Història de l’ITeC

ITeC/ITeC/Història de l’ITeC

Història de l’ITeC

Els inicis

L’ITeC es va crear l’any 1978 en un context en què es trobava a faltar un instrument per a fer avançar el sector de la construcció, en què es poguessin veure representades les inquietuds dels múltiples agents que hi intervenen, tant privats com públics. Des del primer moment es va optar per dotar l’institut d’una personalitat jurídica de fundació privada sense ànim de lucre, supervisada per un patronat amb representació dels diferents col·legis professionals, dels departaments de la Generalitat amb exposició al sector, així com del món empresarial i universitari. Aquesta composició és encara recognoscible en el patronat actual de l’ITeC, tot i que amb els anys ha anat eixamplant l’espectre d’agents representats.

En aquells anys l’oferta de formació de postgrau era pràcticament inexistent, d’aquí que una de les primeres tasques de l’ITeC va consistir en formació especialitzada per a titulats, com el curs de cap d’obra, un dels que més acceptació va tenir. A mesura que les diferents escoles tècniques van anar cobrint aquestes mancances, l’Institut va abandonar el vessant docent, que en l’actualitat es limita als cursos de formació per a certificadors BREEAM i per a usuaris del software i la metodologia TCQ de l’ITeC.

Una altra de les inquietuds pròpies de l’època era la normalització de la llengua catalana en el sector de la construcció. L’ITeC va impulsar una comissió lexicogràfica, el fruit de la qual va ser la publicació d’un diccionari català de vocabulari de construcció, un dels llibres que era gairebé segur trobar als prestatges de qualsevol professional durant els anys vuitanta. A banda d’aquest exemple, la tasca editorial de l’ITeC ha estat força intensa, amb més de 600 llibres publicats al llarg de la seva història.

La informació

Un dels punts clàssics de fricció en el procés constructiu és la prescripció i pressupostació del projecte. La contribució de l’ITeC va consistir en la confecció d’unes bases de dades que servirien, en primer lloc, com a punt de referència per a definir materials, elements constructius i tasques d’obra amb la màxima precisió i intentant conciliar les pràctiques del sector i les exigències de la normativa. En segon lloc, es varen donar preus a tots aquests elements, per convertir-los també en punts de referència en termes de cost. La primera base de dades operativa data de l’any 1983 i es va fer a mida per a les obres d’edificació promogudes per l’Ajuntament de Barcelona. Un any més tard es va publicar el primer llibre de preus d’edificació i urbanisme, sota la denominació BEDEC (Banc Estructurat de Dades d’Elements Constructius) i des de llavors l’ITeC ha mantingut el compromís d’ampliar, actualitzar i afinar els seus continguts.

Allò que al començament era només una base de dades de definicions i preus, limitada tant sols a edificació i urbanisme, ha crescut fins a cobrir per complet els diferents nínxols de mercat. Les diferents ampliacions han cobert l’enginyeria civil (1989), seguretat i salut i assaigs de control de qualitat (1992), la rehabilitació (2000), la restauració (2003) i el manteniment (2009). Des de l’any 2004 és possible consultar també el volum i tipus de residu associat a cada element del banc, de cara a planificar la seva gestió, així com l’emissió de CO2 i el cost energètic.

Aviat, als anys noranta, la complexitat que BEDEC estava prenent juntament amb la popularització dels PC, van fer evidents les limitacions de la consulta a través de llibres i es varen desenvolupar versions informàtiques més potents. A banda de la seva major extensió, els bancs publicats del 1994 en endavant permetien a l’usuari definir els paràmetres dels elements amb més facilitat. Per altra banda, el BEDEC va començar a estar cada cop més relacionat amb l’oferta comercial dels diferents subministradors de materials.

El banc BEDEC es pot consultar des de la web de l’ITeC des de 2001, i  s’ha convertit en el recurs digital especialitzat en construcció amb més visites del país.

