El sector de la construcció es troba immers en un moment d’evolució sense  retorn cap a l’adopció de tecnologies i metodologies que optimitzin la resposta als requeriments d’un sistema globalitzat i exigent.

La ja coneguda i gastada reivindicació del sector perquè la construcció sigui considerada com una indústria passa per adoptar mecanismes i accions que permetin una millora constant de la productivitat i de la competitivitat, com a indicadors clau del producte que rep finalment el client.

El model productiu Lean Manufacturing aplicat a la construcció (Lean Construction) es presenta com una eina, en tant que està permetent avui, ja, obtenir millores objectives en qualitat, termini i cost, allà on s’està implementant. Encara són pocs els exemples reals, però són significatius pel que fa als seus resultats.

Cal, per tant, reflexionar sobre les possibilitats d’extensió de Lean, de forma generalitzada, al conjunt del sector, de manera que puguem respondre a l’esmentada reivindicació. Es tracta, en definitiva, de respondre a la pregunta inicial: Lean per a tothom?

El sector de la construcció no és aliè, ni ho ha estat, a la innovació i als avenços, tant tecnològics com metodològics, si bé la seva incorporació es produeix amb algun retard respecte a indústries amb un major grau de localització i estandardització com és la de l’automòbil.

Als anys noranta, quan s’iniciava la implementació de Lean en la indústria de l’automòbil a nivell general, nosaltres estàvem immersos en conceptes com la reenginyeria de processos aplicada a la construcció, la millora contínua i els sistemes de qualitat, que, al meu entendre, són el pas previ i necessari cap a Lean. L’evolució natural es va veure alentida en els anys següents com a conseqüència de l’increment continu de la demanda (fins a l’explosió de la “bombolla”) i la consegüent reducció de la necessitat de millorar la productivitat i la competitivitat. L’actual estrenyiment del mercat està propiciant la recuperació del temps perdut.

Hi ha algunes raons per a aquest retard, que poden, a més, començar a albirar la resposta a la pregunta inicial, entre d’altres:

• La deslocalització de la producció, que obliga al muntatge i desmuntatge de grans estructures físiques i organitzatives, diferents en cada cas, i sense continuïtat que beneficiï la millora contínua.
• Les característiques dels productes, únics i diferents entre si, en la majoria de les ocasions, la qual cosa dificulta l’estandardització i l’optimització dels mateixos.
• Un teixit empresarial compost en més del 98% per pimes i micropimes, l’organització sectorial del qual no afavoreix l’especialització i la professionalització.
• Un conjunt de grans empreses, avançades, professionalitzades i líders mundials, amb potencial de millora pel que fa a tracció de la resta del sector.

Lean té la capacitat d’adaptar-se a tot tipus d’organitzacions, grans, mitjanes, petites, dissenyadores, transformadores, productores, i, per tant, es pot estendre a tot el conjunt d’actors de la cadena de valor de la construcció. Eines clau com IPD (Integrated Project Delivery) i LPS (Last Planner System) permeten l’optimització dels processos i les seves relacions, i s’apliquen a tots els agents participants.

No obstant això, en les bases que sustenten les dues eines, estan, al meu entendre, les dues barreres més importants a superar per a la implementació de Lean de forma generalitzada i, per tant, la resposta a la pregunta inicial.

D’una banda, Last Planner System, o sistema de l’últim planificador, exigeix, de forma inevitable i prèvia, haver definit amb claredat tots els processos que regeixen el funcionament de l’organització, així com les seves interaccions, de manera que, a partir d’això, puguem establir els fluxos de treball LPS amb majors garanties d’èxit.

Cada vegada són més les empreses que disposen d’un mapa de processos definit i optimitzat però encara persisteix una distància important amb aquells agents del sector que no compten amb la sistematització de processos, que és imprescindible. Per a aquests, la incorporació de Lean a la seva producció exigirà un major esforç i una major inversió.

D’altra banda, Integrated Project Delivery, o gestió integrada del projecte, es basa en el treball col·laboratiu i en la participació primerenca de tots els agents que intervenen en el procés (promotor, dissenyador, constructor, industrials, mantenidor). IPD és, al meu entendre, la clau de l’èxit de Lean, i el factor diferenciador que permetrà d’una forma definitiva la millora del sector i la seva concepció com a indústria. No són poques les dificultats per implementar la gestió integrada de projectes. Caldrà diverses palanques, entre elles, el canvi de cultura de tots els agents per adaptar els seus processos a enfocaments col·laboratius, així com modificacions legislatives que adoptin nous sistemes de contractació o que impulsin alguns ja existents que permetin la gestió integrada i col·laborativa de projectes.

Així doncs, hem de treballar, des de tots els àmbits, en la superació d’aquestes barreres. El potencial de millora és gran. A l’experiència que altres sectors ens transmeten pel que fa a implementació Lean, hem de sumar-hi la capacitat de la construcció per emprendre grans desafiaments.

D’altra banda, el futur del sector passa per l’optimització radical dels seus processos mitjançant l’aprofitament de les noves tecnologies com BIM (les bases metodològica i tecnològica s’adapten com un guant a la filosofia Lean), que permetran fer front a una creixent competència internacional i a una contínua i major exigència per part dels clients.

Lean, per tant, ha de ser per a tothom, i es configura com un dels principals pilars de l’avanç de la construcció, de sector a indústria.

Enrique M. Cobreros García

Director d’AEICE

 

Jornada Lean Construction Barcelona 2018

Aquesta jornada tindrà lloc el 8 de maig de 2018, amb l’objectiu de difondre tècniques Lean específiques per a la millora dels procediments de gestió dels processos productius i organitzatius en empreses del sector de la construcció i la rehabilitació.

Aquesta edició presenta la novetat de l’ampliació de l’àmbit d’activitat Lean a Hispanoamèrica. El termini per presentar propostes restarà obert fins al 16 d’abril.

Enrique M. Cobreros García és membre del Comitè Tècnic de Lean Construction Barcelona 2018.