Sumari de l’informe Euroconstruct. Desembre de 2023
1. Situació i previsions a Europa
La davallada de la producció serà més fonda però el cicle negatiu no serà més llarg
El sector construcció europeu té dificultats per a continuar creixent. Més enllà que l’afecti l’afebliment de l’economia i l’encariment de costos, no cal perdre de vista que 2022 ha estat un exercici rècord per al sector que ha deixat el llistó molt alt (si excloem a Espanya del càlcul, el sector va produir un 6% més que en 2007). Sostenir aquest ritme ja no és factible en l’entorn actual, i per això el sector ha començat a replegar-se en 2023 (-1,7%) i tot apunta a que 2024 continuarà en aquesta línia (-2,1%)
Aquests dos anys consecutius de contracció deixaran al sector amb un volum de producció similar al del 2019, que va ser el quart millor any des del 2000 (de nou excloent l’efecte Espanya). Sens dubte és un nivell substancial, però el sector es veu capaç de mantenir-lo i el cicle negatiu no es prolongarà més en el temps. Les projeccions per a 2025 i 2026 tornen a ser positives, amb creixements anuals entorn al +1,5%.
El parèntesi recessiu 2023-2024 no tindrà gaires excepcions a nivell país. Entre els dinou països analitzats, únicament hi ha sis que tenen previst acabar el 2024 per sobre del 2022, un grup en el qual només trobem un mercat gran (Espanya) i dos mitjans (Polònia i Suïssa). Crida l’atenció el nombre d’excepcions per l’extrem negatiu, en el qual es preveuen descensos pròxims a, i superant, els dos dígits.
L’epicentre del retrocés del sector construcció europeu continua sent l’edificació residencial de nova planta. Aquest subsector serà responsable de 85 de cada 100€ de pèrdua de producció durant el bienni 2023-2024. Després del fort encariment del crèdit, les vendes d’habitatge s’han frenat i els promotors no han trigat a reaccionar reduint la seva cartera de projectes, prova que portaven temps pressentint un canvi de cicle imminent. La previsió contempla dos anys d’intens ajustament (-8,4% en 2023 i -7,4% en 2024) el qual es traduirà en que en 2025 es finalitzin tan sols 1,51 milions d’habitatges, un 15% menys que els 1,75 milions de mitjana per any del període 2017-2023. Després d’aquest canvi d’escala, el subsector quedarà resituat en un nivell de producció més sostenible, entorn del qual quedarà més aviat estancat. Les excepcions positives seran els països nòrdics, creixent de nou després d’haver estat en el seu moment els primers a entrar en recessió; i les majors excepcions negatives seran Alemanya i Itàlia, on el cicle recessiu serà més llarg.
En el passat informe es veia factible que l’edificació no residencial travessés el bienni 2023-2024 sense contreure la producció perquè, a diferència de l’habitatge, estava operant a uns nivells discrets, encara per sota de les cotes prepandèmia. En la nova revisió, l’edificació no residencial se suma al 2023-2024 en clau negativa, encara que amb menys intensitat (-1,0% en 2023 i -1,2% en 2024). Superat aquest parèntesi de contracció, es confia que el creixement torni en 2025-2026 (+1,8% anual mitjà) malgrat el qual la producció en 2026 encara serà (a preus constants) un -5% inferior a la de 2019. Excepte els casos particulars de la construcció relacionada amb la sanitat i l’educació, tots els nínxols de mercat, en major o menor mesura, es troben amb dificultats per a créixer. Després del potent repunt de 2021 i 2022, la logística sembla haver tocat sostre, i les oficines tendeixen a estancar-se després d’haver retrocedit un 20% respecte a 2019.
L’enginyeria civil és l’excepció en el panorama general de rebaixa d’expectatives. El creixement estimat per a 2023 (+3,8%) és superior al previst tan sols sis mesos abans, mentre que les previsions per a 2024 (+2,5%) i 2025 (+2,5%) es mantenen. Malgrat que l’entorn econòmic no sigui l’òptim, es confia que el mercat de l’enginyeria reculli els fruits de l’esforç per descarbonitzar el transport i el subministrament d’energia a Europa, en el qual juguen un paper vital els fons Next Generation (malgrat les disputes entre la UE i Hongria i Polònia). Òbviament, també hi ha motius per a la prudència (menys marge inversor per la reactivació de les regles de dèficit i la revifalla de la despesa en defensa) i això es tradueix en la projecció per al 2026, de desacceleració en la majoria de països d’Europa occidental (com en l’habitatge, Alemanya i Itàlia es mostren febles a mitjà termini) mentre que a Europa oriental l’acceleració continua.
