Parlem amb… Quim Estarlí i Jairo Nieto, Socis Fundadors de 361 Grup Constructor

Per: Publicat: 20/10/2026Categories: Contech Hub, Opinió

Parlem amb… Quim Estarlí i Jairo Nieto, Socis Fundadors de 361 Grup ConstructorEl protagonista de la nostra entrevista en aquesta ocasió és 361 Grup Constructor, Hub Member del Barcelona Contech Hub.

Benvinguts Quim i Jairo, al nostre espai d’entrevistes i moltes gràcies per dedicar-nos aquest temps.

Des del Barcelona ConTech Hub ens fa especial il·lusió conversar amb vosaltres com a membres actius de l’ecosistema, contribuint a impulsar la innovació i la transformació del sector de la construcció.

361 Grup Constructor, representa una nova generació de constructores que aposten per una visió integral del procés constructiu, amb un fort enfocament en la qualitat, la sostenibilitat, la digitalització i la millora contínua dels processos.

Ens agradaria aprofundir en aquesta aposta per la innovació i entendre com esteu transformant la manera de construir.

Per començar, ens podríeu explicar breument què és 361 Grup Constructor i quina és la vostra proposta de valor dins del sector de la construcció?

Construccions 360+ (principal empresa del grup) va néixer fa 14 anys, el 2012, amb una clara vocació per la sostenibilitat i l’eficiència en els processos. D’entrada va ser una necessitat irrenunciable, perquè començàvem de zero, només teníem experiència i una agenda de telèfons i correus electrònics.

Avui som 361 Grup Constructor, amb tres societats: 361 Capital, Construccions 360+ (gestió de projectes constructius de gran format) i Egon Haus (execució especialitzada amb equip propi). Som una setantena de persones i tenim una trentena d’obres en curs, majoritàriament d’obra pública: equipaments, habitatge social, rehabilitació energètica i patrimoni.

El procés constructiu, entès en la seva totalitat —des de l’entrada d’un lead fins a l’execució material i l’entrega al client—, ha de seguir un mètode basat en la traçabilitat i l’eficiència de tots els passos entremig. Això garanteix la sostenibilitat de la nostra activitat, no només financera sinó també ambiental, la gran oblidada històricament del sector. Entenem la petjada ambiental en un sentit ampli: l’aspecte sociològic, l’eficiència energètica, la petjada de carboni, la salut… en definitiva, tenir present per a què serveix i quin impacte té la nostra activitat en la societat.

Construccions 360+ neix amb la voluntat de fer les coses de manera diferent — com es tradueix això en la vostra proposta de valor i què defineix, avui, una constructora realment innovadora com la vostra?

La nostra proposta de valor radica en la voluntat de sistematitzar i parametritzar tots els processos que sigui possible. El factor humà ha de tenir la màxima importància allà on realment aporta valor, i tot el que es pot automatitzar no ha de dependre de persones concretes. Com ens va fer veure una persona ja fa uns anys, el sistema ha de funcionar independentment de qui el faci servir; el rendiment i la millora que se’n derivin sí que depenen de cada persona.

Cada lead, s’acabi presentant o no, i cada obra, amb l’aprenentatge que en surt, han de formar part d’un procés de millora contínua. Aquest és el concepte bàsic, si volem aportar valor, en majúscules, a la societat en general, no només als nostres clients i a les desenes de famílies que formem el grup.

Parleu molt de visió 360º del procés constructiu. Com es materialitza aquesta visió en el vostre dia a dia en obra i en la gestió de projectes?

El fet constructiu té afectacions en molts àmbits de l’activitat humana, i cal entendre els diferents punts de vista que hi intervenen. Els que vam iniciar l’empresa veníem d’haver-ne format part de diversos, d’aquests punts de vista, i això ens va permetre, ja d’entrada, entendre els diferents agents implicats.

Des de la primera entrada d’un lead es posa en marxa el procés per entendre’n el màxim: el tipus de client i d’obra, les afectacions a l’entorn (medi ambient i persones), els tècnics implicats en projecte i direcció d’obra, el termini desitjat i l’adequat, les necessitats financeres… Tot això es posa en comú i comú, se’n fa una valoració inicial, que es va desenvolupant i actualitzant segons les fases del procés.

