Sumari de l’informe Euroconstruct. Novembre de 2016

1. Situació i previsions a Europa

Més dubtes i menys velocitat, però el sector construcció europeu continuarà creixent

L’anterior informe Euroconstruct es va publicar dies abans del referèndum al Regne Unit, per la qual cosa aquesta és la primera oportunitat per avaluar les repercussions sobre el sector construcció europeu. Potser el Brexit no hagi desencadenat encara cap desastre directe sobre l’economia, però sí que ha contribuït a rebaixar les expectatives a mitjà termini, afegint encara més incertesa a la que causen altres factors com la desacceleració de la Xina, la mateixa desacceleració d’Alemanya, els problemes que persisteixen en la banca europea o la probable pujada de tipus d’interès. Atès que la construcció requereix per naturalesa unes certes garanties sobre el mitjà termini, no és pas estrany que el nou conjunt de projeccions sigui menys optimista que el del semestre anterior.

La nova estimació per a la producció europea de construcció per al 2016 és del 2%, sis dècimes menys que en la previsió publicada a mitjan any. Però l’autèntic problema no és tan sols el creixement que s’esperava i que no s’ha materialitzat, sinó que després d’aquesta mitjana europea aparentment robusta s’amaguen massa excepcions: sis països que experimenten caigudes (Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Portugal i, per un petit marge, també el Regne Unit) més el segment de l’enginyeria civil que pateix una recaiguda.

 

Producció del sector construcció: previsió per països
Estimació 2016 i projecció de creixement anual mitjà 2017-2019 a preus constants
Previsió per països de la producció del sector construcció

 

L’any 2017 no començarà amb els millors auguris des del punt de vista de la previsió econòmica, ja que es pronostica tan sols un avanç del PIB de l’1,4%. Per al sector construcció es preveu un creixement del 2,1%, tenint en compte que una part del mercat podria estar aprofitant la finestra d’oportunitat que genera la combinació de crèdit assequible i una millor predisposició a invertir en edificació com a opció refugi. Però aquestes condicions poden ser efímeres i difícilment es podran mantenir més a llarg termini. El factor que serviria per acabar d’assentar al sector és la demanda pública, la qual es confia que millori, però encara parcialment i depenent dels països.

Amb aquestes bases tan dubtoses, l’avanç que s’espera per al 2018-2019 oscil·la entre el 2,1% i el 2,2%. En tot cas, si la previsió s’acaba complint, el sector construcció europeu arribarà al 2019 després d’haver encadenat sis anys consecutius de creixement, fet que situaria el nivell de producció tan sols un 3% per sota de les mitjanes del període 1995-2015.

L’edificació residencial no tan sols no s’ha vist afectada negativament per l’augment de la incertesa, sinó que fins i tot ha reafirmat la seva condició de segment amb millors expectatives a curt termini: 7,2% estimat per al 2016 i 4,8% per al 2017. Si ens fixem només en els mercats més grans, tant Espanya com Itàlia continuaran produint habitatge a nivells allunyats de les seves mitjanes però, no obstant això, França, Alemanya i fins i tot el Regne Unit estan tornant a les seves zones de confort. Entre els països més petits també trobem casos en què la producció s’anima, sovint perquè la demanda ha despertat i ha trobat el mercat desproveït com a resultat de la baixa activitat promotora dels últims anys. L’oportú abaratiment del crèdit està essent sens dubte un factor estimulant, però es tem que tingui un abast limitat. L’horitzó 2018-2019 es torna més prudent i la projecció és només del 2,8%.

L’edificació no residencial es troba encara en una fase extremadament incipient del seu procés de recuperació, ja que el 2016 serà el seu primer any de creixement (1,5%) després d’un llarg parèntesi de set anys de recessió. Per tant, la rebaixa d’expectatives econòmiques arriba en un moment molt inoportú, refredant la ja de per si feble demanda de superfície industrial i terciària. Descartem que la situació experimenti una millora massa intensa: preveiem 1,5% per al 2017 i 2,1% tant per al 2018 com per al 2019. La construcció d’oficines creixerà una mica per sobre d’aquestes mitjanes, ja que ve d’uns anys de gran contracció. No obstant això, preocupa com la construcció industrial i logística no aspira arribar ni a la mitjana, fet que és un símptoma de baixes expectatives per a la demanda (domèstica, europea, global). El Regne Unit sí que es veu afectat en el capítol no residencial, i s’esvaeixen les expectatives de creixement que es van pronosticar abans del referèndum. La construcció no residencial a Alemanya confirma la seva tendència a la desacceleració, en un context de no massa demanda i molta cautela en les inversions. El mal moment a Alemanya i el Regne Unit no pot ser compensat en la seva totalitat per la millora en mercats com Holanda, Bèlgica i Dinamarca.

