Les relacions humanes acostumen a ser la base de l’èxit o del fracàs de molts projectes. La sintonia personal, la confiança mútua, la capacitat de delegar i/o d’assumir responsabilitats, el compromís amb el projecte, la paraula donada, etc. són valors que creiem fonamentals i que marquen l’esdevenir de moltes relacions. Però cadascú té una ponderació lleugerament diferent quant a la importància relativa que cada valor té respecte als altres.

Si canviem de continent i ens n’anem a Haití, aquesta ponderació canvia radicalment, i més quan tractes amb persones amb una formació educativa i situació social tan diferent. En aquest context, cal tenir ben present que, qui primer ha de fer l’esforç d’entendre l’altra part, ets tu. Acabes d’arribar al seu país i necessites l’entesa entre ambdues parts, per poder fer avançar l’obra i fer-ho organitzadament.

El primer repte de l’obra era trobar personal: paletes i encofradors, inicialment. Electricistes i llauners, ja els buscaríem en una segona o tercera fase. A la mínima que vam fer córrer la veu que començava l’obra, les cues d’interessats a treballar-hi no semblaven tenir fi. Desgraciadament, de cada 25 persones que ens venien, 24 no havien agafat mai una paleta o tallat una fusta d’encofrar. L’idioma no era problema, ja que molts havien après el castellà treballant “del que fos” a la República Dominicana o a Cuba, i el crioll haitià té una base francòfona molt clara. Emprenedors cubans que havien saltat d’illa per intentar una carrera empresarial fora del seu país també sortien de sota les pedres, però la nostra intenció era la de contractar com més haitians millor per aconseguir la màxima integració i acceptació a l’entorn.

Els xofers que vam contractar inicialment, gràcies a la gent de la Creu Roja Espanyola destacada al país, ens feien d’intèrprets i d’assessors també a l’hora de triar els col·laboradors a l’obra. Al cap de poc temps, també vam detectar que les seves intencions no es limitaven a la simple assessoria desinteressada, sinó que cercaven també cert reconeixement remunerat entre els locals que acabàvem contractant nosaltres. Calia estar molt atent a aquestes males pràctiques que podien generar conflictes d’interessos i jeràrquics dins del grup.

Una vegada vam anar formant equip, vam comprovar que l’adopció de mètodes de treball acceptables sota el nostre criteri no seria fàcil. I no només parlem del nivell de qualitat i bona execució exigibles a les feines fetes. En el camp de la Seguretat i Salut, en cap cas podíem admetre treballar sota uns estàndards diferents dels nostres habituals d’aquí, però fer-los entendre la necessitat de pensar-hi i dedicar-hi cert temps abans de començar a produir, no fou tasca senzilla.

Tot i que, per altra banda, era encomiable veure la facilitat i rapidesa amb la qual tot el personal integrava l’ús dels EPI més bàsics dins l’obra. Fins i tot, gran part d’ells sortien de casa seva ja guarnits amb casc, el peto reflectant i els guants, i caminaven equipats fins a l’obra, com a mostra d’orgull per haver aconseguit feina.

Cinquena part

Quarta part

Tercera part

Segona part

Primera part