Actualment, la base de dades està creixent per la banda ambiental per tal de facilitar l’aplicació de criteris d’eco-disseny als projectes. Aquest és el propòsit del nou portal de consulta d’informació ambiental de productes i sistemes, en marxa des del 2016, amb més paràmetres útils per a l’anàlisi del cicle de vida. A diferència de les primeres versions del BEDEC on només s’hi podien consultar dades genèriques de petjada ambiental que aplicaven a tota una categoria de productes, ara s’hi troben les dades concretes que aporta cada fabricant, de manera que es pot fer una prescripció més precisa i ambientalment més responsable. L’ITeC assumeix el compromís d’anar mantenint aquesta informació conforme la indústria de materials aprofundeix en el coneixement del cicle de vida de la seva oferta de productes, alhora que anirà ampliant l’espectre de paràmetres ambientals a quantificar.

El treball digital

La maduresa del PC es va produir de manera força simultània a la maduresa del mateix ITeC, que va percebre una oportunitat valuosa per al sector en allò que llavors s’anomenava “informatització”. L’ITeC va organitzar el primer simpòsium internacional sobre disseny assistit per ordinador a l’arquitectura i l’enginyeria civil, coincidint amb el Construmat de l’any 1987 i que després també se celebraria el 1989 i 1991.

Abans que el CAD s’acabés fent lloc al sector, l’ITeC ja estava posant en el mercat software per a la confecció de pressupostos. Des de 1985, el programa Cost:ITEC permetia operar amb les bases de dades d’elements constructius que ja feia tres anys que s’havien posat en marxa. Més tard, el programa SEGUI:ITEC aprofitava tot el detall contingut en el pressupost per a fer seguiment de la marxa real de l’obra.

El rendiment d’aquest software i bases de dades van poder posar-se a prova amb motiu de les obres olímpiques de Barcelona en el 1992, on es van fer servir per a aplicar un nou mètode de gestió del procés constructiu, que monitoritzava els paràmetres de temps, cost i qualitat.

Aquesta metodologia es va traslladar l’any 1997 a la nova aplicació TCQ, plantejada de manera modular amb eines específiques per a les etapes de projecte, contractació, planificació i seguiment. El darrer mòdul a incorporar-se a la suite TCQ és el de gestió ambiental del projecte, que permet quantificar la petjada ambiental, energètica i de residus. La metodologia s’ha adaptat a les noves eines col·laboratives  amb la incorporació del BIM, primer en la fase de pressupost (2016) amb la possibilitat d’extreure informació dels models BIM a través del format IFC, i posteriorment també en la fase de certificació (2017) amb la possibilitat de comunicar al model BIM l’avenç real de l’obra i fer un seguiment gràfic de les partides que s’han executat.

La darrera evolució serà el proper TCQi, que permetrà treballar al núvol en un espai virtual des de qualsevol suport, amb la corresponent actualització del programari i l’emmagatzematge. El fet de ser una eina virtual farà possible accedir a la documentació i la gestió de l’obra en tot moment, i s’integrarà encara més en entorns col·laboratius BIM.

La rehabilitació

Si avui en dia es percep que la rehabilitació juga un paper massa secundari respecte l’obra nova, la situació als anys vuitanta era encara més extrema. L’ITeC ja va reivindicar el potencial d’aquest mercat organitzant, el 1983, les primeres jornades de rehabilitació a Espanya. Per altra banda, el 1989 l’ITeC es va traslladar a una nova seu, producte de la rehabilitació d’una antiga factoria al llindar del Poble Nou a Barcelona.

Durant els anys noranta, l’ITeC va confeccionar diferents protocols de diagnosi i reparació de patologies constructives, sobretot d’elements estructurals. Potser el més conegut és el dedicat als sostres construïts amb ciment aluminós, que permetia identificar ràpidament i amb pocs mitjans si una estructura s’havia construït amb aquest material, i que es va aplicar a gran escala com a part d’una campanya urgent d’inventariat del parc públic d’habitatge. L’ITeC també va promoure la publicació de la norma NRE-AEOR-93 que cobria un buit legal en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges.

El manteniment

En la línia de tractar el manteniment com una disciplina més del sector de la construcció, l’ITeC la va incloure també a la seva estratègia de digitalització. El 1992 es va presentar el software Manten:ITEC, que facilitava el seguiment tècnic i econòmic ja no del manteniment corrector de les patologies presents, sinó del manteniment preventiu que calia planificar per tal de minimitzar les patologies futures. El successor d’aquest programa va ser DicPla, que permetia també redactar el Llibre de l’edifici, que es va introduir el 1997. Per la seva banda, el software PGMe (2001) de planificació del manteniment donava resposta a les necessitats específiques dels gestors de grans patrimonis immobiliaris. Actualment s’ha fet un pas endavant millorant totes aquestes eines de suport al manteniment d’edificacions i àrees urbanes i traslladant-les a l’entorn de treball al núvol, en la nova aplicació TCQi MNT.