2. Situació i previsions a Espanya
Les dificultats de l’edificació de nova planta arrosseguen al sector a una fase de creixement modest
El sector construcció s’encamina a tancar el 2023 amb un creixement del 2,8%, la qual cosa situarà al nivell de producció (a preus constants) lleugerament per sobre del 2019. És important constatar la resolució satisfactòria del capítol de la recuperació post-pandèmia, perquè la nova etapa que ara s’inicia no és gaire propicia al creixement. Les noves previsions per a 2024 (1,4%) i 2025 (1,2%) tenen una doble lectura. A simple vista, encaixen sense dificultats en el tebi entorn macroeconòmic. Però tenint en compte que bona part de l’impuls prové dels fons NGEU, ens porta a pensar que, si descomptéssim el seu efecte, el sector construcció es trobaria en clares dificultats. Sota la superfície, els problemes d’escassetat de mà d’obra es cronifiquen i preocupa que també pugui passar el mateix amb els alts costos dels subministraments, l’energia i el crèdit.
L’edificació residencial es troba en una situació ambigua. Si només ens fixem en la caiguda de la compravenda, hi hauria motius d’alarma. Però encara que es vengui menys, els preus estan resistint i fins i tot creixent, signe de que l’oferta d’habitatge no és gaire abundant i s’està absorbint sense massa problemes, encara que sigui per compradors de perfil merament inversor. De moment, els promotors van reposant la seva cartera de projectes conforme van lliurant producte, de manera que l’evolució de la producció serà bastant plana en el període 2023-2025: mínim avanç en 2023 (1,0%), estancament en 2024 (0%) i mínim retrocés en 2025 (-0,5%). Aquests tres anys de parèntesi haurien de servir per a esvair els dubtes sobre diverses qüestions: quins seran els efectes reals de la nova Llei d’Habitatge, fins a quin punt s’executarà tot l’habitatge públic anunciat abans de les eleccions i en quin moment tornarà al mercat el comprador tradicional al qual li és imprescindible obtenir una hipoteca. Creiem que aquests tres temes tenen probabilitats de resoldre’s favorablement, amb la qual cosa el subsector residencial podria escapar de l’estancament en 2026 (2,5%)
La situació descrita per a l’habitatge és prou extrapolable a l’edificació no residencial on també s’està operant amb un extra de prudència davant els senyals de desacceleració que arriben del mercat immobiliari. Això es tradueix en una selecció més rigorosa dels projectes, prioritzant els de millor qualitat i emplaçament, enfocats als segments de mercat més resilients. El problema és que els promotors ja porten un temps replegats en aquests nínxols de mercat, amb la qual cosa augmenta el risc que puguin acabar sobreexplotats. L’edificació logística podria ser un d’aquests casos: ve d’un cicle d’alta demanda que es va creure que podria tenir continuació fins i tot en un clima econòmic menys propici, però ara se suma a la cautela general. La producció en 2023 encara es beneficiarà de les inèrcies (2,0%) però a la vista de la contracció de la cartera de projectes, 2024 es planteja lleugerament negatiu (-1,0%). No creiem que el subsector no residencial acabarà en una espiral negativa (entre altres raons perquè els nivells de producció eren modestos, un 5% inferiors als del 2019) però tampoc cal esperar un nou cicle expansiu. La projecció per a 2025-2026 se situa en la franja del 1-1,5%.
El mercat de la rehabilitació confiava que el programa PREE aconseguiria vèncer les reticències de més llars a l’hora d’abordar una millora de l’eficiència energètica del seu habitatge. De moment, els fruits del programa estan per sota dels expectatives creades, que fan que la previsió per a 2023 (2,5%) i 2024 (2,6%), malgrat ser robusta en comparació amb l’edificació de nova planta, resulti decebedora. En 2025 i 2026 hi ha risc que el mercat es retregui conforme s’esgota el calendari de les subvencions, però creiem que es pot evitar si les administracions que han tingut menys èxit fins al moment fan un esforç per a posar-se al nivell d’aquelles que sí han tingut èxit estimulant la demanda.
L’enginyeria civil és el segment que està traient més profit dels fons NGEU. Gràcies a ells s’estan posant en marxa força projectes “adormits” que les diferents administracions portaven temps posposant a l’espera de disposar de recursos per a invertir. Però les constructores no s’estan llançant indiscriminadament a competir per aquests contractes, no mentre continuï havent-hi tanta incertesa amb els costos. Si no s’adjudiquen tots els projectes que s’han licitat fins al moment, i s’esgoten els projectes per a licitar, Espanya es veuria forçada a retornar a Brussel·les els fons NGEU no consumits. Va estenent-se la idea que les administracions s’estan preparant ja per a un escenari d’aquest tipus, i intentaran alguna maniobra per a aprofitar fins a l’últim euro assignat a Espanya. Es preveu un 2023 particularment expansiu (7%), després del qual les taxes de creixement es relaxen (3,9% en 2024 i 2,6% en 2025) però encara sobrepassen a les previstes per al PIB.
3. La propera cita per al seguiment del sector
Euroconstruct Estocolm, juny de 2024
La següent reunió d’Euroconstruct es celebrarà a Estocolm els propers 10 i 11 de juny, organitzada per Prognoscentret, el membre suec del grup.
Como de costum, els experts dels 19 països de la xarxa Euroconstruct presentaran les seves conclusions relatives al seguiment de la marxa del sector, junt amb les perspectives fins l’any 2026. El programa definitiu es donarà a conèixer en www.euroconstruct.org