L’enginyeria civil és el segment de mercat en el qual la previsió ha empitjorat més, fins a tornar-se negativa el 2016 (-1%). En identificar els països més afectats es fa evident que les causes són força diferents. En el grup de Polònia, Txèquia, Eslovàquia i Hongria ja es tenia en compte que el relleu entre programes de fons estructurals de la UE constituïa un risc, però no fins al punt de frenar de forma tan contundent el ritme d’obres durant el 2016. Després tenim Portugal i Espanya, dos països amb problemes coneguts de desequilibri fiscal, però que han empitjorat en els últims mesos. Finalment, el Regne Unit torna a patir un gir d’expectatives i la seva enginyeria civil ha passat d’estar exempta d’amenaces a entrar en un parèntesi de baixa activitat que podria durar tres anys, tot i que dependrà de si es posa en marxa o no un programa específic d’estímul de les infraestructures com a mesura antirecesiva. En tot cas, tan aviat com es restableixin els fluxos de fons estructurals cap als països de l’Est, l’enginyeria civil europea tornaria a estar de nou en condicions de créixer ja el 2017 (1,8%), la qual cosa convertiria la recaiguda del 2016 en un episodi puntual. S’espera que la millora no s’interrompi el  2018 (2,9%) i el 2019 (3,2%).

 

Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Índexs de producció a preus constants, base 2012=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat europeu
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol
Índexs de producció a preus constants, base 2012=100
Evolució dels diferents subsectors al mercat espanyol

2. Situació i previsions a Espanya

El reequilibri fiscal passa factura a la recuperació de la construcció

En el sector construcció augmenta la bretxa entre l’estat de la promoció pública i la privada. La situació d’interinitat governamental s’ha engruixit amb l’enginyeria civil, mentre que l’edificació residencial ha aconseguit mantenir el seu ritme de recuperació. L’edificació no residencial està en un punt mitjà: millora moderadament, però planeja la sospita que es podria haver comportat millor en un escenari polític menys incert. Tot això es tradueix en una estimació global del 2,1% per al 2016, una mica inferior a la publicada en l’anterior informe Euroconstruct.

En la previsió per al 2017 el contrast entre promoció pública i privada es manté. Tenir, finalment, un govern operatiu no desembussarà per si sol la inversió, perquè l’autèntic problema de fons és el pressupostari. Per a contenir el dèficit es tornarà a sacrificar més construcció d’infraestructures, amb la qual cosa el 2017 només es pot esperar creixement de l’edificació, limitant la previsió al 3,2%. Pot semblar una xifra raonable, però està per sota del potencial teòric del país, que considerant com n’està, de deprimida, la producció de construcció no hauria de tenir dificultats per créixer a més velocitat. Per a l’horitzó 2018-2019 s’espera un progressiu reequilibri: l’edificació es desaccelerarà, però l’enginyeria civil si més no contindrà la seva caiguda, suficientment com perquè el creixement passi del 3,4% el 2018 al 3,6% el 2019.

El segment de l’edificació residencial es recupera, però encara es troba lluny de la seva zona de confort, amb actors diferents als habituals i amb nivells de producció molt reduïts. Al llarg del 2015 ja es va produir un repunt de producció (3,8%) però sobretot va començar una millora sostinguda en els fluxos de nous projectes que permeten preveure creixement tant per al 2016 (14%) com al 2017 (10%). No hi ha unanimitat sobre en quin punt tocarà sostre la recuperació, perquè la demanda podria estar distorsionada per una presència important de compradors-inversors en detriment del tradicional comprador finalista. En aquestes condicions el mercat queda més exposat a canvis sobtats que redirigeixin l’interès dels inversors cap a altres alternatives, de manera que la previsió es torna més conservadora: 6% el 2018, 5% el 2019.

L’edificació no residencial es recupera amb més dificultats que l’habitatge. El 2015 encara s’estaven registrant descensos (-2,6%) i ha calgut esperar fins al 2016 per presenciar un canvi de signe (1,5%). Continua la intensa activitat en el mercat immobiliari no residencial, però la demanda està propulsada bàsicament per fons d’inversió que sembla que es limiten a operar amb l’estoc disponible, i malgrat que ja hi ha signes d’escassetat en els estrats amb més potencial, encara no es percep un repunt clar dels desenvolupaments de nova planta. Això es pot explicar només parcialment per la incertesa política, ja que probablement als promotors els estiguin dissuadint més les dificultats per trobar finançament, o els dubtes sobre quanta demanda finalista aflorarà en el futur immediat si l’economia es desaccelera. En aquesta atmosfera ambigua, les previsions són positives, passant, però, del 4% del 2017 al 3% del 2019.

La tornada al creixement de l’enginyeria civil durant el 2014 i el 2015 va ser tan sols un episodi efímer a la calor de l’intens calendari d’eleccions. El 2016 ja es pot parlar obertament de recaiguda. El llarg parèntesi de govern en funcions ha estat molt condicionant, però l’autèntic factor crític per a la inversió espanyola en infraestructures són els nous límits de dèficit pactats fa poc amb Brussel·les. Abans fins i tot de tenir constituït el nou govern, l’executiu en funcions ja ha pres severes mesures de contenció, reduint la cartera de nous projectes i baixant el ritme de les obres en execució. L’impacte sobre l’activitat constructiva és molt contundent ja el 2016 (-11%) i probablement s’estengui al 2017 (-6%). En un entorn d’economia en desacceleració i amb l’amenaça de sancions per sobrepassar els llindars del procediment de dèficit excessiu, no esperem gaire reacció positiva ni el 2018 (1,2%) ni el 2019 (3,5%).

3. La propera cita per al seguiment del sector

Euroconstruct Amsterdam, juny del 2017

La següent reunió del fòrum Euroconstruct se celebrarà els propers dies 8 i 9 de juny a Amsterdam, organitzada per l’EIB, el membre holandès del grup.

Com és habitual, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, juntament amb les perspectives fins a l’any 2019. El programa definitiu es donarà a conèixer a www.euroconstruct.org