Toxicitat de fum en incendis

ITeC/Informació tecnològica, Notes de premsa/Toxicitat de fum en incendis

Toxicitat de fum en incendis

La voluntat d’evitar les morts provocades per inhalació de fum en incendis posa sobre la taula la necessitat de regulació dels materials i sistemes constructius de les edificacions. En aquest article, l’ITeC analitza l’escenari actual i el paper que hi juguen els diferents agents implicats.

La necessitat de regular sobre la toxicitat dels fums generats en un incendi pels productes de construcció és ja una vella cançó que ve sonant en els despatxos dels reguladors des de fa temps. A fi de resoldre la qüestió, la Comissió Europea ha encarregat un estudi

[1] amb l’objectiu de recollir la informació necessària per prendre una decisió al respecte. El passat 16 de maig de 2017 es va realitzar un Workshop a Brussel·les per debatre els resultats de l’estudi i emetre l’informe corresponent, que estarà disponible durant l’estiu. L’estudi consta d’un doble vessant: per una banda, la compilació i anàlisi de la literatura tècnica disponible sobre l’estat de l’art i, per l’altre, l’enquesta a diferents agents (òrgans reguladors dels 28 Estats Membres, associacions de fabricants i organitzacions europees) sobre les reglamentacions nacionals actuals i les possibilitats i conseqüències d’una possible regulació futura. A continuació, es resumeixen els aspectes més rellevants d’aquest estudi, així com de la discussió sostinguda en el Workshop .

És per tots ben sabut que el fum d’un incendi és letal. En les estadístiques disponibles, tant a nivell europeu com nacional, s’estima que quelcom més del 50% de les morts en els incendis són ocasionades per la inhalació de fum. No obstant això, la pregunta a resoldre seria si els diferents graus de toxicitat del fum afecten de manera rellevant a aquest nombre de víctimes i si, en cas de regular-se, podria reduir-se.

Els productes tòxics del fum d’incendis es divideixen en dos tipus: asfixiants i irritants. Entre els primers es troben el monòxid de carboni (CO), l’àcid cianhídric (HCN) i el diòxid de carboni (CO2). Entre els irritants es poden destacar els àcids halògens com l’àcid clorhídric (HCl), el bromhídric (HBr) i el fluorhídric (HF), els òxids de nitrogen (NOx), el diòxid de sofre (SO2), l’acroleïna o el formaldehid.

Durant l’incendi, la generació d’aquests compostos està condicionada per la fase del mateix, la temperatura del recinte i l’oxigen disponible, de manera que a més de les característiques (i composició) del combustible present, la major o menor producció de gasos tòxics dependrà del desenvolupament de l’incendi i, llavors, de l’arquitectura de l’edifici, la ventilació, les mesures de seguretat contra incendis, etc. En qualsevol cas, de la literatura tècnica s’infereix que les morts per inhalació de fum són causades principalment per monòxid de carboni i àcid cianhídric, en ser gasos habituals en fase inicial d’un incendi.

De les enquestes realitzades, es va albirar la preocupació que l’eventual regulació sobre toxicitat concerniria únicament a productes de construcció, la qual cosa podria ocasionar una inconsistència legislativa ja que el contingut de l’edifici (mobiliari, tèxtils i qualsevol cosa no considerada producte de construcció) no quedaria cobert. I, sent així, cal preguntar-se de què serveix regular els nivells de toxicitat de productes de construcció si el combustible contingut no ho està, sobretot perquè quan el fum generat per un element constructiu aparegui en escena, el més probable és que en el sector on s’ha originat l’incendi ja abundi el fum i els productes tòxics procedents dels objectes presents en el recinte. En alguns estats membres es regula la reacció al foc del contingut de l’edifici, per exemple, de matalassos o tapisseries, cosa que no succeeix a nivell europeu.

D’altra banda, les respostes dels organismes reguladors nacionals van evidenciar que actualment no hi ha requisits legislatius sobre la toxicitat de fums en cap estat membre, excepte en Polònia. Tampoc es va desprendre un interès particular per desenvolupar aquesta legislació, ni a nivell europeu ni nacional. A la vella NBE CPI 81 espanyola hi havia algun requisit sobre el contingut de clor i nitrogen en els productes de revestiments, que va desaparèixer en el CTE. Alemanya també va legislar en el passat sobre la toxicitat i posteriorment es va abandonar aquesta via. En general, la consideració és que les eines reglamentàries disponibles actualment són adequades per a tractar el risc de la generació de fum d’incendi. Això és parlar de la reacció al foc dels productes de construcció.

Si bé és cert que la reacció al foc no aborda explícitament el problema de la toxicitat dels fums, sí quantifica la seva generació per mitjà dels paràmetres de classificació SMOGRA (velocitat de propagació del fum) i TSP (producció total de fum), en el rang de classes A2 a D, sota el subíndex “s” dividit en tres nivells (vegeu la taula 1). Aquests paràmetres es tradueixen en requisits en les reglamentacions nacionals (vegeu la Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius en el DB SI 1 del CTE). Un altre tema és el nivell d’exigència imposat.