La normativa

La normativa espanyola de construcció va travessar una època de desfasament notori. Cal recordar que el 2006, any en què es va publicar el nou Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), alguna de les normes que anul·lava portaven en circulació des d’inicis dels anys setanta. Abans que el CTE fes aquesta necessària modernització, els diferents governs de la Generalitat van tractar de cobrir algunes de les mancances normatives més urgents, dins de les seves competències. En aquest context, l’ITeC va actuar com a punt de referència neutral respecte als interessos de la professió, l’empresa i la mateixa administració, intervenint en la redacció de les normes del formigó de cendres volants (1985), instal·lacions d’aigua, gas, electricitat i telefonia (1986) i aïllament tèrmic als edificis (1987). També va assessorar el govern d’Andorra durant els anys 1988-89 per a la confecció d’una normativa d’accions sobre els edificis adaptada a l’orografia i la climatologia del país.

Una altra línia de treball ha estat la relacionada amb el foment del reaprofitament dels residus, que en primera instància no estava permès per la normativa vigent. Així, es va redactar una proposta per a l’ús amb garanties de granulats provinents de matxucar restes de construcció (1993-95) i una altra per a incorporar granulats de cautxú en mescles bituminoses per a carreteres (1998).

En un àmbit diferent als de les solucions constructives pròpiament dites, l’ITeC també ha prestat serveis d’assessorament a la redacció de la normativa d’edificació escolar de 1983, l’ordenança de rehabilitació de la Corporació Metropolitana de Barcelona de 1985, i les normatives d’habitabilitat de 1983 i de 2009.

Tal com hem dit, el Codi Tècnic ha suposat una reforma de gran envergadura per al sector; i com a tal, l’ITeC no podia renunciar a contribuir en el seu redactat. Entre el 2001 i el 2003 va intervenir en una sèrie de grups de treball encarregats de diversos temes: estructures de fàbrica; fàbriques armades, pretesades i confinades; estructures de fàbrica no armada; eliminació de residus; aigües residuals dins del Document Bàsic de Salubritat. Després de la seva publicació, la col·laboració ha continuat abordant el tema encara no resolt de l’encaix de la rehabilitació en el CTE.

El seguiment del mercat

L’activitat principal de l’ITeC és proporcionar serveis tècnics, però som plenament conscients que el sector es mou amb criteris de mercat. Per tant, per moure’s en el sector de la construcció és del tot imprescindible conèixer i comprendre el mercat: quines parts creixen i quines no, per què ho fan, què es pot esperar en el futur i què es el que fa que un producte de construcció sigui un èxit.

Als anys vuitanta, els instruments per a seguir la marxa econòmica del sector de la construcció eren força modestos: cal recordar que una estadística tan bàsica com la d’Edificació i Habitatge no es va posar en marxa fins al 1990. És en aquest context quan l’ITeC, el 1983, rep l’encàrrec de fer un primer cens d’empreses del sector construcció a Catalunya, en el qual es recomptaren 16.140, una fracció de les més de 90.000 empreses del moment àlgid del cicle, el 2007.

L’any 1990, l’ITeC va entrar a formar part d’Euroconstruct, un grup d’entitats independents dedicat a l’anàlisi econòmica del sector construcció, assumint el compromís d’elaborar informes semestrals sobre l’estat del mercat espanyol amb previsions a 2-3 anys vista. Euroconstruct era també una interessant oportunitat per a entrar en contacte amb la realitat del mercat de la construcció en altres països europeus (18 en l’actualitat) i per contrastar els mètodes d’anàlisi amb els d’altres experts. A través d’Euroconstruct, l’ITeC ha pogut explicar a la resta d’Europa el extraordinari cicle d’expansió i caiguda del sector, que comprensiblement ha estat el protagonista de la darrera dècada i mitja.

