Dies que omplen d’orgull (desena part)
Hi ha dies que t’omplen d’orgull i donen sentit a la feina que fem. A Haití, tot agafa una altra dimensió, sobretot quan toques temes més emocionals. Un d’aquests dies va ser el que vam repartir joguines, robeta infantil i regals per a la canalla dels treballadors haitians de l’obra de Gonaïves. Va ser una jornada fabulosa, a la que no hi van faltar ni els representants locals de l’UNOPS ni el mateix ambaixador espanyol, que ens va honorar amb la seva companyia i col·laboració. Veure les cares d’il·lusió i alegria dels fills dels treballadors, orgullosos de que gràcies a la feina de son pare ells havien obtingut un regal, no va tenir preu.
Un molt bon símptoma de salut en una organització és que l’origen de les idees i accions no estigui centralitzat en la direcció, sinó que des de qualsevol punt de la mateixa es proposin i s’empenyin iniciatives. I aquest fou el cas que ens ocupa. La idea d’un encarregat de l’estructura, el Jordi Martínez, de recollir joguines i regals a la llar d’infant on duia el seu fill, es va estendre a la resta de l’empresa per convertir-la en una iniciativa global i corporativa de la UTE. Tota la resta de treballadors de Cots i Claret i d’Abantia van fer córrer la veu i van començar a recollir material, es van bolcar per que la iniciativa fos un èxit.
Les oficines de Manresa es van convertir en punt de recollida i selecció de material, i als magatzems de l’empresa s’hi va habilitar un espai de preparació de joguines i de roba per a infants, havent de recordar sovint que només necessitàvem roba d’estiu. Tant personal de l’empresa, com familiars i amics no paraven de dur-nos material infantil: aviat vam haver de dir que prou, ja que vam omplir ràpidament un container gran de transport marítim.
El treballar per l’UNOPS ens va facilitar molt el trànsit marítim i els tràmits portuaris tant als Ports de Barcelona com a Port-au-Prince. Un cop vam tenir el material a l’obra, es va fer una selecció i es va preparar un acte per a donar el material directament als nens, als fills dels treballadors. L’objectiu de l’acte no era simplement entregar regals i robeta als nens, sinó posar en valor la importància de tenir feina i aprendre un ofici.
En un país com Haití, sovint tens la sensació de que molta de la seva gent viuen com si creguessin que Déu els ha castigat a néixer haitians i pobres, i per tant, a morir haitians i pobres. Aquesta frustració amb la vida que tenen, els porta al zero esforç per aprendre, a veure passar els dies sense cap objectiu, a creure que no val la pena aprendre cap ofici i menys encara, emprendre un negoci. Trencar aquesta dinàmica hauria de ser el principal objectiu dels seus dirigents i de la cooperació internacional, a partir de la universalització i obligatorietat de l’educació i amb la creació d’una classe mitjana que permetés equilibrar l’estructura social existent.
Tornant a la robeta i les joguines, comentar que n’hi vam enviar tanta quantitat, que vam aprofitar-ho per fer extensiva l’entrega a moltes escoles i llars d’infants de Gonaïves. Com diu la dita, una flor no fa estiu i aquell país necessita molt més, però les emocions generades aquells dies pels somriures i mirades d’agraïment de la canalla les durem amb nosaltres per sempre.
Compartir aquesta informació
Autor/a: Albert Cots