Aquests paràmetres es controlen durant tota l’obra. Per fer-ho, l’hem organitzada en grups de producció: cada cap de grup coordina diversos equips d’obra (cap d’obra, cap de producció i encarregat), i el seguiment econòmic i de terminis es fa de manera setmanal. D’aquí se’n deriva un aprenentatge continu que ha d’acabar en millora contínua, amb transmissió del coneixement a tota l’empresa.

Aquest últim concepte, la transmissió del coneixement, és la clau que permet aprofitar tota la cadena de valor per a aconseguir millorar.

La digitalització és un dels pilars del Grup 361. Com esteu aplicant tecnologies com el BIM, el bessó digital o la realitat virtual en els vostres projectes?

En el nostre cas la digitalització s’ha centrat, des de fa anys, a sistematitzar el funcionament del procés constructiu per tenir-ne un control tan exhaustiu com sigui possible. Avui podem dir que hem arribat a un punt de maduresa: els processos administratius, financers, de gestió i de prevenció estan auditats i sistematitzats, tot i que sempre són susceptibles de millora.

Aquest any hem fet un pas important: hem implantat un EPP de gestió integral com a sistema únic de gestió del grup, del lead a la gestió de la postvenda, passant per la facturació i el control econòmic de l’obra. Tota la informació d’estudis, compres, administració, qualitat i producció passa a viure en un sol lloc, i això és el que ens permet aplicar-hi intel·ligència artificial amb sentit (en parlem més avall). El següent pas és portar-hi també el seguiment de la producció de cada obra a partir de 2027.

Pel que fa al BIM i al bessó digital, les obres amb prou entitat han començat a arribar els últims 5 anys, i és ara que en comencem a tastar les bondats i les barreres. Des de la nostra humil experiència, que va començar com un interès personal amb la realització d’un postgrau al Cateb, el que fa gairebé deu anys semblava un tren d’alta velocitat, en molts casos és un rodalies, i ho diem sense cap sentit pejoratiu: cada tipus d’obra necessita el seu temps de canvi i adaptació.

La realitat virtual la vam provar fa uns anys, massa aviat per al nostre moment; la recuperarem quan sigui el moment, però ara no està a les nostres prioritats

Heu adoptat metodologies Lean Construction. Quins han estat els principals aprenentatges i beneficis reals que heu observat en obra (terminis, costos, qualitat)?

La implantació de la Metodologia Lean a la Construcció va començar també com un interès personal i una visió a mitjà termini. Arribat el moment, vam començar de manera incipient i amb poques persones. Així i tot, el que més costa és el canvi de mentalitat. Exposar de manera constant el camí que ha fet, i que ha de fer una obra, genera d’entrada reticències i escepticisme en tots els agents implicats. Cada vegada que es venç aquesta barrera, el resultat és satisfactori: entendre la necessitat de col·laborar és una victòria no només de l’equip d’obra i del facilitador Lean, sinó de tothom que hi ha participat. Passa però que, a vegades, alguns agents no ho entenen així. Creiem que és una qüestió cultural, que canviarà amb el temps cap a millor.

En l’àmbit concret, terminis, costos i qualitat queden reflectits en el procés, documentat i monitoritzat setmanalment. El resultat depèn del factor humà i de la idiosincràsia de cada obra. Compartir i col·laborar encara no estan prou arrelats en la gestió d’obra, però cada vegada hi ha més gent a les jornades i seminaris sobre Lean Construction.

La millora contínua és clau en el vostre model. Com captureu i reutilitzeu el coneixement generat en els projectes per millorar els següents?

Aquest és un tema que, passat el temps, veiem que demana molta atenció i molt d’esforç. També, i contrastant-ho amb persones d’altres empreses del sector, és clar que no és fàcil d’implementar de manera fluida.

Actualment hi treballem en tres línies:

  • Les reunions periòdiques dels equips d’obra, coordinades pels caps de grup, on es posen en comú les casuístiques de cada obra i tothom es pot expressar per iniciativa pròpia, on es responen a preguntes i es plantegen possibles solucions…en general acostumen a ser bastant constructives;
  • La recollida de la informació que genera cada obra des de tots els punts de vista -clients, tècnics, recursos humans, proveïdors, compres, prevenció, materials i sistemes- perquè formi part del corpus de l’empresa, dins del nostre sistema.
  • Finalment i tancant així el cercle, fer que aquest coneixement torni a l’inici del procés: el que aprenem en execució ha d’alimentar els estudis de les obres següents, amb una base de preus pròpia construïda a partir de les nostres obres reals.

