Article publicat a Construnews

La industrialització de la construcció es perfila com l’única via viable per a augmentar la productivitat, reduir els temps d’execució i garantir una edificació més eficient i sostenible.

La Dada

Europa ha arribat a produir 4,1 habitatges de nova planta per cada mil habitants i en els moments més complicats no ha baixat el ritme per sota de les 3,2. Espanya va aconseguir lliurar 2,0 durant el 2024.

Espanya s’enfronta a un moment crític dins el sector de la construcció, marcat per una emergència residencial que, de no resoldre’s en els pròxims anys, podria derivar en tensions socials que afavoreixin opcions polítiques populistes i antisistema. La manca d’habitatge assequible és un problema estructural que arrosseguem des de fa més d’una dècada, amb un dèficit estimat en 50.000 habitatges anuals.

Després del col·lapse del sector en el 2008, Espanya ha construït habitatge molt per sota de les mitjanes europees. Europa ha arribat a produir 4,1 habitatges de nova planta per cada mil habitants i en els moments més complicats no ha baixat el ritme per sota de les 3,2. Espanya va aconseguir lliurar 2,0 en el 2024. Aquest dèficit històric en la construcció de nous habitatges es veu agreujat per un creixement demogràfic sostingut, impulsat principalment per la immigració i per una transformació en l’estructura de les llars. Cada vegada hi ha més famílies monoparentals, menys fills per família i un augment significatiu de llars unifamiliars, la qual cosa incrementa la demanda de nous habitatges.

Més enllà de l’habitatge, les infraestructures de transport també requereixen una renovació profunda. Si bé des dels primers anys de la democràcia fins a la primera dècada del segle XXI es van realitzar grans inversions que van posicionar a Espanya al nivell dels països més avançats d’Europa, la crisi financera de finals de la dècada passada va detenir en sec aquest desenvolupament. Actualment, resulta imprescindible impulsar un pla de millora i modernització, especialment centrat en el transport ferroviari de rodalies i en les infraestructures de gestió de l’aigua i de l’energia. La necessària adaptació als reptes del canvi climàtic exigeix inversions que garanteixin resiliència i sostenibilitat en el llarg termini.

Un dels principals obstacles per a la reactivació del sector és l’escassetat de mà d’obra especialitzada. Les professions vinculades a la construcció no generen interès entre els joves, la qual cosa complica l’execució de projectes amb la qualitat requerida. A més, la construcció ha estat històricament el sector amb menor avanç en productivitat en l’últim segle, superat fins i tot per l’agricultura.

Davant aquesta situació, el sector de la construcció ha d’abraçar un canvi de paradigma basat en la digitalització, la sostenibilitat i la innovació. La industrialització de la construcció es perfila com l’única via viable per a augmentar la productivitat, reduir els temps d’execució i garantir una edificació més eficient i sostenible. La industrialització l’hem d’entendre no únicament com la construcció en fàbriques dels components que s’acoblen en obra, sinó també com la millora de tots els processos que afecten el cicle de vida de les construccions. En aquest aspecte, la digitalització del sector és una necessitat imperiosa sense la qual no es poden aconseguir els ambiciosos objectius plantejats.

Les administracions públiques tenen l’oportunitat de liderar la transformació. El sector necessita un pla de reconversió que corregeixi l’actual deriva cap a la precarietat i l’encariment de l’habitatge. La gran majoria de petites empreses que conformen el teixit empresarial no haurien de quedar fora d’aquest futur que requereix majors dosis de tecnologia i industrialització. El risc de no actuar ja no és tan sols l’estancament productiu del sector, sinó que es transmeti a la resta de l’economia i la societat.

La Fundació ITeC està compromesa amb la millora del sector des del seu naixement en el1978. Va néixer amb la ferma voluntat de ser un puntal en la millora de la qualitat de les nostres construccions.

Després van venir els nostres primers passos en el camp de la digitalització, a finals dels anys 80 (quan l’ús de la informàtica era incipient a Espanya), amb el nostre primer programari de gestió de projectes i obres desenvolupat per a les obres dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

Va ser l’any 2004, quan publiquem les primeres dades ambientals (emissions de CO₂) de les partides d’obra del nostre banc de dades BEDEC. Fa ja més de 20 anys. Sempre per davant del sector, intentant impulsar la millora del sector i obrint camí.

Avui seguim bolcats en la digitalització i la sostenibilitat i apostem per la innovació dels processos i sistemes constructius. Ja fa anys que impulsem la filosofia Lean aplicada a la construcció com a mètode de millorar l’eficiència dels processos.

Des de l’any 2024 impulsem el Barcelona ConTech Hub un espai de trobada de Start-ups del sector de la construcció (ja en tenim més de 30 adherides) i les empreses consolidades del sector que tenen la voluntat d’innovar. Només mitjançant el treball col·laboratiu de les unes i les altres farem progressar al sector de la construcció. I tot aquest treball no el fem solos. Comptem amb un Patronat molt representatiu del sector i amb un consell assessor en el qual més de 50 institucions (meitat públiques, meitat privades) aporten el seu coneixement i experiència per a enfocar millor les nostres accions i propostes. Per exemple, a través de les accions de la Comissió Construïm el Futur, on debatem des de fa anys sobre com ha de ser aquest canvi de paradigma. Temes com el BIM (tema inicial de treball de la comissió), la contractació pública (bones pràctiques i contractació col·laborativa) o la industrialització, són objecte de treball d’aquesta