El passat 10 d’agost de 2021 es va publicar al BOE el Real Decret 470/2021, d’aprovació del Codi Estructural (CE).

Va entrar en  vigor el 10 de novembre de 2021 per a totes les obres amb ordre de redacció o d’estudi, en l’àmbit de les Administracions públiques, o amb encàrrec, en l’àmbit priva, que s’efectuïn a partir d’aquesta data. Igualment serà d’aplicació obligatòria, i si és el cas, caldrà adequar el projecte redactat prèviament amb l’anterior normativa, per a totes aquelles obres que s’iniciïn a partir del 10 de novembre de 2022, en el cas d’edificació  o a partir del 10 de novembre del 2024, en el cas d’obra civil.

El CE deroga les Instruccions EHE-08 d’estructures de formigó i l’EAE d’estructures d’acer.

El nou redactat actualitza i modifica alguns aspectes de les normatives derogades, fonamentalment per adequar-se als corresponents Eurocodis 2 i 3. Segurament el canvi més aparent és la nova denominació de les classes d’exposició del formigó relatives a la durabilitat per equiparar-les a l’Eurocodi.

També regula matèries fins ara sense normativa estatal específica com ara:

• Gestió de les estructures existents durant la vida útil
• Sistemes de protecció, reparació i reforç d’estructures de formigó
• Estructures d’acer inoxidable
• Estructures mixtes de formigó i acer
• Recomanacions per al formigó projectat estructural

I fa un pas més en qüestions de qualitat, sostenibilitat i manteniment.

En general, com és habitual a les normatives de construcció, per justificar el compliment del CE, es poden:

• adoptar les solucions tècniques que segueixin els procediments del mateix Codi

o bé

• l’autor del projecte i la Direcció Facultativa, de conformitat amb la propietat i sota la seva responsabilitat, poden adoptar solucions alternatives, sempre que puguin justificar i garantir prestacions, al menys equivalents, a les que s’obtindrien amb l’aplicació del CE.

Com a novetat el CE afegeix dues alternatives més, una dins del mateix article 3 on s’especifiquen els dos casos anteriors, que diu:

• pel dimensionat i comprovació de l’estructura també es poden adoptar els procediments establerts als Eurocodis estructurals que es relacionen específicament (que no són tots i que per exemple deixa fora tota la sèrie de l’Eurocodi 1 d’accions, la sèrie de l’Eurocodi 7 de geotècnia o la sèrie de l’Eurocodi 8 de sisme).

I una quarta i última alternativa que es recull a la Disposició addicional segona, que específica:

• per a projectes desenvolupats pels òrgans o entitats del sector públic, per a justificar que l’estructura compleix les exigències establertes, es poden adoptar solucions tècniques d’acord amb els procediments que contemplen els Eurocodis estructurals constituïts per les normes EN 1990 a 1999 (en aquest cas sí, es recull l’aplicació de tot el corpus normatiu dels Eurocodis, o sigui: bases de càlcul, accions, estructures de formigó, d’acer, mixtes, de fusta, de fàbrica, d’alumini, geotècnia i sisme).

Aquesta quarta alternativa s’alinea totalment amb la “Orden circular 1/2019 de la Dirección General de Carreteras” que ja havia establert la obligatorietat d’aplicar els Eurocodis per a la construcció de ponts, passeres, pontons, rampes, murs, …, terraplens, desmunts i altres obres geotècniques de la xarxa de carreteres de l’Estat.

Cal recordar que els Eurocodis, les normes UNE EN en general, són voluntàries però es converteixen en obligatòries per la via contractual o quan estan referenciades en algun reglament nacional o europeu, com ara fa el CE,  tot i que de manera parcial per al cas de l’edificació de promoció privada.

Cal tenir molt en compte però, que en qualsevol alternativa que s’adopti, sempre s’hauran de complir les prescripcions recollides al CE relatives als materials, la durabilitat, l’execució, el control de qualitat i el manteniment de l’estructura.

Per tant, les entitats del sector públic poden escollir l’alternativa d’utilitzar tot el corpus normatiu dels Eurocodis, amb els annexes nacionals, afegint i compatibilitzant amb el CE les mencionades prescripcions del paràgraf anterior.

Això té el clar avantatge de poder utilitzar tot un conjunt coherent de normes des de les bases de càlcul i les accions fins al dimensionat de l’estructura, passant per la geotècnia i les fonamentacions, cosa que sens dubte garanteix una millor seguretat que no pas haver d’utilitzar les bases de càlcul d’una normativa, les accions d’una altre i el dimensionat de l’estructura d’una altre, per no entrar en els problemes de coherència de la normativa actual pel que fa a geotècnia, fonamentacions o resistència al sisme.

Com ja s’ha dit, la Direcció General de Carreteres ja va fer un cara aposta per a l’aplicació dels Eurocodis a les seves obres a partir de de l’any 2019 i des de llavors ha editat diferents guies per a facilitar la seva aplicació, aclarir dubtes i recollir particularitats nacionals i ara les ampliarà per resoldre la compatibilitat amb el CE pel que fa a productes, durabilitat, execució, control i manteniment. Caldrà veure quines altres entitats del sector públic s’afegiran a la utilització íntegra dels Eurocodis, que permet la disposició addicional segona del CE i adopten la tendència d’aplicar directament la normativa europea, editant guies que facilitin la seva aplicació nacional en els diferents tipus d’obres, en lloc de publicar normatives paral·leles, compartimentades segons els determinats àmbits competencials, sense arribar a crear un cos normatiu complet i coherent.

Pel que fa a l’edificació de promoció privada, sembla que de moment, el que pot resultar més coherent i segur és l’aplicació del CE junt amb el CTE, tot i que pot haver-hi mancances en la normativa d’accions, en els treballs geotècnics i en el dimensionat de fonamentacions, sobre tot les profundes, que estaven mínimament tractades a l’EHE però que han quedat excloses del CE.

Caldrà veure com s’adequa el CTE per resoldre aquesta incoherència doncs a dia d’avui el DB SE-C diu que el seu àmbit d’aplicació és el de la seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i contenció en relació al terreny i que tot el que afecta als elements pròpiament dits es regularà segons els DBs relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o segons “la instrucción EHE”

També cal destacar que es manté la duplicitat normativa en el cas d’estructures d’acer d’edificació, amb el DB SE-A del CTE i el Títol 3 – Estructures d’acer del CE. Es poden utilitzar les dues però davant de mancances o contradiccions que es puguin donar prevaldrà el Títol 3 del CE. Aquesta duplicitat ja es donava entre la derogada EAE i el DB SE-A, però l’EAE especificava que en les obres d’edificació es podia emprar indistintament l’EAE o el DB SE-A, cosa que no fa el Títol 3 del CE i per tant, a la pràctica, també caldrà aplicar el CE per estructures d’acer en edificació, fet que comportarà complexitat i incoherències perquè el CE té un caràcter eminentment enfocat a estructures d’obra civil de difícil implementació a la majoria d’obres d’edificació.