Sistema automàtic de càlcul d’indicadors ambientals per fer-los servir de referència en la redacció de projectes
Un promotor públic ha anat compilant els ratis ambientals (energia, emissions i residus) dels seus darrers projectes. L’objectiu és fer servir tota aquesta experiència per a jutjar les prestacions ambientals de qualsevol nou projecte. El sistema demanarà a l’usuari que defineixi la tipologia del projecte en qüestió, i automàticament processarà els resultats assolits en el passat que siguin rellevants i generarà uns ratis de referència adaptats al projecte que ha introduït.
Pre-avaluació BREEAM® d'un projecte bàsic per a un edifici terciari
Una entitat del tercer sector ha encarregat el projecte bàsic per a un nou edifici en el qual prestar els seus serveis i vol conèixer a quin nivell de classificació BREEAM® podrà aspirar un cop acabat. L’ITeC ha examinat la documentació de projecte (disseny, solucions constructives, equips i qualitats prescrites) i ha efectuat un càlcul preliminar del qual es deriva un resultat modest. Finalment, ha suggerit una sèrie de canvis amb els quals es podria millorar substancialment la puntuació.
La rehabilitació energètica plantejada com a inversió
La rehabilitació energètica d'un habitatge no difereix massa de contractar un pla de pensions: en tots dos casos hi ha un desemborsament inicial i les expectatives de retorn són a llarg termini. Partint d'un pressupost de rehabilitació suficient per convertir en un habitatge estàndard en un qualificat “C” o “B”, s'ha calculat d'una banda l'estalvi que s'obté en la factura energètica si s'executa aquesta rehabilitació, i per una altra el que s'obté si el pressupost s'aporta a un pla de pensions en condicions de mercat.
Sistematització de les dades d’impacte ambiental en projectes de promoció pública
Un gestor públic vol conèixer l’impacte ambiental dels projectes d’edificació i enginyeria civil que promou, per la qual cosa es defineixen unes fitxes-resum on anar recopilant les dades de cada nou projecte. Això li permetrà extreure conclusions i definir límits d’impacte i nous objectius ambientals. Les fitxes es poden complimentar amb el software TCQGMA que calcula les emissions de CO2 i consum d’energia i aigua de tots els elements constructius del projecte que s’han extret de les bases de dades de l’ITeC. I si el projecte fa servir elements constructius provinents d’altres fonts sense informació ambiental, permet fer estimacions.
Valoració de l’experiència amb Calener GT des de la perspectiva d’un promotor públic
Des de fa uns anys, un promotor públic demana que els projectes d’edificis terciaris de nova planta estiguin valorats amb el programa Calener GT. L’experiència ha permès identificar les causes de les desviacions entre els valors previstos i els reals, a partir de les quals es fan unes recomanacions als projectistes. Per exemple, es recalca la importància de substituir els valors per defecte de la normativa o de Calener per les veritables dades del projecte, o aplicar la fracció horària diària de funcionament de les instal·lacions tèrmiques i d’enllumenat. També s’adverteix que la normativa actual dona prioritat a rebaixar les emissions de CO2, però que la tendència hauria de ser rebaixar la demanda energètica.
Metodologia d’inspecció i control de la certificació energètica d’edificis de nova planta i campanya pilot d’inspeccions
El RD 47/2007 va deixar en mans de les Comunitats Autònomes el control extern i inspecció per a assegurar el compliment de la normativa de certificació energètica dels edificis, sense entrar en detall sobre la metodologia a seguir. Per tal de cobrir aquesta mancança, l’ITeC va dissenyar una sèrie de procediments per a verificar l’eficiència tant en fase d’execució com un cop acabat l’edifici, i per a renovar o actualitzar els certificats, més una proposta de definició de la formació per al personal inspector. Com a pas previ a la implantació d’aquesta metodologia, es va fer una prova pilot d’inspecció en una sèrie d’edificis executats després de 2008 que havien assolit qualificacions A i B.
Avaluació d'una solució de coberta amb captació solar tèrmica integrada
Uns panells metàl·lics de coberta inclinada incorporen un circuit hidràulic per formar amb ells una instal·lació solar tèrmica per a ACS i calefacció. Al moment de comercialitzar-los es fa evident que la seva doble funció (de panell autoportant de tancament i de panell solar) complica la seva certificació. Ha calgut un protocol específic amb el qual poder garantir que compleixen tots els requisits exigits pel Codi Tècnic.
Comportament energètic d'una façana envidrada
Aporta criteris per a dissenyar façanes tipus mur cortina tenint en compte la radiació solar, la transferència tèrmica, les condensacions, les infiltracions d'aire, l'acústica i la integració fotovoltaica. Amb 3 casos d'estudi.
Estudi energètic d’un sistema de construcció industrialitzada d’habitatges plurifamiliars
Estudi exhaustiu del comportament energètic d’uns mòduls d’habitatge prefabricat de formigó armat, el qual inclou: quantificació de les necessitats tèrmiques (tant de calefacció com de refrigeració), anàlisi del sistema de climatització que proposa el fabricant, estudi dels riscs de condensacions, estudi d’il·luminació i anàlisi del cicle de vida segons ISO 14040.
Consum d’energia d’un sistema constructiu modular
Aplicació de les metodologies d’avaluació mediambiental de l’ITeC sobre una solució constructiva de mercat.
