El projecte MaderAulA

Per: Publicat: 18/12/2025Categories: Articles tècnics

Visita projecte MaderAula

Visita projecte MaderAula

Introducció

En un projecte d’edificació, les decisions amb major impacte ambiental no es prenen al final del procés, sinó al principi. Quan es defineix el sistema estructural, la tipologia constructiva i el grau d’industrialització, s’estan fixant no només les prestacions de l’edifici, sinó també una gran part de la seva futura petjada ambiental. Aquestes decisions condicionen les emissions associades a la fabricació dels materials, al procés constructiu i, en menor mesura, al manteniment i al final de vida.

Durant les darreres dècades, la sostenibilitat en edificació s’ha associat principalment a la reducció del consum energètic en fase d’ús. Aquest enfocament ha permès avenços significatius i avui és habitual projectar edificis amb demandes energètiques molt baixes. Tanmateix, a mesura que l’energia operativa es redueix, augmenta el pes relatiu de les emissions incorporades, és a dir, les emissions associades a la producció de materials i a la construcció de l’edifici.

En edificis residencials de nova construcció amb altes prestacions energètiques, l’estructura es converteix en un dels principals focus d’impacte ambiental, tant per la quantitat de material que concentra com per l’energia necessària per a la seva fabricació. Per aquest motiu, el sistema estructural és un punt estratègic des d’on actuar si es pretén reduir l’impacte ambiental global de l’edifici des del seu origen.

Respondre a la pregunta «quin sistema constructiu és més sostenible?» no és trivial. No existeix una solució universalment vàlida, ja que entren en joc factors com el context climàtic, les exigències normatives, el cost, la disponibilitat de materials o l’organització del procés constructiu. En aquest escenari, l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) es converteix en una eina clau per comparar de manera objectiva diferents alternatives, avaluant-ne els impactes al llarg de tota la vida útil de l’edifici.

Amb aquest enfocament es desenvolupa el projecte Construyendo MaderAulA, l’objectiu del qual és generar referències tècniques comparables mitjançant l’anàlisi econòmica i ambiental d’un mateix edifici resolt amb diferents sistemes constructius, mantenint constants les seves prestacions funcionals i energètiques.

Edifici base (model desenvolupat per l’ITeC)

Paper de l’ITeC a Construyendo MaderAulA

Construyendo MaderAulA és un projecte europeu de base col·laborativa que aborda l’anàlisi de solucions constructives industrialitzades, amb especial atenció als sistemes en fusta, comparant-los amb solucions convencionals i altres d’industrialitzades no basades en fusta. El projecte no pretén promoure un material concret, sinó aportar coneixement tècnic que permeti prendre decisions informades en les fases inicials del projecte.

En aquest context, l’ITeC assumeix un paper central en la definició metodològica de l’estudi i en l’obtenció d’indicadors comparables. A partir de models constructius coherents i homogenis, l’ITeC desenvolupa els estats de mesuraments, vincula els elements constructius amb bases de dades de referència i obté indicadors econòmics i ambientals amb traçabilitat completa.

Aquest enfocament permet analitzar simultàniament el cost d’execució material i els impactes ambientals associats, evitant aproximacions parcials o simplificacions que puguin distorsionar la comparació entre sistemes constructius.

Edifici CLT (model desenvolupat per CESEFOR)

Metodologia

L’estudi es basa en la definició d’una matriu tipologia–tecnologia que permet comparar diferents solucions constructives aplicades a un mateix edifici. Es parteix d’un edifici base, definit geomètricament i funcionalment, que es resol mitjançant diferents sistemes estructurals i constructius. Totes les versions de l’edifici es projecten per assolir una qualificació energètica elevada, de manera que les diferències en els resultats no es deguin a variacions en les prestacions energètiques, sinó al mateix sistema constructiu.

S’analitzen, entre d’altres, els sistemes següents:

  • estructura convencional de formigó armat,
  • estructura d’acer amb elements prefabricats,
  • estructura de panells de fusta CLT,
  • estructura d’entramat lleuger de fusta,
  • estructura mixta, combinant formigó armat i fusta.

Edifici CLT (model desenvolupat per CESEFOR)

L’anàlisi s’aplica en dues localitzacions climàtiques diferents, Sòria i Barcelona, representatives de zones climàtiques contrastades segons el Codi Tècnic de l’Edificació. Aquesta doble localització permet avaluar com el clima interactua amb el sistema constructiu i com influeix en la fase d’ús de l’edifici dins del balanç global.

