Pot semblar un tòpic o que estem tibant d’estereotips, però de les millors coses que vam fer durant les primeres setmanes de la nostra arribada a Haití va ser una presa de contacte suau amb el país i amb la seva gent. Descobrir, entendre i assimilar el pòsit cultural, històric i social que impregna el dia a dia de les persones amb les quals treballaràs és bàsic per aconseguir formar un bon equip i dur l’obra a bon port. En el procés de construcció d’un hospital tan important, no només t’hauràs de relacionar amb les elits del país, sinó que el dia a dia l’hauràs de conviure ineludiblement amb persones d’origen molt humil, habitualment amb escàs grau de formació, que majoritàriament només parlen crioll haitià i que són imprescindibles per al dia a dia de l’obra. Entendre’ls, respectar-los i ajudar-los acabarà tenint un retorn espectacular per a l’obra i el nostre equip.

Les elits d’un país del tercer món, i més d’un país tan proper als Estats Units, acostumen a ser persones formades en bones universitats americanes. Empresaris, polítics, ambaixadors, personal consular, expatriats representants d’empreses i d’ONGs internacionals componen aquest grup de persones. Per altra banda, les classes més humils viuen en una situació en què, la falta d’educació i possibilitats de créixer personalment i professionalment, els castiga a conviure amb la misèria de per vida. Trobar-hi persones amb ganes de créixer i d’aprendre no és tasca fàcil, ja que el context els és molt i molt advers.

A Haití, aquesta estructura social tan extrema ve precedida d’una història convulsa i molt dura, de conquestes, d’esclavatge, de conflictes racials i econòmics. Haití va sofrir el primer boicot comercial de la història arran de ser el primer país del planeta on es va abolir l’esclavitud quan va assolir la independència de França, l’any 1804 en finalitzar la revolta dels esclaus que va iniciar-se 13 anys abans. En aquell moment, Haití exportava el 60% del cafè i pràcticament el 40% del sucre que es consumia a Europa. Les potències mundials del moment (Anglaterra, Espanya i França principalment) van veure perillar els grans ingressos que obtenien de les colònies sustentades en l’esclavatge. L’infaust acord que les autoritats Haitianes van haver de signar amb França l’any 1825 per ser readmesos i reconeguts en el món occidental serà la llavor de la misèria que acabarà dominant el país. Les posteriors invasions americanes durant el s. XX, combinat amb la connivència de les potències occidentals blanques amb les polítiques extractives de dictadors, alguns polítics i empresaris locals, no ha fet més que agreujar els prejudicis de les classes més humils de cara als estrangers blancs que han anat arribant al país, tot i que hi portin les millors intencions.

Tornem a l’obra. El termini contractual de les obres era de 18 mesos i el ritme de treball havia de ser alt: calia que els treballadors locals s’incorporessin a la nostra cultura de treball si volíem tenir èxit en el projecte. Alhora, el temps personal i per oci, fora de la feina, per a totes i cada una de les persones desplaçades és molt important. Per tant, era imprescindible integrar-nos i aconseguir ser uns més.

A Haití, com a qualsevol altre indret on vagis a treballar, és essencial tenir present aquest pòsit històric i cultural i calia ser molt curosos, sobretot en la comunicació d’ordres jeràrquiques a l’obra, per evitar situacions que puguin recordar-los al “típic blanc, conqueridor, prepotent i altiu”. Poques situacions pitjors que aquesta ens podríem trobar en aquest país, on les cicatrius de la història mai s’han acabat de tancar.

Quarta part

Tercera part

Segona part

Primera part