El conjunt de l’economia està travessant un episodi d’alta inflació, i el sector construcció no és una excepció. Les conseqüències s’estan amplificant perquè la majoria de licitacions i contractes s’han fet donant per suposat l’escenari de mínima inflació dels darrers anys. La metodologia BEDEC d’actualització continuada permet traslladar al projecte i a l’obra la realitat del mercat a cada moment. Amb això no evitem canvis dràstics en els preus, però sí evitem que agafin desprevinguts als promotors i les constructores.

El sector deixa enrere uns anys de força estabilitat en els costos de construir, cosa que havia contribuït a fomentar la percepció que, com en la majoria dels altres sectors de l’economia, la inflació s’havia convertit en un fenomen del passat. Aquesta placidesa va començar a pertorbar-se al darrer trimestre de 2020, però en un principi semblava que això seria una altra distorsió transitòria a remolc de la pandèmia. Al primer trimestre del 2021, quan l’escalada de preus va arribar també al mercat de l’energia, el problema va agafar una nova dimensió, atès que s’estaven castigant simultàniament els costos de producció i els costos de la logística.

Tothom va acceptar que estàvem pagant per la lentitud de la posada en marxa de la indústria després de la primera alarma pel coronavirus (alts forns parats, etc.). També vàrem admetre que s’havien format cues de demanda de matèries primeres ,i en aquestes cues, anaven per davant països com la Xina i EUA, cap a on s’estava derivant bona part de la producció. I en el cas concret del mercat de la construcció, cal tenir en compte que abans de la irrupció del coronavirus, força països europeus s’encaminaven a batre els rècords de volum d’obra d’abans de la crisi financera i per tant, la demanda de materials de construcció en aquests mercats es trobava també en màxims històrics. Això ha fet que els estocs s’exhaurissin molt ràpidament i ha contribuït a l’escassedat d’alguns subministraments claus i a l’espiral generalitzada de preus que encara estem patint.

Durant el 2021, les autoritats financeres van insistir molt en el missatge de que l’estabilització de preus arribaria en el segon trimestre de l’any que hem començat. No hi havia motius per pensar que els preus de la construcció es despengessin d’aquest calendari. Però, conforme hem entrat en el 2022, el discurs oficial sobre el final de la inflació ha derivat cap a un escenari de més durada. Les darreres esperances de que els preus s’estabilitzessin a curt termini s’han acabat esvaint amb la invasió d’Ucraïna.

Tal com hem comentat, el sector no esperava un esclat de la inflació, de manera que ha agafat desprevinguts a un bon nombre d’actors al llarg de tota la cadena de valor. A l’ITeC ens ha agafat amb els deures fets, en el segon any de funcionament d’un nou sistema de gestió de la nostra base de dades BEDEC amb el qual els prescriptors poden actualitzar d’una forma dinàmica les dades dels materials que intervenen en el pressupost. Com que els preus formen part d’aquests paquets de dades, significa que els poden posar al dia cada cop que ho creguin convenient.

La freqüència tradicional d’actualització dels preus en el banc BEDEC era quadrimestral per al conjunt de productes que anomenem materials principals, que són els que repercuteixen en el pressupost de l’obra en una forquilla que fluctua entre el 60 i el 80%, depenent de si estem en un context d’edificació o d’enginyeria civil. A partir d’abril de 2021, aquest ritme quadrimestral d’actualització ha passat a ser mensual. En la pràctica, això suposa que si un usuari consulta avui el preu d’un material principal, el BEDEC li mostra, en el cas més favorable, el preu vigent en aquesta mateixa setmana i, en el cas més desfavorable, el preu de fa tant sols quatre setmanes.

Aquest sistema ens ha permès constatar que el mercat dels materials de construcció no ha traslladat d’immediat als preus els increments de les matèries primeres, tal i com es reflexa en algunes tarifes de fabricants que s’han mantingut estables. Per posar un cas concret, el preu del formigó al llarg del 2021 ha estat força estancat, tot i que a començament del 2022 ha iniciat també una certa pujada. Però el contrast amb l’altre extrem de l’espectre de la inflació és molt gran. Centrant-nos en els materials principals de consum més freqüent, l’acer i el coure han pujat entre un 40-50% durant l’any 2021 i la fusta entre un 20-30%. Dins d’una forquilla entre el 10-15% tenim una llista substancial en la que trobem alumini, betum, vidres, tubs de polietilè, pintures i materials ceràmics.

Unes pujades d’aquesta magnitud, per molt que estiguin circumscrites a uns determinats materials, no passen desapercebudes. Les repercussions més visibles són les aturades de les obres, ja que en alguns casos el fet de continuar l’execució amb els preus ofertats temps enrere, en el moment de la licitació, produeix un increment de cost superior al que suposa l’execució de les garanties. Altres promotors s’estan plantejant retardar l’inici de les obres fins que els preus no entrin en una fase més estable.

En sentit estricte, la causa d’aquestes aturades, retards o licitacions desertes, no es només la inflació dels costos de construir, sinó que els procediments de licitació i contractació pública encara assumeixen un entorn de mínima inflació com el que ha estat habitual en els darrers anys. Diferents col·lectius del sector construcció ja han reclamat una solució que tregui l’excessiu blindatge del promotor públic. La reacció del Ministeri no s’ha produït fins a inicis de març, en forma de Decret-Llei, amb mesures per a revisar els preus en els contractes públics d’obres promogudes pels órgans estatals i per les comunitats autònomes que voluntàriament així ho acordin. Les patronals del sector no l’han rebut amb gaire entusiasme: creuen que serà poc efectiu perquè el criteri de compensació és excessivament restrictiu, i a la pràctica un gran nombre de contractes quedaran sense possibilitat de reclamar.

Els mercats de l’edificació i de les infraestructures estan en risc de patir un seriós impacte. Si ens ho mirem amb una perspectiva general, preocupa que l’encariment dels materials obstaculitzi la recuperació, tot just ara que ens congratulàvem de la intensitat amb la qual estava tornant la demanda de construcció, tant la pública com la privada. Si ens ho mirem amb els ulls de les empreses constructores, preocupa que siguin elles les que hagin d’absorbir els sobrecostos. Seria una llàstima desaprofitar l’actual finestra d’oportunitat per al sector només perquè ningú no s’atreveix a ofertar obra per por a no poder traslladar l’encariment dels materials. És comprensible que determinats promotors, particularment públics, mostrin recels a contractar sense haver deixat absolutament lligat el preu, perquè perceben un risc de que es faci un mal ús d’aquestes clàusules de revisió. Però és un risc que es pot minimitzar si s’acceptés traçar l’evolució dels preus amb les eines que proporciona la base de dades dinàmica BEDEC.