Classificació addicional “s” SMOGRA TSP600s
s1 ≤ 30 m2s–2 ≤ 50 m2
s2 ≤ 180 m2s–2 ≤ 200 m2
s3                        Ni s1 ni s2
Taula 1: Reacció al foc de productes de construcció – paràmetres de classificació de fums d’incendi.

 

Abans s’ha indicat que probablement el fum generat per un producte de construcció arribaria en un segon estadi de l’incendi, més o menys d’hora, quan el contingut de l’edifici es trobi ja cremant i la presència de fum sigui insostenible en qualsevol cas. Convé puntualitzar que serà així assumint el compliment de la reglamentació i -un aspecte freqüentment oblidat- la correcta instal·lació de productes i sistemes, particularment en els punts febles com el pas de penetracions a través d’elements de sectorització, també en possibles reformes posteriors o canvis d’ús de l’edifici. Així mateix, alguns espais (com ara espais protegits o vies d’evacuació) haurien de quedar sempre exempts de fum en cas d’incendi, fins i tot si procedeix de productes classificats com s1. Aquests espais, a més de per a l’evacuació, són utilitzats per atacar el foc des de dins de l’edifici.

A l’altre costat de la balança, arguments a favor de la voluntat de regular també hi existeixen. Per començar, que la reacció al foc es refereix exclusivament a l’opacitat del fum, la qual cosa omet els gasos tòxics no visibles producte de la combustió. D’altra banda, és un fet que hi ha productes de la combustió amb major grau de toxicitat que altres. Es disposa ja en l’actualitat de mètodes per a la seva determinació i d’un marc normatiu per a la seva avaluació (vegeu la taula 2), que potencialment podria encaixar-se en el sistema de Euroclasses de reacció al foc sota el Reglament UE 305/2011. Anant un pas més enllà de la protecció de la vida humana, es podria incloure en l’equació l’impacte de la toxicitat del fum en el medi ambient, particularment en àmbits industrials. I tampoc es pot ometre la perspectiva del cos de bombers, presents al Workshop per representació de la brigada de Brussel·les, que s’han d’enfrontar a la toxicitat dels fums de manera repetida, situació que pot derivar en efectes a llarg termini.

Referència Títol
ISO 13344 Estimation of the lethal toxic potency of fire effluents
ISO 13571 Life-threatening components of fire – Guidelines for the estimation of time to compromised tenability in fires
ISO/TS 19700 Controlled equivalence ratio method for the determination of hazardous components of fire effluents
ISO 19701 Methods for sampling and analysis of fire effluents
ISO 19702 Guidance for sampling and analysis of toxic gases and vapours in fire effluents using Fourier Transform Infrared (FTIR) spectroscopy
ISO 19703 Generation and analysis of toxic gases in fire – Calculation of species yields, equivalence ratios and combustion efficiency in experimental fires
ISO 19706 Guidelines for assessing the fire threat to people
ISO 27368 Analysis of blood for asphyxiant toxicants – Carbon monoxide and hydrogen cyanide
Taula 2: Normativa relacionada amb la toxicitat de fums d’incendi.

 

Un cop publicat l’informe sobre la necessitat de regular la toxicitat de fums en incendi (previst per a juliol de 2017), la Comissió iniciarà el seu procés de presa de decisió. Per tal de vaticinar quines poden ser les seves intencions, es podrien creuar els resultats de l’informe aquí resumits amb la filosofia legislativa de Comissió, concretada en alguns principis de la iniciativa EU “Better Regulation”: regulacions basades en evidències sòlides; coherència de les mesures adoptades en un context global; proporcionalitat de la intervenció; avaluació de polítiques alternatives. A la vista dels motius exposats, no semblaria que la Comissió hagi de reunir els arguments necessaris per a embarcar-se en una nova aventura legislativa.

A més, a manera de conclusió, es pot afirmar que el fum és sempre dolent, independentment dels seus nivells de toxicitat. Per tant, l’objectiu triple ha de seguir sent la limitació en la seva generació (per mitjà del control de la reacció al foc dels materials), l’obstaculització de la seva propagació (per mitjà de la resistència al foc dels elements constructius, en la seva funció de compartimentació) i el desallotjament dels volums generats (per mitjà de la ventilació i l’extracció), sense massa matisos sobre la seva major o menor toxicitat.

[1] “Study to evaluate the need to regulate within the Framework of Regulation (EU) 305/2011 on the toxicity of smoke produced by construction products in fires” – BRE, ECORYS, VITO.

 

Autor: Alberto Diego Cortés
Enginyer Industrial – Departament de Qualitat de Productes