 contempla un lleu creixement (2,8%) però seguiria sense superar-se la producció del 2015, que quedaria com un petit pic aïllat, fruit d’un sobreesforç inversor puntual.