En l’actualitat, ja hem interioritzat del tot la nostra condició de mercat europeu, però això no ha estat sempre així. En el seu moment, el sector sentia una notable incertesa davant l’aixecament de les restriccions a la lliure circulació de productes de construcció que es faria efectiva el 1993, i se li va demanar a l’ITeC que elaborés uns escenaris de previsió enfront dels canvis en l’oferta i distribució, l’increment de la pressió competitiva i l’harmonització de normes i exigències de qualitat. Deu anys més tard ja era indiscutible que s’havia fet realitat una de les previsions d’aquell informe: la globalització havia arribat fins i tot a un mercat tan local com la construcció.

Al llarg de la seva història, l’ITeC ha mesurat i analitzat diferents nínxols de mercat, tant per a clients privats com públics. Els encàrrecs privats ens han donat l’oportunitat de conèixer a fons l’estat de l’oferta i la demanda en sectors tan variats com les cobertes, els aïllants, els prefabricats, les façanes lleugeres, els tubs i la climatització. I en l’òrbita pública, hem realitzat estudis sobre els recursos petris (1993) i reciclatge d’àrids (1995) que han contribuït a definir l’estratègia pública sobre aquests temes. L’ITeC també ha participat en la confecció de les Taules Input-Output de Catalunya del 2001 i del 2011 pel que fa a l’estimació dels consums intermedis al sector de la construcció.

Qualitat i innovació

Abans de l’entrada en vigor de la Directiva Europea de Productes de Construcció, els productes innovadors tenien dificultats per demostrar la seva validesa, atès que surten del camp d’aplicació de les normatives d’assaig. La Directiva preveia un circuit alternatiu format per instituts especialitzats als diferents països membres amb prou solvència tècnica per tutelar el procés de certificació d’aquests productes que no encaixaven en els protocols convencionals. L’ITeC va rebre l’autorització de la Comissió Europea el 1996 per atorgar els originàriament anomenats DITE (Documents d’Idoneïtat Tècnica Europeus). Un any més tard, vàrem entrar a formar part de l’EOTA (European Organisation for Technical Assessment), l’entitat que agrupa i supervisa els diferents organismes avaluadors de la Unió Europea.

L’any 2002 l’ITeC va obtenir l’autorització per a expedir dues altres modalitats de certificacions voluntàries. Per una banda, el DAU (Document d’Adequació a l’Ús), també orientat a productes innovadors i a fabricants que vulguin formalitzar quines són les solucions constructives que consideren òptimes per al bon rendiment dels seus productes. I també l’ApTO (Aptitud Tècnica en Obra), adreçat a empreses instal·ladores que vulguin acreditar la seva solvència tècnica a l’hora de posar en obra algun sistema constructiu específic. El primer DAU es va atorgar l’any 2000, i un any després, el primer ApTO. L’any 2010, tots dos tipus de certificacions varen ser acceptats formalment com a Documents Reconeguts del nou Codi Tècnic de l’Edificació. Ja s’han atorgat més de 100 certificacions DAU a productes nacionals i de la resta de la UE.

La naturalesa de la feina certificadora de l’ITeC, molt orientada als productes innovadors, fa que l’institut hagi acumulat una notòria experiència en els processos de trasllat al mercat del resultat d’una recerca. En aquest context, s’ha prestat assessorament i consultoria a empreses per tal d’identificar els punts forts dels seus nous productes, aclarir la seva situació legal i normativa i, en definitiva, reduir els temps i costos de posada en comercialització (time to market).

El 2006 l’ITeC va ser l’impulsor de la creació de l’iMat, un centre tecnològic orientat específicament al desenvolupament de nous productes i tècniques constructives, el qual en l’actualitat ha quedat integrat dins d’Eurecat.

La substitució de l’antiga Directiva Europea de Productes pel nou Reglament del 2011 ha provocat alguns canvis en els procediments de certificació i les seves denominacions. En conseqüència, l’ITeC ara emet Avaluacions Tècniques Europees en lloc dels antics DITE (hem atorgat més de 100), alhora que continua prestant assessorament per al marcatge CE i per a les Declaracions de Prestacions, així com serveis d’Avaluació i Verificació de la Constància de les Prestacions.