És un procés que demana capacitat de síntesi i de dedicar-hi temps a pensar-la, contínuament, per tal de fer les coses més fàcils alhora de poder transmetre i aprofitar al màxim el coneixement generat.

Esteu explorant diferents sistemes constructius, incloent-hi la industrialització i l’off-site. Quin paper creieu que tindran aquests models en el futur del sector?

Tot el retorn que ens arriba del sector, tant institucional com dels agents implicats, apunta que la industrialització, entesa com a procés, és el camí per millorar de veritat tot el que comporta el fet constructiu.

Ho estem posant en pràctica en diverses obres:

A Santpedor, al Bages, que una promoció pròpia de cinc habitatges amb estructura de fusta que combina entramat lleuger i CLT, amb components fabricats en taller i muntatge en sec.

Al Prat de Llobregat, un concurs guanyat de projecte i obra: un edifici de vuit habitatges amb el mateix sistema estructural i baixa demanda energètica.

I tenim en preparació, amb un client privat, una sèrie de vuit habitatges unifamiliars amb sistema industrialitzat, pensada per agrupar-ne l’execució i treure’n el màxim rendiment.

Tanmateix sembla que, efectivament, els ens contractants, els poders adjudicadors, els promotors, l’ecosistema de tècnics projectistes, les associacions i instituts tecnològics, la indústria productiva de materials i components, les pròpies constructores, tots plegats dintre d’un ordre, estem apostant per aquests models.

Pel que veiem, la idea és que aquests models, que ara representen encara una part molt petita de la producció estatal en construcció, no es quedin com una opció més, com en el passat, sinó que esdevinguin l’estàndard. Industrialitzar no és només prefabricar: canvia la manera d’estimar costos, de planificar i de comprar, i per això ho abordem també des de l’organització interna. L’Administració acostuma a ser motor de canvi, i ara per ara, en aquest àmbit, sembla que té voluntat de ser-ho.

La sostenibilitat també és un eix estratègic. Com integreu criteris d’eficiència energètica i impacte ambiental en els vostres projectes?

Un 80 % de la nostra activitat és obra pública, i són aquests projectes els que porten implícits els criteris d’eficiència. Bona part de la nostra cartera actual és rehabilitació energètica d’edificis d’habitatges i d’equipaments, com les que fem a Barcelona per a l’Institut Municipal de l’Habitatge i Urbanisme. D’altra banda, els nostres processos interns, auditats i certificats ISO per SGS, fixen un estàndard que complim en totes les obres.

Quan podem intervenir en el projecte, com a Santpedor o al Prat, apostem per materials de baix impacte ambiental i processos de fabricació i muntatge industrialitzats. En el cas de Santpedor és el cas d’una petita promoció de cases, pròpia, al Bages, projectades amb estructura de fusta, combinant entramat lleuger i de CLT, i amb un grau d’aïllament, transpirabilitat i elements de control ambiental força important. I en obres de rehabilitació de patrimoni, com la de l’antiga Fàbrica dels Panyos de Manresa, la sostenibilitat passa sobretot per conservar el màxim possible i donar nova vida a un edifici existent.

Un dels grans reptes del sector és el canvi cultural. Com gestioneu la transformació interna de l’equip per adoptar noves metodologies i tecnologies?

Evidentment, tots aquests elements que introduïm demanen temps i empatia amb l’equip, per tal d’entendre, si pot ser a l’avançada, els problemes o escepticismes que ens podem trobar. Estem fent formacions sobre Lean i BIM, amb diferents membres de l’equip. Encara que hi ha diverses receptes sobre com començar, al final és una dinàmica de prova i error fins a trobar la manera que funciona.

Entendre què és un procés industrial, no només la industrialització, és més feixuc. Costa canviar els conceptes tradicionals de gestió d’obra si encara no has gestionat una obra industrialitzada: canvia la manera d’avaluar costos i d’entendre la planificació. Per això la formació sempre va acompanyada de pràctica: cada nou projecte és una oportunitat per implementar aquests conceptes, si la tipologia ho permet, i continuar aprenent.

També hem crescut de manera important en poc temps, i això ens ha obligat a repensar l’organització: grups de producció escalables, una oficina tècnica reforçada amb una direcció que ha d’estar vinculada amb un procés de millora continua, però des del terreny, no només en l’àmbit teòric. El nostre Pla Estratègic marca un creixement sostingut i ordenat, prioritzant la solidesa i la qualitat per sobre del volum.