A partir dels models constructius, s’elaboren els estats de mesuraments i els llistats de materials, que es vinculen a la base de dades BEDEC de l’ITeC. Mitjançant les eines TCQ i TCQi s’obtenen els indicadors econòmics i ambientals, seguint una lògica d’Anàlisi de Cicle de Vida alineada amb la norma UNE-EN 15978. El període de referència considerat és de 50 anys, incloent les etapes de fabricació de productes, construcció, ús i final de vida.

A partir d’aquestes premisses sorgeix, dins del projecte Construyendo MaderAulA, una anàlisi comparativa basada en l’Anàlisi del Cicle de Vida, aplicada a un mateix edifici resolt amb diferents sistemes constructius, cosa que permet comparar els diferents impactes al llarg de tot el seu cicle de vida.

Cost de cadascuna de les solucions estudiades

Pes de l’energia en cada fase del cicle de vida

Pes de les emissions en cada fase del cicle de vida

Resultats

Els resultats de l’estudi mostren que l’impacte ambiental d’un edifici no es concentra en una única fase del seu cicle de vida. En la majoria de les solucions analitzades, les etapes de fabricació de materials (A1-A3) i la fase d’ús associada al consum energètic (B6) concentren la major part de l’energia i de les emissions totals. Això reforça la necessitat d’actuar tant sobre l’eficiència energètica en ús com sobre l’elecció de materials i sistemes constructius.

La proporció entre les fases A1-A3, A5 i B6 no és la mateixa en el gràfic d’energia que en el d’emissions incorporades. Això es deu al fet que, segons el moment en què s’utilitza l’energia per a l’edifici, pot canviar el mix energètic i, per tant, les emissions associades al mateix nombre de kWh consumits.

Una aportació rellevant de l’estudi és demostrar la importància de comparar sistemes constructius sota condicions equivalents de prestació. En exigir que totes les versions assoleixin una qualificació energètica similar, s’evita atribuir avantatges o desavantatges ambientals a un sistema que en realitat provenen de diferències en l’aïllament, els sistemes o la configuració energètica. Aquest control metodològic permet que les diferències observades estiguin directament relacionades amb el sistema constructiu i els materials emprats.

L’anàlisi comparativa posa de manifest que les solucions estructurals en fusta presenten, en general, impactes menors en les fases de fabricació en comparació amb solucions convencionals, mentre que les diferències en la fase d’ús són més reduïdes en tractar-se d’edificis amb prestacions energètiques equivalents. Així mateix, s’observa que determinades solucions mixtes poden oferir compromisos interessants entre cost econòmic i reducció de l’impacte ambiental, fet que subratlla la importància d’analitzar cada cas des d’una perspectiva global i no únicament a partir d’un sol indicador.

Conclusions

L’estudi confirma que la sostenibilitat d’un edifici no pot avaluar-se exclusivament a partir del seu comportament energètic en fase d’ús. En un context en què els edificis d’alta eficiència són cada vegada més habituals, les decisions relacionades amb els materials i els sistemes constructius adquireixen un pes creixent en el balanç ambiental total.

Incorporar l’Anàlisi de Cicle de Vida en les primeres fases del projecte permet identificar oportunitats de millora quan els canvis encara són viables tècnicament i econòmicament. Davant d’enfocaments correctius aplicats al final del disseny, aquest tipus d’anàlisi facilita una presa de decisions més racional i transparent, basada en dades comparables i traçables.

En un escenari normatiu que avança cap a la incorporació obligatòria d’indicadors d’impacte ambiental de cicle de vida, treballs com els desenvolupats en Construyendo MaderAulA contribueixen a preparar el sector, proporcionant referències tècniques sòlides i eines pràctiques per projectar edificis amb menor impacte ambiental des de la seva concepció.

FSC Espanya, Diputación de Soria, Cesefor, Asfoso, AEICE i ITeC som els socis de #ConstruyendoMaderaula, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.

 #ProyectosPRTR #PlanDeRecuperación #NextGenerationEU

ITeC
ITeC

Compartir aquesta informació

Autor/a: ITeC

Avatar
ITeC
ITeC