Posant el focus en l’ecosistema ConTech, i mirant el futur, com valoreu l’evolució d’aquest sector i quines oportunitats hi veieu a curt i mitjà termini des de 361 Grup Constructor, en termes de digitalització, innovació i posicionament dins del sector?

És evident que el ConTech aporta un munt d’idees i aplicacions, i és un clar exemple de la creativitat i la capacitat d’inventiva que podem tenir les persones. Els últims dos anys hem estat en diversos congressos i jornades, l’Startup Pitch Day del juliol de l’any passat, el Lignomad de Granada amb tota la recerca sobre la fusta i els sistemes mixtos de fusta i formigó, el Fòrum de la Madera de Pamplona… I el recorregut, tant en software com en materials, és impressionant.

En aquest sentit, la IA hi juga un paper cabdal, i nosaltres estem implementant tot d’eines i processos incorporant IA. L’estem aplicant allà on podem generar més impacte, la millora de la qualitat de la feina que es fa abans de trepitjar l’obra. Un estudi vol dir llegir centenars de pàgines de plecs, projecte, memòria i amidaments en molt poc temps, i és exactament allà on abans se t’escapaven coses. Ara tota la documentació passa per una anàlisi que la llegeix sencera i creua les dades entre documents. En un concurs recent vam detectar en dos minuts que dos quadres del mateix plec donaven superfícies construïdes diferents, i que hi havia incongruències entre alguns amidaments i els plànols de projecte, etc. Uns detalls que condicionaven del tot el resultat econòmic de l’oferta. Això abans depenia d’anar amb calma, i en un estudi sovint no hi ha temps.

Actualment  estem construint una base de preus pròpia amb el que ens han costat realment les nostres obres, i cada obra tancada l’actualitza. Això vol dir que de manera quasi immediata podem conèixer el preu d’una obra amb costos reals vinculats a la nostra pròpia experiència. La feina de creuar milers de partides entre obres i mantenir-la viva és el que fa possible la IA; a mà es pràcticament impossible.

I el tercer àmbit, on hi estem entrant ara, és la planificació. Amb el Lean, el BIM i la informació d’obra viu en un mateix sistema, i per primera vegada tenim la sèrie real de com s’han comportat els nostres processos constructius: rendiments, encavalcaments i els colls d’ampolla que es repeteixen d’una obra a l’altra. L’objectiu és que la planificació d’una obra nova es proposi a partir d’aquests números i no d’una plantilla teòrica, i que es pugui recalcular quan l’obra es mou, que és sempre. És on esperem guanyar més els pròxims anys.

És la mateixa idea de sempre, portada un pas més enllà: que el sistema funcioni independentment de qui el faci servir, i que cada oferta, presentada o no, deixi aprenentatge. Els últims mesos han estat intensos; ara toca pair el potencial de les eines i consolidar-ne l’ús pràctic.

Formeu part del Barcelona ConTech Hub. Què us aporta formar part d’aquest ecosistema i com creieu que pot accelerar la transformació del sector?

Creiem que encara l’hem d’aprofitar molt més, perquè el potencial és molt gran. Nosaltres, en ser específicament una constructora, la prioritat del dia a dia és produir, i fer-ho el millor que poguem. Aleshores, per millorar aquesta producció és clar que hem d’estar al cas de totes les novetats del Hub, però sovint és complicat aixecar el cap dels informes de producció i de les qüestions diàries de les obres. És un tema d’organització i estructurar els recursos de dedicació de manera més òptima.

També és important saber aprofitar qualsevol imput que arribi, donar-li importància al detall i procurar estar atents a tota la feina compartida que provoca el sector i el Hub en particular. Realment l’esperit col·laboratiu i les ganes d’explicar-nos tots com treballem hi és, i ens ajuda a millorar a tots els agents implicats en el nostre sector: costa més explicar què no ens funciona però com a mínim, en general, s’explica cada vegada més què ens funciona.

Ha estat molt interessant conèixer millor Construccions360+ i la vostra manera d’entendre la construcció. Estem segurs que els nostres lectors s’emporten una visió molt clara del vostre projecte. Gràcies de nou i fins aviat.

Quim Estarlí i Jairo Nieto

Socis fundadors - 361 Grup Constructor

Compartir aquesta informació

Quim Estarlí i Jairo Nieto
Socis fundadors - 361 Grup Constructor
Quim Estarlí i Jairo Nieto

Socis fundadors - 361 Grup Constructor